dissabte, 29 de novembre del 2008
Entrenament Grup, amb una mica de fresca
Entrenament calent en un dia fred; la característica
d'una primera part al costat del golf, tots plegats i
la remor de la conversa latent i les esperes, i retorns
per anar tots junts en llocs prou coneguts i uns
quants canvis, com el de les torres elèctriques o
fins la rotondeta, una pujada i de torre a torre; fan
de la trobada una pel·lícula amb final feliç.
Veure de nou gent nouvinguda, com en Pedro,
Juan Manuel, la Fina amb la Jean Bouin a
l'endemà. Gent que no s'oblida del racó horari per
indrets coneguts, com l'Andrés i tot plegat fan de
nou un començament agradable del cap de
setmana.
El circuit, que després d'aquest canvis que
augmenten les pulsacions i foragiten el fred.
En Pedro, que porta dues setmanes venint i que
no en sé massa encara. Tots amb les seves
històries.
La posibilitat de fer un grup de caminadors, també
d'1h, com no amb idea de la nostra mossenera
major, la Mari Pau amb la Dolors, la Tensi. I en
Ferran, un home de ritme que ara diu que no te
ritme: pero sí.
Tothom i cadascú amb un munt d'històries.
encara que no hi som tots, donat que no veig a en Carles, Vicenç, Joan
Quan baixava pel parc de Vallparadís, ja de tornada
em trobo un amic de sempre, que normalment
camina depressa, però que estava corrent: l'Emili
Asín. Vam fer una estona plegats entrenant, escales
amunt vàries vegades i vam poder xerrar una estona
per saber mútuament que tal anava. Pot ser algun
dia el bategem de mossenaire.
Quan fa anys el vaig conéixer, va ser un dels meu
mestres.
És època de bolets, encara que cap al final i de vegades els nostes ulls veuen aquest nius tan fotogènics.
Quina meravella de grup
També tenim pujades; en 6q, Toti en primer terme i l'Andrés i Juan Manuel darrera
En Pau amb posat seriós. ... i els cosins fidels mossenaires
Antonio Díaz, en primer terme, seguit per l'Antonio Blanco que va fent reagrupament.
l'Antonio Blanco, no pare en cap moment
La Teresa, arriba sola i sempre en forma
Joan, Fran i Carles,, seguits d'aprop per en Josep Mª, Massaguer i l'Anna
Un mossenaire nou; en Pedro que ve, un un que va a reagrupar: la filosofia mossenaire
En Marc es disposa a esperar a tots els mossenaires.
Punt de reagrupament
En Marc Roure, seguit de prop per l'Ator, en nostre gos mossenaire
Josep Serna encapçala el grup que arriba al punt de reagrupament
Vicenç Cabanes, ens ha de deixar que obligacions familiars
el fan tenir d'escurçar l'entrenament i ens deixa a l'hípica
També son mossenaires: han estat en alguna ocasió amb nosaltres i
el més important: bona gent
En Carlos González, Javier López i Dani Guerra: tres bons amics entrenant a altres revolucions
... i jo encantat de tenir amics com aquests.
La fotografia la va fer en Lluis, que es disposava a anar a esmorzar amb
la trobada setmanal que tenen fidelment alguns amics, en acabar la mossenejada.
En 6q, i com molts de vosatres, es protagonista
de que passin els anys i un punt tan insignificant
com "1h tots els dissabtes", sigui lloc on van neixent
nous reptes, noves amistats, nous motius de joia
per molts de nosaltres i lloc on es monten moltes
històries.
Si hagués començat a escriure un llibre des de'l
primer dia que va fer cap a aqui, portaria un tomo
i des de la seva primera cursa a Cardedeu on es
va estrenar amb la Mari Pau, a maratons, mitges
i curses de tots colors. Això si, amb algun problema
físic que no li deixa fer el que ell voldria. Avui era
important, que després de molts mesos podia tornar
a córrer i regalar-nos la seva sempre estimada
companyia.
dimarts, 25 de novembre del 2008
Josep Rof, Mossenaire de la setmana
Fa dies que rebia escrits a un dels blogs, el que tinc obert al diari avui i
que vaig mantenint en paralel al fòrum, més o menys, amb aquesta
estranya tasca que m'he pres molt a pit, que és encomanar les ganes de
córrer a la gent que m'envolta i ves per on tinc l'oportunitat de fer molts
i grans amics. De fet m'agrada dir: amics, coneguts i saludats, i no tots
són com molts de nosaltres: gent plena de salut i amb un plans molt i
molt exhaustius i molt a llarg termini. Sempre tenim un ai, i quan no una
seva.
