Comença el fred i correm amb mossenaires

Repassem mentalment que dona de si un diàmetre d'uns deu quilòmetres que inspirin a la gent que ens fa costat, unes ganes de tornar-hi per tenir un record de boniques converses i entrenament distret.
Doncs bé, es va cap a llocs prou coneguts. envoltant camps de conreu prou bonics i innovem una mica dins el Bosc de Can Deu. La fotografia al quilòmetre 6.5 qm. i d'aquí a la Masia de Torre Mossèn Homs sense, ja esperar-nos. Bé, alguns si que esperem que no volem deixar a ningú perdut per aquests bonics camins, però els que volen anar més ràpid els deixem prou lliures, donat que es bo que tothom gaudeixi i sembla que aquesta fórmula funciona.

Un parell de canvis de ritme i com sempre ens venen amics de la ma d'altres amics, com és el cas en Salvador ens duu a dos nous mossenaires i la Montse també ens porta un nou amic, que esperem ens segueixin enriquint la trobada.


Fotografia a Sant Julià d'Altura



Aquest lloc ens queda clar que serveix per no deixar a ningú i moments després vindrà un petit canvi, que el tiet Agustí sempre encapçala, seguit ben prop de l'Antonio Blanco





Un canvi en pujada, prou interessant per mesurar les forces


Jose i Diego, després de la segona pujada

Marti i Martin al capdavant



En José Segura, fent costal al meu fill, l'Oriol que mica en mica es posa en forma




Jordi, Oriol i Jordi,


En Mirabet també ens ve a recollir, no sigui que ens perdem.


El Jordi Renom, tot un luxe compartir amb ell aquestes estones. L'Oriol li va encantar la conversa






En Toni ens ha fet un currículum per que el coneixeu una mica més. El que tinc que dir que d'ençà que el conec veig que ha agafat un gran nivell atlètic i que li agrada molt córrer i a l'estiu ens hem trobat pel camp entrenant i ve sovint i ens regala la seva companyia i bon fer.
Li ho agraïm.

En Toni diu;

"Hola Pep,

Aquí tens 4 cosetes de la meva trajectòria ....

Quant tenia 14-15 anys els meus padrins (Angel Ceada i Maria que ja coneixes) em van animar a ficar-me en aquest món.
Vaig començar a entrenar regularment i vaig començar amb ells a participar en alguna cursa popular i alguna que altra mitja marathon.

Jo vaig viure fins fa 8 anys al Prat i sovint entrenava amb el meu veí. Després quan vaig arribar a Terrassa i vaig veure tanta muntanya, camins i fantàstiques rutes em va agradar molt i encara he aconseguit gaudir més amb els meus entrenaments.

Vaig continuar amb els meus entrenaments per Terrassa en solitari però aviat es va animar un bon amic (Fernando i Mossenaire en algunes ocasions) per entrenar junts. Al poc temps un amic seu (Jose i també Mossenaire) es va unir als nostres entrenaments i és quan em va comentar això dels "Entrenaments Torre Mossèn Homs", a les poques
setmanes em vaig animar a anar als entrenaments de Torre Mossèn Homs i des d'aleshores pocs dissabtes he faltat, això farà una mica més d'1 any i sempre que pugui no em perdré aquesta gran cita, felicitats Pep.

No m'enrotllo molt més ja acabo jejeje, he participat també aquests dos
últims anys en la famosa Matagalls-Montserrat i continuo fent alguna que
altra cursa,mitges o caminates. Aquest pròxim any penso que serà bo perquè estic molt animat i molt content de conèixer a tanta bona gent y grans atletas, es fantàstic aquest món, si senyor.
Salutacions,
Toni"


si vols escriure al fòrum:   

 

Setmana Especial

 Per mi un altre dia memorable;

Aquesta setmana ens va deixar l'àvia Severina, que estava molt malalta i que per nosaltres ha estat com una mare. El meu fill, que se l'estimava molt, estava molt trist i ensupit i ell mateix va dir-me: "per distreure'm vindré a Mossèn Homs". Em va fer feliç d'allò més i com que li calia material per córrer ens vàrem posar a treballar el tema per poder tenir una bona estrena, com aixi va ésser.

