Corre-m'hi tots

Si la setmana passada vam baixar en direcció a l'Hospital de Terrassa, aquesta ha estat la zona recentment netejada, on el camí aleshores molt ombrívol, sense perdre atractiu, transcorre per zona boscosa fins l'encreuament on ens re-agrupem. Fantàstic veure com venen nous mossenaires, com la Bea i en Jordi.
Un canvi en pujada per obrir els pors de la pell i descens d'un torrent per apropar-nos al bosc de Can Deu, amb un segon canvi a la fantàstica recta central fins a fer-nos la fotografia en el qm. 6,4 de l'entrenament. Xino-xano cap a Torre Mossèn Homs, on finalitzarem amb xerrades de tots amb tots. Un bonic dissabte




Per nosaltres tenir mossenaires com en Jordi Viñeta júnior ens dona ànims per continuar amb aquest projecte d'entrenaments compartits. Li vaig demanar al seu pare que en fes un currículum esportiu, per que tothom tingui coneixement del seu tarannà i amb el permís d'ells queda exposat, per què el coneixeu i agraïm aquest ajut en fer més gran la nostra colla.


Ja arribats a Torre Mossèn Homs, veiem dues amigues mossenaires que havien anat a entrenar


La Montse recolzada fent estiraments


Salvador, que tenim la sort de compartir aquesta estona



 Per nosaltres tenir mossenaires com en Jordi Viñeta júnior ens dona ànims per continuar amb aquest projecte d'entrenaments compartits. Li vaig demanar al seu pare que en fes un currículum esportiu, per que tothom tingui coneixement del seu tarannà i amb el permís d'ells queda exposat, per què el coneixeu i agraïm aquest ajut en fer més gran la nostra colla.





Deia el pare d'en Jordi:

"T'explico amb quatre piulades quelcom esportiu del meu fill Jordi, però et reconec
que com a pare,m'és difícil no allargar-me massa.
Com hem comentat estudia 3 d'eso i té 14 anys,és el tercer de set germans i de ben petit ja era força
espavilat pujant-se a tot arreu que no tocava, i sobre tot a redera de la pilota. De fet juga a futbol de mitja punta
amb un club on també a aprés a tocar la bateria força bé.
Últimament, ell en comentava que ja era dels que més corria del seu curs en les proves de resistència de
l'escola on els hi fan exàmens físics cada trimestre.
Quant li vaig comentar si l'agradaria venir amb mi a córrer a mossèn homs no li va faltar temps per deixar el
plat a la taula i anar a preparar la bossa corrent, no fos que arribes tard....
També es força muntanyenc ( quin remei amb el pare que té ). Aquest estiu vam anar a fer un 3000,La Punta Alta a
la vall de Boi, amb un amic seu, però també a fet cims altres anys ( la pica, el Carlit...)
Es molt competitiu (sempre de ben petit) com es normal a tota persona que l'agrada l'esport; i ara, després de molt
renegar, quant perd, s'ho agafa força millor. En sembla que està aprenent a ser constant i això es molt important;
en l'esport també.
Bé ja m'estic allargant massa i no pararia d'explicar-te més coses del meu fill i dels altres....T'imagines quina crònica!!!! "

Nou quilòmetres ben acompanyats

Hem tornat a gaudir d'un entrenament en grup amb gent vinguda de tot arreu amb ganes d'entrenar plegats i fer-ho per uns lloc prou atractius per que la nostra afició a córrer s'alimenti de bones sensacions.
El recorregut ha estat la bonica baixada veient petits horts i grans camps de conreu, fins l'estació de Torrebonica on ben re-agrupats continuem el descens. Arribat un punt on enfilarem una suau pujada prop de l'Hospital de Terrassa. Aprofito per dir que en aquest punt de vegades hi deixo la moto i surto des d'aquí per també fer una horeta algun migdia, com va ser l'anterior divendres, i ho dic per què als meus entrenaments hi sou tots convidats.

La fotografia la fem a un lloc on veiem una camps amb una masia al bell mig i d'aquí ens dirigirem fins a l'embassament del camp del golf del Prat. Continuarem pel perímetre del camp pel corriol ben cuidat, que ens creuarem amb mossenaires que anaven de baixada i als que hem retratat per mostrar fidel testimoni. Com que al centre mediambiental dúiem poc més de set quilòmetres, vam fer un petit tomb per finalitzar amb nou quilòmetres fantàstics, i destacar la vinguda de nous mossenaires que ens han regalat la seva companyia: tres noies/senyores.
Com havia promès la Mari Pau, amb la Dolors ens esperàven per donar-nos la benvinguda i s'han fet la fotografia amb Joi, que avui s'estrenava i esperem aquest proper dissabte, com a tu m'estàs llegint.

Passant tot riallers pel damunt de sobre la RENFE

Pel camí de tornada veiem un bonic grup de mossenaries, els coneixeu ?

A l'arribada ens esperàven dues bones amigues, que es retraten amb la nova mossenarie: la Joi.
Sap greu que no hi fossin les altres nòies que havien marxat.

Podeu veure també el fòrum de la jornada, amb comentaris de'n Mirabet, Mari Pau,

Ahlam Elkadi té un historial ple d'èxits, com guanyar a proves de gran prestigi com la mitja de Les on va assolir el primer lloc amb una temps 1h 19' i sovintejar els primers llocs de moltes curses com la Sant Silvestre de Barcelona va ser cinquena de la general femenina.
Aquest dissabte venia al costat del seu sogre, l'Eugeni, i explicava que està lluitant amb una lesió a la planta dels peus que no la deixa tornar a tenir aquells ritmes, però no defalleix. Tant ella com el seu marit, en David Guarch, tenen l'atletisme com un element imprescindible en el tarannà diari i amdós destaquen de forma més que evident, si seguim els seus historials.
Voldria explicar que conec a Ahlam de fa set anys, quan va venir amb moltes dificultats lingüistiques a la seu de la Unió Atlètica Terrassa, de la qual en vaig formar part. Volia anar a córrer i li feia especial il·lusió dur la nostra samarreta i no sabia com fer-se explicar. Doncs bé, em recordava dissabte que a més necessitava horaris de tren i per tot plegat va ser la primera vegada que vam contactar. Ara, li vaig dir: "Ahora te toca hablar catalan", i va ser genial: es va posar a parlar Català de la manera més perfecte i amb un accent fantàstic i us prometo que se'm va posar la pell de gallina. Un comentari que sol ser general amb les persones que han fet aquest esforç, és que la gent no li parlen en català, però que a ella li encanta i a més em va fer molts més comentaris molt bonics i la vull felicitar per tot.
Ja baixant per la carretera de Castellar vaig aturar-me a la parada del seu marit per saluda'l com és habitual.