Pantà de Ribatallada i els "Mossenaires"

Gràcies de nou en nom de tots els amics d'aquests entrenaments. Tots ens regaleu la vostra presència i ho recolzeu encara que no vingueu, i per un o altre motiu sempre fem nous amics i el mèrit sou del tot vosaltres. Aquesta plana i els que la porten dinamitzem la trobada: sense vosaltres no tindria sentit.
Aprofitem dia d'avui per un nou agraïment.
Anem a l'entrenament;

El reportatge avui i com les darreres setmanes està enriquit fotogràficament i anímicament per en Rafel Atienza i hem apostat per fer un recorregut conegut, però agafat d'una manera diferent. Segons el nostre gps han sortit 10.200 metres i com sempre una jornada memorable. Per no allargar i tot i passar pels boscos de Can Deu, i Sant Julià i fer les corresponents parades, fins a la fotografia no fem la definitiva i alhora de repòs.




Volem destacar que el lloc on ens hem fet la fotografia és l'antic pantà de Ribatallada. Aquesta obra hidràulica, de 4 metres de fondària i 10.000 m3 de capacitat, resta avui abandonada i coberta per la vegetació. Es va construir l’any 1895, tal com ens recorda la làpida encara existent, per aprofitar les aigües que baixaven pel torrent de Ribatallada, ja que en aquella època hi havia molts problemes per abastar d’aigua la població de Sabadell. El pantà va funcionar durant molts anys com a dipòsit d’aigua per a la ciutat fins que les fortes riuades del setembre de 1962 en van esbotzar la paret.

En aquest moment destaquem que tenim tres nous mossenaires a dia d'avui: el fill de José, en Jesús Expósito de tretze anys i que ha fet tot l'entrenament i que a més tenia un partit de futbol més tard.
També un amic de l'Agus, i ara nostre. I de la ma dels Pantaurells, d'en Jordi Garreta, ens bé un antic conegut del carrer Sant Francesc. Esperem que repeteixi. Almenys per aprendrem el nom. Sap greu.
Pugem pel torrent i donem via lliure a tots els mossenaires, per anar al ritme que vulguin. En definitiva, tot i que no fa massa calor, els paratges frescos i rics amb presència d'aigua, ens inspira i ens acompanya en el nostre córrer.

Moments previs a la sortida amb el nostre entranyable Miquel Moreno

















































Com sabeu l'Agustijr és un dels màxims impulsors del grup, té el seu racó i promociona entrenaments de tot tipus, així com curses de muntanya al fòrum i de la seva ma un amic que tot i conèixer-nos, va acabar explicat les bondats dels entrenaments i de fa ja més d'una any el Miquel no tan sols ens fa una promoció impressionant, si no que a més ens ha regalat tots els seus entrenaments i ens ajuda tan a nosaltres com a molta gent en infinitat d'àmbits, Ara esta convalescent d'un accident i ve a fer una caminada d'1h, i avui l'ha tingut de fer sol i ens sap greu, Però estem contents de veure que la progressió és bona i aviat tornarà a ser el d'abans.

Moltes gràcies a tots dos: Agustinjr i Miquel.