Doncs bé; l'amic que fa dies que em deia coses, mirava el seu blog i allò
que fem molts, mirava les fotografies, el llegia un mica, però no endevinava
la persona que s'entretenia amb les nostres coses, veia les seves
fotografies, poemes i no lligava que patia una malaltia que, no per greu
i molt greu, la porta molt assumida, si es pot dir així. Allò que ens passa
a tots, que fem mil coses i anem depressa i de sobte un esglai dels
grossos es va apoderar de la meva existència.
Per mi un desconegut. Sé del cert, que habitualment algú entra a les
meves pàgines i molts passen de llarg. En canvi, en Josep s'atura i llegeix
sempre, i recorda, i comenta. Com un exemple de fortalesa al que molta
gent admira, com jo mateix, però sobretot els seus nets, fills i familia, amics i
la més propera. Una persona que vol que tothom siguem feliços i s'hi esforça
cada dia, i que perd amics de l'ànima per culpa de l'ELA, una enfermetat
que s'apodera d'una manera molt cruel i de mica en mica i que jo no
coneixia i que li fa terrible companyia des de'l seu diagnòstic al 2001 i
que llegint m'adono que és els més fort dels mossenaires, per que ho és
que ve mentalment. Estava amb els donuts de la Matagalls, com recordo.
Aquesta tarda he mirat un video que ell ens proposa al seu blog, del
Manel, de quaranta set anys, que fa pocs dies que ja no hi és i que sentia
ràbia de no poder veure com creixeria el seu fill. He vist que sou persones
molt fortes i ni tan sols sé si està bé que jo ho digui, per què sona a frase
feta.
M'adono que tenim éssers com ell, que he pogut intercanviar uns
pensaments, com en Josep Rof i Rof i que m'ensenya més que qualsevol
llibre i ens ajuden més que qualsevol consell del més sabi, només sabent
com lluiten el dia a dia, que posar-se els mitjons és com pujar el Montseny.
Estic segur que veu el meu blog i que ningú i escriu: només ho fa ell, i
tal com ell diu al seu "un blog sense comentaris, es com una bombeta
fosa" i m'encoratja amb quatre ratlles, que estic segur que li costen molt
de fer i més a un lloc on tots rebossem salut i fem esport , i ell sap de
que va, ja que corria en bicicleta fins no fa massa: feia 100 qms. al damunt.
M'ha costat molt d'escriure, i mira que com sabeu, soc de tecla fàcil, no
callo i de vegades no em tallo: però tot i ser el més inadequat et desitjo
que el que visquis, el que et resti de vida, voldria que fos molta i de la
bona.
No soc res ni ningú; però saber que hi ets: m'agrada !!
jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |
Pep hola! Boniques fotos! En el argot ciclista en diríem “bones paladejades” al corre no se m’acut res més “que bones tram passes” quin barbarisme ha fet… el important de fer esport és… les amistats que fas i lo bé que et trobes una vegada l’has acabat, esta clar sempre que sigues moderat en l’esforç (niant molts que ho porten a un límit summament perillós) esport Si però controlat.
1 Setembre 2008 10:10 —— 30 Agost, Entrenament en GRUP
jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |
Pep hola! I ànims cal aprofitar aquests sofriments placentes, ara que passen! SEMPRE M’HA AGRADAT EL DEPORT, sempre en grup… marxes a peu, ciclisme de carretera i muntanya. Ara però posar-me els mitjons és un Monistrol Montserrat per mi. “Miratges al desert” ¡miratges de vida! Encara pedalejo amb bicicleta!
