El circuit dels 10km

Quan es trova una colla d'amics amb ganes de còrrer i fa un dia d'aquells primaverals a tope, l'únic que s'ha de fer és començar a gaudir d'un entreno previsiblement esplèndid. Rondem la trentena i es que es nota el calendari de compromisos atlètics, oi Pep? La gent té ganes i anem cap a l'ermita de Sant Vicenç de Verders per l'ombra, que els 12ºC comencen a parlar per sí mateixos. El grup es compacta i s'estira adaptant-se als camins , es veu xerraire i relaxat. Paradeta a Sant Julià, reagrupe i cap a can Deu que a l'ermita hi falta gent. Fem la foto del grup allà i amb la meitat d'entreno a la butxaca tornem a ritme constant i suau cap al camp base dels dissabtes.

Fotos i crònica de'n Carles López; al que que estem molt agraïts

Mossenaires amb tu...

Avui l'entrenament ha estat marcat per la tristor. Ens portava a imaginar el durs moments que passaven les nostres mossenaires estimades, Rosa i l'Anna Cos i la pèrdua de la seva mare, el dia quinze d'abril.
Han estat uns instants emotius el minut de silenci en la seva memòria i moments abans de la fotografia de grup i de fet el nostre pensament ha estat amb elles i la seva família a qui els hi desitgem molt d'ànim davant aquest fet tan transcendent.

L'entrenament, com ve estan habitual, amb força amics i amb un recorregut una mica variat. Ha estat un mixta de circuits molt agradable i hem realitzat algun canvi de ritme, per millorar la nostra rapidesa i molt seguit per la colla.
Arribats a la hípica, baixem per fer el recorregut complet, i pujant fins la bassa del golf, i pel bell-mig de l'esplanada hem completat un recorregut d'uns 10,5 en total.


Moments emotius i una bona colla, com sempre.









Es un punt per fer fotografies prou bonic i la colla està forta. Tenim un grup en forma



L'Alex, que al nostre fòrum ens mostra tota la seva preparació per fer l'Ultratrail d'Andorra


l'Alberto s'estrenava de mossenaire, seguit de prop del seu germà en Carlos. Amb ells hem estat entrenant tota la temporada a les fosques i des de l'Ègara els dimarts i dijous a dos quarts de vuit del vespre. Estan molt forts i tenen molt bona projecció.


I tenir a l'Eugeni una setmana darrera l'altre, ens omple de joia. Un luxe



I davant de tot, el mossenaire de la setmana, passada. Bé sempre i fa anys que ens ho passem bé plegats. Aquesta setmana la part femenina era representada per la Montse.


En Torres repetia i sembla que li agrada venir i ens agrada molt .


En Rafa de fotògraf, plasma les rialles continues del grup



Els perseguidors, amb en Paco al capdavant


En Mirabet, un luxe.


Paco i Pep, de la mateixa quinta i bons amics


Avui portava l'anunci de que necessitava abans del dia 25 d'abril la nostra col·laboració en la votació pels projectes de Terrassa, on ell en porta un del molt digne, com tots i que requereix que els Terrassencs empadronats li fem costat tot votant-lo. També tenim un bon amic de la UDFonts. en Jacobo, que ens també ens donava a conèixer el seu projecte. Son el 6 i el 7 i si podeu vota'ls, us estaran molt agraïts. Us poso el link i podeu votar lliurament aquells que us semblin.

https://aoberta.terrassa.cat/participacio/participa.jsp




Josep i Torres. En Josep portava l'uniforme de Messi.


I girem a la dreta. L'Alex lluu el seu company més fidel: el GPS que li diu en tot moment els ritmes.

Els germans, que a més s'assemblen.


I en aquests moments i sense ells saber-ho corrien dues persones amb el mateix cognom: Torres.
En David està en un incipient projecte d'equip de Rugbi

http://rugbyterrassa.wordpress.com/

Penso que estava explican-li al seu homònim



L'Àlex, com és costum amb ell, exerxeix de mossenaire anant a buscar als que anem per darrera.


