El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimarts, 24 de febrer del 2009

Un nuc de circuïts




Avui havia pensat que podria agradar simultaniejar diferents circuits, aprofitant els llocs bonics d'aquests . N'hi ha que estan millor, però una alternativa era aquesta: sortir pel costat de la masia, per evitar allò d'anar pel mig del carrer, on ara una vegada asfaltat hi ha molt més trànsit. Després baixar en direcció al torrent de la Betzuca, una miqueta accidentat pel arbre que encara entorpeix passar pel camí. Anar per corriols i buscar un magnífic camp, on en re-agrupem i anem mica en mica a enfilar el camí de baixada que ens duu a l'encreaument dels quatre camins, amb el primer canvi de pujada que fem, fins al pla, on tots junts tornem a baixar, ja entrant al terme municipal de Sabadell. Aquí una forta pujada ens porta fins el dipòsit d'aigua de Cassà i a l'aparcament ampli del bosc de Can Deu, anem a buscar la recta on farem el segon canvi, i diria un tercer que fem amb en Pasqual Vicente, que avui venia després d'haver fer un podi al campionat Català de Cros en la seva vessant de veterà. Tornava a fer-nos costal en Manel Murillo, que havia animat venir la Mari Pau.
La fotografia la fem a l'àrea de lleure de Sant Julià, on es diu que el grup aquí acaba la seva forma compacte, donat que a la pujada tothom tingui plena llibertat en retornar al punt de sortida el més aviat possible o a gust del consumidor.
Bon entrenament i de nou, nous mossenaires de la ma d'en Lluis. Sembla, a més en Victor ha enviat el track que penjaré. És una assignatura que tinc pendent, d'anar penjant els recorreguts que fem per tenir encara més informació.



Dos nous amics mossenaires: si no poso bé els noms em renyeu: Victor i Antoni


Primer terme la Marta, en millor forma que la setmana passada. Desp´res l'Anna (nova mossenaire), la Pili, la Juani


Teresa, Toti i Mirabet, els darrers feia dies que no els veiem, seguits per tota la colla amb en Joan Carles, David








Aquí el track que m'ha passat el nou mossenaire Victor.






En Marc Roure ens coneixem des de que vaig conèixer la meva dona, donat que les nostres dones son cosines i podem dir que al mateix temps ens vam conèixer. Hem compartit molt moments familiars i ara tinc la sort de que molts dissabtes amb l'excusa de l'entrenament, podem xerrar una estona.
Bé, de fet aquesta és la part familiar, l'altre és que, i com dic moltes vegades, va ser un dels fundadors de Minyons de Terrassa, va ser cap de colla en la primera etapa gloriosa i durant força anys. En els àpats que periòdicament tenim, parlàvem de les nostres aficions i vet aquí que un dia va venir a rodar amb nosaltres i ara d'això en fa una bon grapat d'anys. Recordo la seva primera cursa, que va ser a Cardedeu, que ja va córrer a ritme de 4:30, sense tenir-ne massa experiència. Llavors ja ha fet la mitja marató de Terrassa en diverses ocasions, una vegada amb en Roger, un dels seus fills, i a més ja és un habitual de la "Pujada a la Mola", a més continua molt actiu amb minyons i practica altres esports, com el futbol, l'esquí i segur que moltíssimes coses que em deixo. Això si: és una gran persona amb les idees clares i que inspira confiança. Fantàstic que ja sigui dels mossenaires més antics.