Força i endavant! Josep http://blogs.avui.cat/jrrof/
15 Setembre 2008 19:58 —— 13 setembre, Entrenament en GRUP
jrrof | | blogs.avui.cat/jrrof |
blog d’en Pep hola! El estens relat se m’ha fet curt, adornat per moltes fotos, testimoniatge de cansament i felicitat a la vegada! Gràcies amic per deixar-me fer la caminada amb tu.
Vaig despertant-me just a l’avituallament dels donuts. Si, va ser escoltant Rac1 (un agraïment a Rac1 per deixar-me participar-hi) varen dir que l’any vinent és el 30’è aniversari i s’han compromès a ser-hi en directe.
Ara us haig de dir que les meves marxes són posar-me els mitjons cada dia. Us vull dir què per encant del relat, les fotos i Rac1 m’ha fet sentir transportat en el vell mig vostre. Ens i trobarem en el 30’è aniversari.
Felicitats a tots el participants i el molts voluntaris que han fet possible la marxa. josep
23 Setembre 2008 9:25 —— Matagalls - Montserrat: 15 h 20'
jrrof | | blogs.avui.cat/jrrof |
Ostres, OSTRES vaig llegir la noticia publicada en un diari que ara no recordo quin era i em va impactar la proesa. Avui passejant-m’hi per els blogs amics he descobert la teva proesa i coincident amb la noticia llegida.
Sols desitjar-te que estiguis bo i fort per anar assolint fites com aquesta o VS semblants. T’enforteixen com a persona i et donen totes les forces per empenya la vida, en si molt dura. Ara la meva marxa és “posar-me els mitjons cada dia” Ànims coratge i endavant! Josep
(blog d’en Pep disculpem per ometre el teu nom no se com et dius? Si és Pep enhorabona per la fita assolida)
22 Octubre 2008 11:49 — — 100 qms. en pista Terrassa en 10h21'
jrrof | blogs.avui.cat/jrrof |
el teu relat mentes l’anava llegint m’ha transportat per aquestes fresques contrades, despertant en mi inoblidables records, llunyans, que ara sols perduren en la memòria. Feliços moments i felicitats per les teves gambades! josep
24 Novembre 2008 18:18 — — Una mitja per Ripoll en 1h29
jrrofi8més ha dit...
quin reportatge! aupa amistat! aupa campions! aupa mossenaires!
Miratges al desert.
Miratges de vida...
Encara pedalejo amb bicicleta!
el 98 feia 100 km o més sense cap problema sempre amb el Club Ciclista Granollers
25 / novembre / 2008 09:47
dissabte, 15 de novembre del 2008
Entrenament en Grup, "fumejant"
Dissabte, com marca la tradició, vam entrenar plegats,
gents vingudes d'arreu amb el lligam del plaer d'anar
junts tot esperant-nos i el de tenir bones converses i
fer del córrer una mica un joc de compartir una estona.
De fet, com de vegades diem, el radi d'acció que ens
dona una hora ens porta a fer un circuits, que no per
repetits, deixen de ser molt atractius i ajuden a
estimular aquesta trobada.
El circuit va ésser variat, per llocs boscosos i també
per espais oberts, baixant direcció Torrebonica, però
reconduïts cap el camí del golf i anar cercar el canvi
de la torre elèctrica, amb la pujada fins l'hípica amb
el segon canvi de ritme. Per continuar, baixant fins
un dels punts del torrent que sovintegem i tot i pujar
una mica arribar als quatre camins, on fem unes
fumejants fotografies; anem pel camí de l'esquerra
per llocs ombrívols, humits, però fantàstics amb els
re-agrupaments característics. Voregem camps de
cultiu de secà i fem les darrers passes fins a Torre
Mossèn Homs. Hi ha un punt per on sempre portem
als que van una mica més justos de quilometratge,
però amb l'alegria de veure que acabaven amb moltes
garanties, la qual cosa dona visió de la millora constant
del mossenaire conscienciat.