 I de fa una colla d'anys que coneixem i hem pogut gaudir de la companyia d'en Robert, un Sabadellenc de Castellar amb el que he pogut compartir més d'una trobada històricai ara tenim la sort de que vingui amb tots nosaltres.

Ens ha regalat un escrit i ara el podem conèixer tots una mica més i li agraeixo tot el que diu, de tot cor.







Dèia en Robert:


Hola, sóc en Robert, veí de la capital del Vallés Occidental, Sabadell. Bé capitalitat compartida amb Terrassa; perque no se m´enfadin els Mossenàires. Un recent vingut al món de l´atletisme. Ara tinc 40 anys però “només” corro desde els 34 anys. Jo era futbolero de tota la vida, però una trecada de canyell, unaltre trencada de costella i l´edat em varen fer desistir del futbol.

És curiós, perque a l´hora d´entrenar a futbol, la part de córrer, era la més “ odiada “ . Volia estar tocant pilota tota l´estona i ara , aquí estic enganxat a aixó de córrer.

Tenia clar que volia contiuar fent esport, i l´ideia de tancar-me dins un gimnàs no em seduïa. Sincerament, vaig escollir córrer, perque era el que em treia menys temps. Ja se sap, venen els fills i adéu temps ¡!.

Un dia , per aquelles casualitats, vaig entrar a la web d´atletisme , ja desapareguda de 10de1000.com i vaig contactar amb un parell de sabadellencs que sortien a córrer desde el club Natació Sabadell, Xavi Curull “ Escurçó” i en Xavi Gómez “ Xavi70” . Les primeres sortides amb ells, són les que em varem començar a fer estimar aquest esport. Després coneixent més i més gent , fent més i més amics com en Pep . Sí , sí , el gran Pep Moliner. Grandot de cos i més gran de cor.

Tot va venir rodat, sortidetes, entrenos, coneixença de les particularitats de l´atletisme i finalment les curses. I no en tenie mai prou. Ara una cursa de 5 km , després de 10 km, després Mitja, després Marató i curses i més curses. Ja em deien alguns: “ tu no tens constitució de corredor de fons “ , faig 1,84 i 85 kg; vaja grandot. I sigui com sigui , la qüestió és que al cap d´uns 3 anys vaig començar amb dolors a l´esquena que feia que em quedés pinçat cada dos per tres. Finalment va acabar amb una protusió que si no tenia cura es convertiria en una hèrnia. I ja se sap que aixó no té marxa enrere.

No he aconseguit baixar de 40´en els 10 km i tampoc de 1h 37´en mitja. Marató vaig fer 2 i vaig punxar a les dues , fins acabar amb 4 hores.

Amb la lesió vaig parar durant més d´un any , dedicant l´esforç a fer abdominals i lumbars ; única sol.lució per tornar a córrer amb seguretat.. Ja fa quasi un any que he anat tornant a córrer progresivament i , de moment tot molt bé. Però ara amb el xip un xic canviat. No he tornat a competir, de moment. Ara gaudeixo més amb les trobades per córrer els caps de setmana. Sortides diverses , sobretot per muntanya, per exemple amb l´incombustible Mirabet i la ineludible cita dels Dissabtes a Mossen Homs.

Potser quand veus perillar el poder córrer, disfrutes més de les sortides organitzades amb els amics que de la competició.O sigui , que li dono més importància a gaudir d´una bona estona corrents que a lluitar contra el crono. Però ja m´està picant el cuc de fer alguna cursa ¡!!

Espero amb que amb aquest resum em pugueu haver conegut una miqueta millor.

I no vull acabar , sense donar mil gràcies a en Pep Moliner, per fer-nos disfrutar cada dissabte d´aquesta hora de bon rotllo i sobretot agraïr l´il.lusió que li posa un dissabte sí , i l´altre encara més
Salut i kms



Robert Herrero.