Com altres setmanes, sembla que la familia mossenaire no pot parar de créixer i a banda de tots els amics que tenim la sort de fer aquest entranyable entrenament, es suma que en venen de nous. Els uns per casualitat, per que ho han vist a algun lloc i d'altres de la ma dels seus amics, que els hi expliquen les virtuds d'aquesta trobada.

Com que el que més interessa i més al primera part, és no perdre a ningú del grup, anem per llocs prou coneguts per tothom i fem una de les soritdes més habituals tot envoltant la Residència d'avis per la vorera i baixant al torrent de la Betzuca i amb algun punt on tots fem pinya i el bon mossenaire va a cercar a aquell que ve a un ritme volgut i que no se' l deixa per res.

Envoltem uns camps magnífics, ara en perill per les properes obres, fins a la font de l'Argelaguet que passem de llarg i fins l'encreuament, on farem, on un cop tots hi som, un primer canvi de ritme accelerat molt seguit per forces mossenaries i tot seguit un segon canvi que jo li dic de torre a torre i on en Joaquin Izquierdo em preguntava on era la Torre. És cert. No hi havia torre: vaja. Jo que li deia el circuit de les Torres.

Llavors pugem per lloc de conrreu, vorejant l'hípica i arribats prop de l'entrada, fem un descents fins al capdavall del camp de golf, i que també prop d'ell anirem amb una pujadeta fina fins el lloc acordat per fer la fotografia, on en Vicenç veu el lloc ideal per immortalitzar el moment.

Vull tornar a destacar que "el bon mossenaire, sempre espera", però no parat, je, je... que quan arriben al punt s'aprofita per fer la xerradeta: eiiii !! però això ho trobo fantàtic.

A partir d'aquí, via lliure: duien 7,3 qm. plegats i la darrera part de l'entrenament es deixa tornar a gust de tothom, fins el camp base, tot seguint pel camí que ens fa endivinar l'entorn del Golf del Prat.

Un dia per recordar i molt emotiu per tot plegat.






Amb unes llums impressionants i un entorn ara en perill de desaparació





Gemma, tota contenta
















Camp hípica

El bon mossenaire, va amunt i avall; els veieu quiets allà dalt de tot ? uiiiiiiii



Joi, seguit de prop pel seu marit en Jordi i Juan (s'estrenava de mossenaire)



Moments d'asfalt, amb en Carles i en José Antonio



Mossenaires en el moment més familiar. Senya-lo al meu fill: l'Oriol







L'Oriol: un gran nou mossenaire. A veure si s'anima a anar venint. Va ser la primera vegada que corria 10 qm., tot i que plegats ja hem fet marxes més llargues. S'ho va passar molt bé-



Tota la colla per sobre el pont del tren. Davant una nova mossenaire (no tinc el nom)




Es nota que son molt bons amics,



Una mica borrosos. L'Antonio Gil i un company



Tot fent estiraments


La Gemma amb una nova mossenaire,





Em sembla que es diu Manolo Rodríguez i és un crack, que a més organitza la milla de Sant Vicenç a favor de les malalties poc conegudes, del dissabte que ve i en paralel a TV3









Carles, va venir ara fa una colla d'anys i l'imatge característica és el mocador al cap i la seva elegància en el vestir. no ?

Quan no el coneixia gaire, recordo que ens preguntava quines espardenyes li aconsellavem, com podia millorar tot entrenant, com podia fer per millorar i un llarg etcètera, Doncs bé, es presenta a línia de sortida de la Mitja de Granollers i sense haver-ne fet cap: 1h25 Amb això estava dit tot: ens vam començar a conèixer i aviat es va veure que era un senderista expert, que no tenia per costum dedicar-se a córrer, però en canvi si que a proves de reconeguda duresa, com la Núria-Queralt, Matagalls, Montserrat- Reus i moltes més proves d'aquest tall, les feia amb moltes garanties i realitzant-les amb els més ràpids. Tot un exemple de fortalesa física i mental.
Hores d'ara, prepara tot tipus de proves, tant de muntanya com maratons, que també fa i a banda d'alguna lesió que a patit, continua gaudint com el que més de tot aquest món atlètic que ens envolta.


Si vols comentar al FÒRUM A::