Engegar sempre costa i aquest solet ajuda
Pau i Carles
Una bona colla vinguda d'arreu
segon grup
Tercer grup, amb la residència d'avis de Mossèn Homs al fons i la sempre present muntanya de Sant Llorenç
tot travessant el torren de la Betzuca
Massaguer, Setó i Miquel Àngel
En Marc, per segona setmana seguida, mossenaire consagrat
Javier Laporta, sempre preocupat pels ritmes
Quina bona pinta en Jordi, després de la Behovia. Ara ja està, el que et proposis surt.
Xavi Miquel, Fran i Fernando en ple canvi
El ben retornat Rafa amb en Carles
L'Antonio i en Miquel Angel
Miguel Moreno, del club natació Sabadell. Estava fent sèries per la zona de l'Hípica tot preparant la marató
Tota la colla fumejant
més fum, amb en Rafa en primer terme que feia mesos que no venia per lesió
Engeguem pel camí de l'esquerra
fotografia en família, amb en Cisco i la Pau que havien anat a caminar.
dissabte, 8 de novembre del 2008
Entrenament en GRUP, "el clàssic"
Bé, no cal dir que sembla que cada setmana estem
de festa i no n'hi ha per menys. Sempre tenim nous
mossenaries com en Miquel Àngel i un amic i, i
sembla que era la primera vegada que feia un
entrenament de deu quilòmetres i segur que repetirà.
Alguna molèstia a la cama, que esperem només
sigui per la novetat.
El circuit i com diria Javi Laporta, el clàssic, que
consisteix amb baixada de 5 qms. fins a l'ermita de
Sant Vicenç de Verders i tornada, amb paradinya a
l'àrea de lleure de Sant Julià d'Altura. Aquí fem la
fotografia de recordatori, amb l'anècdota de qui ens
fa la fotografia és un amic d'aquests entorns i que
amb un grup força animat estaven a punt de fer una
bona graellada de carn a la brasa. El que si es veia
una interessant bota de vi que només vam veure
de lluny,
Abans havíem fet un parell de canvis, un de curt i
l'altre un xic més llarg.
També teníem de nou la grata companyia dels
germans Arévalo, José Antonio i Juan Carlos, que
feia uns dies ens vam poder veure a la mitja de
l'Espirall.
Re-emprenem la marxa fins travessar la carretera
i fem una nova acceleració en un lloc molt adient.
Amb els corresponents re-agrupaments, un bon
balanç i contents d'haver fet deu quilòmetres en
bona companyia.
La colla engega en direcció al torrent de la Betzuca
En Xavi, la Montse que ens saluda, en Carles i Xavi Miquel i Natatxa, ens posem a córrer
una bona colla
Predomineb les rialles
Mossenaires, amb en Lluís que tenia la teoria de qui, es fa mossenaire de la setmana
deixa de venir. Has vingut !!!
Montse, Natatxa, Carles
Tensi, Javi, Ferran
Josep Casasola, pensant en la propera marató
En Carles, que ensenyes: l'escut del Betis ?
Perill barranc
Fran i Jordi
Joan i Albert
Javi i Tensi
Carles i Miquel Angel, que feia el seu primer entrenament de deu mil
Anem arribant a Sant Julià
l'Antonio, un gran atleta, millor persona
En Fran, a punt de reposar
Javi, el Biguel i en Lluis
Antonio Díaz, en forma
Juan Carlos, feia dies que no el veiem per terres mossenaires
l'Anna i en Ferran. L'Anna i la seva fascitis plantar.
A l'endemà un deu mil en quaranta dos a Manlleu
Natatxa
José Antonio, germà de'n Juan Carlos
La Dolors i en Josep Serna
el noi de verd un nou mossenaire, encara no li se el nom
Joan i Albert
Una bona colla
Uns amics, que es troben per córrer i per esmorzar. Veiem molt tiberi i una bona bota de vi
érem masses nosaltres, per això no ens van convidar.
En David, ja fa dies que s'ha posat el compromís d'entrenar plegats.
Va començar a córrer no fa gaire i sembla que s'hi va trobant bé,
i de fet les vegades que el veiem córrer comprovem la bona condició
física. És més, ha fet un deu mil en pista fa poc a un ritme fantàstic.
Ha fet esport sempre i el fet de córrer bé per haver tingut gent propera
que ho feia, i d'aquí va encetar la pràctica del córrer.