Per nosaltres els que som mares i pares, veure com els joves fan esport i sobretot corren: ens omple de joia. Gràcies això es formen en la seva pròpia personalitat, i quan a més no els fa res venir amb tanta gent de totes les edats, més grans que ell, però amb un l'esperit jove, ens fa immensament feliços i ens serveix como al·licient, poder compartir aquesta estona amb ell.
Ha estat una jornada important, prèvia a la cita de molts Mossenaires que tenien la mitja marató de Terrassa a l'endemà.
Tot i així, s'ha proposat baixar fins l'ermita, que és un dels recorreguts més plàcids i fer la fotografia a l'àrea de lleure.
Teníem la incertesa de qui seriem, i al veure que va baixar l'assistència, el recorregut va ser de més de corriols al començament i com sempre molt agradable i simpàtic.
En Rafa Atienza, ens ha tornat a regalar les seves fotografies que pengem totes, per què tots tingueu l'obra que entre tots anem construint. Per sort, sembla que les molèsties físiques que arrossegava aviat seran història.
Volem destacar que sabíem que l'Adrià sortia a fer la mitja marató i la va fer, encara que com que no sabia que no es podia apuntar a darrera hora, la va fer igualment en poc més de dues hores.
Ha estat divertit, pel joc que s'ha fet amb en Pau i els esprints que s'han marcat als darrers moments. Simpatiquíssims !!
Com veieu, les rialles son abundants i encara que no érem la quantitat de Mossenaires d'alguna setmana, si que una bona colla hem fet un molt bon entrenament.
A l'esquerra bé Irene, la nova mossenaire, que avui venia per segona vegada, amb el grup encapçalat per en Miguel i Xavi de Sabadell
Emilio, en Rafel Atienza, que ens ha regalat moltes d'aquestes fotografies, en Jose Expósito, acompanyat del Casi, que va a marató per setmana
En Pau va fer una juguesca a l'Adrià de veure qui guanyava un bon esprint
Anaven ben igualats
Fins que en Pau, s'ha rendit a l'evidència. La jove promesa i mossenaire de la setmana i el més jove que ha vingut mai, a més de moltes vegades, ha fet miques al bo d'en Pau.
Llavors que no diguin que el Pau sap perdre
Però han quedat bons amics, com no podia ser d'una altre manera, coneixent-los a tots dos.
La nostra campiona ha vingut més tard a rodar poca estona, però s'ha quedat per veure'ns
I la sorpresa de veure al disfressat d'en Toti Miquel, que per molèsties a l'esquena s'ha passat a les dues rodes.
L'Adrià no ens deixa de sorprendre. Des de que ha vingut ara ja fa una colla de setmanes, junt amb el seu pare, ve a fer els 10 qms del circuit, sense donar cap símptoma de cansament.
De vegades pregunta quan portem, quan queda i ens pregunta coses sobre les curses, com ara de distàncies considerables. No és gens estrany, donat que a l'endemà sabia que s'estrenava en una mitja marató, i no és un altre que la de Terrassa.
Quan li vaig preguntar, el que em va dir és que l'havia fet en poc més de dues hores i encara li van quedar ganes de fer unes quantes corredisses més.
No em va quedar clar, però sembla que la va fer sense pitral, però la va fer.
Sembla que li agrada molt córrer i sabem del cert que donarà molt que parlar si continua amb aquesta mentalitat esportiva.
En nom de tots els Mossenaires, ens encanta tenir-te i ets un exemple per molts joves que no tenen dins els seus hàbits aquesta mentalitat esportiva, admirable avui dia en un noi de la teva edat, que encara no tens quinze anys.
Molta sort Adrià.
Entrades
.jpg)
