Avorrit córrer ?

Resulta fàcil pensar que córrer és un esport senzill, i ho és. La prova és que des de forma natural, qui més qui menys ha corregut o corre. Només cal passejar pels parcs i veure gent que va amunt i avall, La frase força coneguda aquella de que el "córrer és avorrit", per nosaltres no és aplicable. Ens agrada i compartir es fa molt divertit. Això si, per fer 10 qms. s'han de tenir unes bones condicions.

Nosaltres hem descobert que aquesta combinació d'amistat i esport és fantàstica i un al·licient per la trobada dels dissabtes. Es repeteix la constant de veure'ns regalats amb la vostra presència, i encara que al final fem circuïts iguals, fotografies similars, sempre es nota com de bé us ho passeu i la prova és que el projecte va força bé.

Aquest dissabte hem fet un circuït distret i quan som tants fa una mica de por travessar la carretera de Matadepera i mirem de quedar-nos per la banda més propera a la Masia de Torre Mossèn Homs. Hem anat paral·lels al camí asfaltat de l'hotel la Mola i a les cruïlles uns bons reagrupaments. Ha estat un dia especial, donat que en Rubén Cid ens ha fet els honors i ens ha regalat el luxe de proclamar-se "Mossenaire d'honor", després ens explicarà coses que de ben cert us agradaran. En Casi sempre escampa les virtuts de la gent que veniu i ja fa una bona colla d'anys que sempre que pot no es perd ni un entrenament Juan, Raul i Javi, instants previs a l'entrenament Enrique a l'esquerra, hem vist en un progressiu que està en una forma excepcional, aquí corrent al costat de José En David i en Toni Rubén coneix a en Diego, i l'entrenament els ha tornat a unir en l'amistat, i van seguits per en Manel i Casi I un luxe les fèmines, Raquel, Pili i l'Eva Teresa i Ferran En Xavi Miquel Com ens alegrem de que la Tensi pugui tornar a córrer i en Pau ben content I ara en Pau acompanyant en Robert, que feia molts i molts dies que no vèiem En Carlos, que aquesta temporada pot tornar a entrenar amb tots nosaltres Fran Frutos, Toni Del Moral i Manel Expósito Rafa Atienza, que cada setmana fa un munt de fotografies Si us fixeu per la dreta en Víctor i en Toni, fan la labor del bon mossenaire: recuperar al grup Juan Raul i Juan Ferran Galceran, que li esperen reptes molt grans d'esquena l'Encarni que parla amb l'Eva La foto de familia, després d'un bon canvi en pujada i on es confirma que som una bona colla i destaquem que avui han vingut la Pili García, que amb divuit anys va tenir el rècord de marató de Terrassa i avui venia amb la seva amiga Raquel, amb qui preparen proves de llarga distància En Joan Forte al costat d'en Pau que fa una setmana va fer una prova d'ultraresitència. Va fer h la Rialp-Matxicots de 82km i 7.000+ també amb forta calor a les hores de sol i arribats 72 de 148. Ha arribat el l'últim, però aquest cop en 23h1', amb gairebé 1h de marge. Te molt mèrit i tots el volem felicitar, esperem que li arribi Aquí parlàvem de Pilar Garcia de vermell i tot i que no li agrada massa que diguin aquest mèrit que va ostentar, és de justícia que amb divuit anys corrés maratons amb resultats espectaculars. L'Eva al costat d'en Rubén Cid, en un dia que recordarem

Joan Forte, no plora d'emoció: no. El que passa és que un insecte li ha fumut una queixalada prop de l'ull i el dolor era intens. Ja esperem tornar-lo a veure per saber com te la ferida. Les germanes Cos, l'Anna i la Rosa, han fet una caminada camí de la recuperació. Mica en mica, en una lluita que se li està fent llarga per tornar a córrer a l'Anna. I al final els amics ens retratem Alguns de nosaltres passem per la fonts de les canyes a refrescar els clatells.

Els que portem molts anys a Terrassa corrent ens coneixem quasi tots, i Rubén era aquell noi que corria i guanyava curses. Hem coincidit a moltes curses i hem fet algun entrenament plegats. Fa poc ell mateix va organitzar un memorial per en Sebastià Vilargunté, un amic que teníem molts de nosaltres.

Aquesta setmana que ve farà la seva darrera cursa a les pistes per assolir el primer lloc del circuït Activa't, en el que puntuen diferents curses que organitza l'Associació Mitja Marató de Terrassa.

Amb això podeu imaginar que el seu nivell és molt alt, com la seva modèstia i li agraïm que ens hagi volgut fer els honors i esperem tenir-lo moltes vegades al nostre costat. Gràcies Ruben Hola a tod@s. Mi nombre es Rubén Cid , Tengo 43 años y nací en Terrassa. Fue cuando tenia algo mas de 18 años cuando me aficione a correr de manera independiente , cuando todavía era extraño ver a alguien calzado con zapatillas y corriendo por las calles de mi ciudad ; El principal motivo fue por motivos de salud y a la vez me hacia sentir muy bien. Pasados unos años , fue cuando conocí a Bartolome Serrano (Jim) y Ricardo Pintado , fue entonces cuando empezó la faceta atlética de mi vida deportiva, a partir de hay empece a disfrutar del atletismo de una manera diferente, la competitiva, a partir de hay y durante muchos años , me convertí gracias a mi esfuerzo en un buen atleta y un buen amigo de muchas personas. Conseguí y comparti muchos triunfos , los cuales me hacían disfrutar mucho de este deporte y me ayudaban día a día en mi forma de ser. Apartir de hay y hasta día de hoy, al ser un atleta no profesional el rumbo de mi vida deportiva se orienta en función de mis obligaciones laborales y familiares, afortunadamente casi siempre he podido combinarlas con el deporte y he ido practicándolo, eso si con el paso del tiempo con menor intensidad y con periodos de intermitencia ,pero no con menos ilusión, siempre ha hecho sentirme como un niño el salir a correr. Me podréis ver corriendo siempre con una sonrisa. Siempre estaré agradecido a todo lo que rodea al mundo del correr. Quería aprovechar para mencionar la excelente Labor que realiza nuestro amigo Pep Moliner , en beneficio de las personas y nuestro deporte , no tengo ninguna duda que si su labor se midiera con títulos , serian numerosas las veces que se convertiría en campeón del mundo , felicidades Pep. Saludos para tod@s y un abrazo.

 

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

..