El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dilluns, 8 de febrer del 2010

Un dia Brillant

Avui mentre pensava on podíem anar, sabia que la majoria de circuïts estarien enfangats i seria inevitable que els mossenaires no patissin moments de fangueig. Això si, el dia ha estat lluminós i el sol ens alegrava l'entrenament d'allò més.
Entrenament ha consistit en baixar pel camí del golf i fer la fotografia en un punt on un mossenaire il·lustre, el pare Agustín, tenia que marxar per arribar per compromisos a casa. L'Agustín pujava des de casa i a tres quarts de vuit estàvem al Monument de la Dona Treballadora i ha pogut conèixer al seu homònim el tiet Agustí, que pujava amb el nebot Albert. També en Mirabet, què com no podia ser d'una altre manera ve des de prop de la Rambla d'Ègara: vol dir que fa un entrenament cinc estrelles i tres forquilles.
Un canvi en baixada, des de la bassa de rec del golf fins la primera torre elèctrica, foto, pujada per la vorera, fins l'hípica, baixem fins els troncs, on encara no ens cau ningú, una pujadeta exigent, parell de revolts o tres, quatre camins, pujada a l'Argelaguet i d'aquí camins amples per completar un entrenament magnífic de 10 quilòmetres i mig.



Joan i Javi, anar baixant

Creuem un pont recentment reformat

En Mohamed ens l'hem trobat per casualitat; vindrà algun dia a entrenar. El conec de fa temps, quan corria per les pistes de Can Jofresa i és un home amb molta resistència. El que recordava, fa anys i el que a mi em va fer molta il·lusió quan el vaig conèixer, és que em parlava en un català perfecte, com no podia ser d'una altre manera. Segur que domina tres o quatre idiomes a la perfecció i l'idioma de córrer també.



mp se pas que feien en mirabet i en Xavi Miquel


Com sempre, una gran colla que entrena plegada. És impressionant !!


Aquí surto


Punt on continuàvem resta en Massaguer i la Rosa. Nosaltres continuarem avall






Pel costat de la tanca de l'hípica






Es un raconet molt bonic i sovintegem per la zona


Juan Carlos i l'Albert Argelaguet. Li tinc que preguntar si la font és seva.

L'Emilio és un clàssic de la trobada. Seriós sempre i alhora content.

Vicenç, seria el mossenaire de la setmana


David, no falla mai i té un gran sentit de l'humor.


En Fran i en Jordi. En Jordi està preparant la marató enguany i crec que dues

Josep Serna; un clàssic també. Oita que anava content

Xavi Miquel, amb tot un bon estil

Carles Salmeron, en forma de nou


Dolors i Casi. la Dolors porta unes bones sesions rodant per fer la marató amb garanties




 


Vicenç Sant Calpe és un gran atleta. La seva modèstia no deixa indiferent. Sense fer massa soroll, això si sempre en te una que dir amb aquella ironia que el caracteritza. A mi em va anar molt bé per gaudir un munt enguany de la seva companyia a la Matagalls-Montserrat.

El recordo fent la marató d'Empuries, i molt caps de setmana s'apropa a les diferents curses que s'organitzen per tot el calendari. Crec recordar que ha fet alguna marxa d'aquelles que només pocs s'hi veurien encord.

De vegades es desplaça amb la seva furgoneta i pot reposar, donat que la te preparada com si fos una autocaravana.
Si ens fa arribar el seu currículum atlètic el penjarem més tard.
Estem molt contents de que faci tan temps que creu amb aquest projecte compartit de córrer plegats i li desitgem molts d'èxits.




si vols posar algun comentari , aquíRespondre al tema

dilluns, 1 de febrer del 2010

Bonica Torrebonica

Feia dies que no anàvem a l'Hospital. Avui, aquest ha estat el camí. Es baixa quasi sense parar fins passar pels bonics entorns de Torrebonica i tindrem la primera pujada. Prèviament a l'antiga estació de tren, que ara resta tancada, es fa un punt on ens aglutinem. Alguns retorne a cercar amics que venen, altres fan repòs, i els més xerrem. Tot molt bonic.
Fem una xic de baixada fins un torrent, que n'hi ha molts i ens enfilem fins uns camins on hi veiem camps amb una antiga masia, que s'aguanta per un fil.
Hi ha unes oliveres que franquegen el camí. Un espantaocells que no se a qui espanta, donat que algú la malmès. El pagès, te una gama d'invents per foragitar les aus com; discos, cd's, plàstics. En definitiva elements que provoquin temor i no se li cruspeixin les olives.


Vistes senyorials de Torrebonica


Després de la pujada anem plans

Jaume i un nou mossenaire, dels amics Pantaurells

Després de la següent pujada, amb en Jaume, en Casasola i en Robert que ja és de nou un habitual.

Josep Mª i Jordi, anaven vestits de conjunt

Lloc on ens tornem a fer una pinya, amb la masia que no es veu massa sòlida, però si entorn maco


Aquí fèiem un segon canvi, amb en Joan Carles seguit per en Martí


David sempre rialler, seguit pels germans Expósito, amics mossenaires i gerents de Califòrnia Sport


Amb més mossenaires. Cada setmana ens venen nous amics, de la ma de'n Barto i també de'n Garreta. Ja aprendrem els noms, s'hi tornen. Tant de bo.


Fotografia antiga Smile



En Lluís sempre que pot lluu un bon humor. Avui encara més, donat que venia el seu fill. S'ha d'anar al en compte que de vegades ens fa broma i has d'esperar cinc segons per veure si se l'hi escap la rialla per sota el nas.



I ara uns quants tornem a casa tot corrent. El tiet Agustí, Joan Carles, Javi i Carles. També en Rafa, que no es veu a la fotografia.



Dues mossenaires que han vingut un parell de vegades i que ens hem trobat tot passejant prop de Can Motlló.








En Joan ve sempre que pot i és sovint. Discret i sempre encantat amb tot el que fem i amb ganes de fer grup. S'està estrenant en moltes proves i se'l veu feliç de córrer. Ell mateix ens fa el seu currículum atlètic per que tots el coneguem una mica més, donat que cadascú de vosaltres sou persones importantíssimes: tots.

Deia en Joan;

Hola, em dic Joan, tinc 54 anys. Soc de Terrassa i tot just ara fa un any que vaig conèixer aquest grup d’entrenament de mossenaires.

Com a novell de l’atletisme, porto dos anys corrent, i a les meves primeres sessions venia amb el dubte de si podria seguir al grup, de si donaria la talla,...Bé, doncs està sent una experiència estupenda i gaudeixo moltíssim, tant per l’ambient, pels consells rebuts com pels molts racons que he anat descobrint. És tot un luxe.

Vull donar un agraïment molt especial a la seva “alma mater” Pep per la seva entrega i il·lusió.

He estat participant en carreres de 10 Km. així com en diverses mitges maratons acompanyat pels meus fills. Fa un any vaig participar a la Behobia-Sant Sebastián i aquest passat setembre vaig debutar a la meva primera marató a Berlín (gràcies a Casi, Miguel, Ferran,...per tots els seus bons consells i plans d’entrenament).

M’il·lusiona moltíssim seguir entrenant a MH amb tots vosaltres i espero que aquest punt únic de trobada no es perdi.

Una abraçada molt gran i fins el proper dissabte.

Joan




Respondre al tema