dilluns, 16 de febrer del 2009

Estrena de circuit fins a Castell Arnau


Soc sincer si de vegades intento ser original i sé que no ho aconsegueixo i tot i així m'hi esforço.
Fer un circuit nou, haver-lo preparat i esperar que a tothom li vaig prou bé com per quedar un bon record, penso que és complicat. Anar a una font d'aigua fresca a mig camí, una fotografia en un entorn prou bonic i que saps que algun dia pot ser només un record per culpa de la industrialització i l'urbanisme; que us he de dir. Que almenys podem compartir-ho mentre correm, amb gent que ens agrada, tot petant la xerrada i alguns patint més que altres, com la Marta que feia dies que no es provava i sembla que ha estat llarg per ella.
Ha estat fantàstic que des de Viladecavalls hagi vingut la Montse Mazorriaga i a més tota la colla de magnífiques que entrenen habitualment juntes, avui ens hagin vingut a entrenar plegades, com la Juani, Pili, .
Bé, baixant cinc quilòmetres fins un àrea de pic-ni de Castell Arnau, prop de la carretera de Sabadell i passant per davant dels Mossos, la Mancomunitat i el Consell Comarcal, per tornar a enfilar un camí que d'entrada ens ofereix una panoràmica de la nostra estimada Mola, amb una Masia que encara no li tenim el nom, i amb un dia de llums més properes a les primavera que a l'hivern, amb algun canvi oportú per fer bategar aquest muscle que nosaltres no deixem adormir.
Retornem pel camí paral·lel al golf, anem veient que encara queda algun pi tombat pels efectes de fa tres setmanes del vent.

Abans del primer re-agrupament, tots prou contents

Passant el torrent de la Betzuca, que portava una mica d'aigua. La Marta, Montse, Rosa, Juani, Pili, amic Lluis, i Lluis junior

A veure si ens passen el nom de l'amic, que jo tinc una memòria tocada. Els Lluisos tancant la colla

Ple canvi, Jose Antoni, Agustin, Juan Carlos en primer terme

Dolors i Casi, Josep Mari i Jaume, Jordi i Albert

Quatre amigues: Marta, Pili, Montse i Juani

En Carles bebent un aigua ben fresca i bona

Entorn bonic



La Montse d'ençà la conec no deixa de sorprendre'm. Té una capacitat atlètica que vaig descobrir ja fa temps. Enguany a Sant Climent va acabar amb un bon esprint i a la Matagalls-Granollers, per pujades llarguíssimes, un fred d'impressió i vam fer una excel·lent prova de quaranta quilòmetres. Ara està molt il·lusionada en portar molts projectes atlètics, junt amb el seu marit en Bernat i els seus fills: l'Arnau i l'Olivia. L'Arnau és un fora de sèrie. L'any passat vam fer una caminada llarguíssima i va aguantar com el que més, a part que fa atletisme i és molt competitiu. Molts d'èxits per tots quatre


dilluns, 9 de febrer del 2009

Fins al capdavall de Can Deu



Circuït;

• El més antic de tots; que és aquell que arriba fins a Sabadell, al capdavall del bosc de Can Deu.

• Nous amics i retornats, després de molts dies. Com a nous van fer la vessant córrer i caminar, que van fer una mica més curt. Que feia dies que no venien: Jaume, Rafel, Casasola, Pedro. La gent molt en forma, bons reagrupaments i fotografia a Sant Julià. Magnífiques converses i ganes de tornar-hi, i agraïts de compartir aquesta estona plegats.



La Montse Vila, a punt d'entrenar





En Jordi, un massatgista esportiu de luxe






En Josep en una postura que li conec de fa molts anys: estirar sobre una bomba d'aigua. Ja ho fèiem quan quedàvem a l'avinguda 22 de juliol, ara fa una bona colla d'anys.


L'Albert a cua de grup, recuperant-se de lesió.





Moment d'esforç.



Aqui es fa la divisió del grup



En Jordi anava a investigar camins




En Xavi Miquel se li nota que tot aquest entorn és el seu.
Fer amics, sempre de bon rotllo, esmorzars, proves molt dures, maratons i sempre que pot va amb qui li doni una bona proposta a entrenar: això si i primordial que s'acabi amb un esmorzar. És conegut com l'amo i senyor i promotor d'una lliga gastronòmica que porta i fa puntuar a tot aquell que li comunica que després d'un entrenament hi ha un tiberi. Encomana la seva alegria allà on va.