Sabadell i Terrassa; unida pels "Mossenaires"

Quan arribes a la Masia de Torre Mossèn Homs i en Vicenç ve content i diu; "ei, que han vingut dues persones noves que ens han trobat per internet", sens justificat de nou que fem públiques totes les nostres trobades i la riquesa del nostre grup és aquesta. Estem envoltats de moltes bones persones que ens agrada compartir. De nou gràcies i a continuar amb el projecte.

De fet a l'hora que es te a la gent més reunida, que ve a ser a la meitat de l'entrenament, és un bon moment per fer-nos ressò de temes que ens puguin interessar. Aquesta vegada tenien una noticia molt trista, i és que el nostre estimat mossenaire en Pau Sust, feia una setmana que entrenant per Monserrat i després d'una caiguda, s'havia fet mal tot trencant-se tíbia, peroné i lligaments. Des d'aquí i en nom de tots li desitgem un ràpida recuperació i tornar a comptar amb la seva sempre magnífica companyia. En Miquel ha obert un fil al racó de l'EsKmot Vallesà on rep ajut anímic per aquest difícil moment.

I que dir de la nova vinguda de "mossenaires", la parella que tenim al costat de l'Antonio i de l'amic de'n Jaume. Vol dir que no parem de créixer. Si algun dia ve tothom no se pas com ens ho farem, però ja ens espavilarem.

Sempre destaquem que la nostra trobada és oberta a tothom i que tenim el luxe de tenir molts clubs i associacions de molts llocs, i cal destacar que és un projecte de tots.

Moltes gràcies i a mantenir la flama de la trobada.




Punt per agrupar-nos i on en Joaquim disputava una cursa d'orientació


























És un espectacle veure-us tan contents i que una setmana darrera l'altre aneu venint, tot i que amb aquestes impressionants vistes no és d'estranyar. Per molts anys i moltes gràcies per venir a tots.
















Veure aquest entorn amb gent com vosaltres anima a córrer a qualsevol.





Visca els MOSSENAIRES !!



 Amb en Josep i gràcies a les trobades que havíem fet a l'Avinguda 22 de juliol de Terrassa a les sis del matí ara fa una bona colla d'anys per anar corrent fins el segon pont de Matadepera, vam tenir el primer contacte i gràcies a el món del córrer tinc la sort de poder saber coses d'ell. No se'l sent gaire, de fet és molt discret, però tot i compartir la seva afició per la btt, sempre que pot i son moltes les vegades ens regala la seva companyia.







En Josep ens deia el següent;



Aquí ho tens Pep:

Doncs bé Pep, en primer lloc agrair-te el fet de distingir-me amb el títol de Mossenaire de la setmana ( tot un honor ), dit això, us faig cinc cèntims de la meva vida esportiva.

Va ser pels voltants del anys 1994-95 que vaig tenir la sort d’iniciar-me en això del córrer de la mà d’uns autèntics mestres com són en Josep Boada, Emili Asin, Salvador Trujillo, Josep Mirabet, Cesc Vallès, Vicenç Cabanes, J.L Franco, Josep Purroy, Dolors, ... (segur que m’oblido algú; disculpes). Tots ells tenien la bona costum de sortir a córrer cada mati a les 6; vàrem fer una bona colla durant molt de temps.

Passats el anys, no sabria dir-te què era més dur si els entrenaments que fèiem o la gran matinada. Guardo uns fantàstics records d’aquells temps. Vàrem coincidir també amb tu, Pep, en aquella colla moltes vegades, te’n recordes? d’aquí, que també tingués la gran sort de poder participar des dels seus inicis, a principis del 2000, d’aquesta magnífica proposta esportiva de cada dissabte que, sense tu no seria possible i que avui es diu “mossenaires”.

Ja per acabar, malgrat que des de fa uns anys degut a lesions i per edat (perquè no dir-ho) vaig decidir deixar de córrer en curses oficials. Tot i això tinc fetes 16 mitges maratons i 1 marató (Atenes 2000).

Fins dissabte vinent amics!



Salutacions