I a tos vosaltres, que sou igualment importants. Fins dissabte. Us esperem,

Tornen els clàssics... els camins: clar

Tots i cadascú de nosaltres, quan anem al punt de trobada ens preguntem amb qui entrenarem i anem a l'espera de trobar als nostres amics. De vedades els uns, o de vegades els altres, sempre predomina la sensació d'aprofitament del temps. Per aquestes dates, el calendari local cursil, va ple. Aquest matí hi havia una primera edició de la Cursa de Can Jofresa, a la tarda la tradicional cursa de Sant Llorenç i l'endemà la també famosa cursa del Poble Nou. Totes amb "mossenaires" que hi son presents i que fa minvar els amics que venen a entrenar. Com podeu comprovar això no és excusa per que les nostres trobades continuen essent exitoses.
Hi ha hagut, com gairebé sempre, un grupet amb amics que feran una caminada de 1h. al mateix temps que els que farem 1h. corrent. La fotografia la fem al final, i gairebé hi som tots. En Pau va tenir de marxar.
En Rafel, esdevé un excel·lent fotògraf i a ell li devem aquest magnífic àlbum, fidel testimoni d'un dia amb unes llums magnífiques.
En Ferran "el Kñera", ens ha regalat la seva companyia, en una temporada de muntanya intensa, com en ell és habitual.
En Robert, que està lluitant amb uns mals d'esquena, al igual que els germans Expòsito, del California, i en Miquel Moreno cada vegada està més prop de tornar a estar a punt per córrer; però la prudència i la paciència el fa que les costelles trencades quedin ben segellades per tornar a fer el que ell sap: ser un referent per tots nosaltres. Només cal que veieu el seu racó al fòrum.
Hem recordat a l'hora de la foto, les curses que teníem al calendari.

Gràcies a tots per venir i us esperem el proper dissabte.










El següent reportatge és gentilesa del Rafa.







































[img][http://lh3.ggpht.com/_w0o2mrnghgM/TBOJfSIqK5I/AAAAAAAAAaQ/Ln6Mj80fOSw/s800/P6127314.JPG[/img]








[img]http://lh6.ggpht.com/_XvCMJjSPaT4/TBZoihe91aI/AAAAAAAADBo/f9xcnGiZhsQ/s800/100_6181.JPG[/img]






















Fa una bona colla d'anys que dos germans, en Juan Carlos i en José Antonio, venen i ens regalen molts dissabtes la seva companyia i també la del tiet Agustí. Fan una família ben maca. El tiet també amb un nebot, que fa dies que no veiem, i que esperem veure aviat, l'Albert Argelaguet. Per això és el "tiet Agustí"; però avui el nostre mossenaire de la setmana és en José Antonio i ens regala el seu currículum assegurant que parlar d'ell mateix li ha costat força.
Li agraïm aquest currículum esportiu que ens exposa a tots, per què el coneguem una mica més.







dèia en José Antonio el següent:

Hola soc el José Antonio, tinc 41 anys, vinc del mon de la muntanya i l’alpinisme, malgrat que m’agrada tot l’esport, la muntanya es lo que més em tira, he fet escalada, barrancs, alpinisme, curses de muntanya, de resistència, m’agrada sobre tot anar a l’hivern, amb molta neu, vaig començar a córrer per preparar-me per pujar muntanyes, aquests darrers anys amb la família, en costa una mica més sortir.

Em vaig assabentar del grup dels Mossenaires l’any 2007 i fixeu-vos la repercussió que te tot, arreu. Resulta que fent la Romànica de Navàs, un muntanyenc de Granollers ens va recomanar aquest grup i l’entreno cada dissabte a les 8:00, des de ençà, sempre que puc no m’ho perdo.

La primera cursa d’atletisme que vaig corre va ser al Circuit de Catalunya, al 2007, amb el meu germà Juan Carlos i el meu amic Vicent, (els meus millors amics i companys de muntanya que he tingut mai), per altre passió que tinc que son les motos, sobre tot de gran cilindrada. Desprès d’això en va agradar aquest mundillo i continuo fent cosetes, la mitja marató de Terrassa, es la meva cursa preferida, ara estic entrenant per fer els Carros de Foc, aquest estiu, en modalitat sky runners, aquest últims anys he fet més llarga distancia, Nuria-Queralt, Montserrat-Reus, o similar, i si en trobo be, l’any vinent, a lo millor m’animo i provo de fer alguna ultra-trail bèstia, m’agradaria la d’Andorra o l’ Ehunmilak al país basc. Encara tinc moltes coses a l’agenda, la Marató, el MontBlanc, Camino de Santiago des de casa meva, llàstima que el temps corre molt més ràpid que nosaltres.

Be amics FORÇA I HONOR i ens veiem on vulgueu.