No hi ha dos dissabtes iguals

No hi ha dos dissabtes iguals i aquest ha estat un compendi de novetats. Cada dia es veu més gent apropar-se a la zona de la sortida venint de casa i ja per la vorera mentre t'apropes vas veient als mossenaires que quan falten pocs minuts per les 08:00 estan prop del camp base:La Masia de Torre Mossèn Homs. El toc dels claxons sovinteja, per saludar-nos als que hi anem corrent i fa molta il·lusió, de debò.
Avui pujàvem amb el l'Agustin pare, que tot i que no tenia massa temps, ha volgut venir a saludar-nos i hem compartit l'apropament per la carretera de Castellar.


Hem pujat tots quatre. En Mirabet, que porta la samarreta de la Matagalls-Montserrat on tots els anys els podeu trobar al control 7 ajudant, a l'esquerra l'Antoni, que avui ens faria el reportatge i el nostre exemple a seguir: l'Agustin pare.


Passades moltes setmanes de notar l'absència dels Lluïsos, avui hi eren pare i fill, amb molt bona predisposició de fer tot l'entrenament: cosa que ens alegra d'allò més. Per arrodonir-ho el Lluís pare ha fet, càmera en ristre, fotografies que ens ha fet arribar i que agraïm. En Lluis jr s'ha afanyat en saludar-nos, tot cofoi i ens fa contents que la saga siguin uns dels puntals de la nostra trobada.


toca aquí. toca allà, gira, posa, fes. Qui no coneix en Lluis: tota una institució que avui venia tot modat i ja ha pogut fer tot l'entrenament. La cosa va bé. Ens alegrem d'allò més


En Lluis jr. s'estava predisposant a fer un bon entrenament. Ens ha fet feliç veure'l tan content


I en Lluis preocupat en fer una fotografia amb una de les persones que mès estima: se li nota. A més les fotografies ens l'ha enviat i li ho agraim. Sempre diem que els mossenaires es cosa de tots.


Bé, hi trobo a falta una rialleta: ens hi haurem de posar a millorar aquest aspecte, jeje


Ja comença a estar la cosa a punt de marxa


Avui també teníem en Juli, el mossenaire de la Marató de Barcelona. Un luxe !!


moments previs de parlar de la sortida. Què poc sabíem que ens quedaríem sense piles


En Renom i en Salmeron. Un luxe


Avui venia en Rafel Carreras, amb gorra verda a la dreta.


La característica del mocador al cap d'en Salmeron i mossenaire habitual



L'Enric Mateu i en Pep Moliner, el que va de gorra


Lluis i Enric


en Kim Mompel, un luxe !








Moments de l'engegada





l'Irene i l'Albert, que avui estrenaven portal: anirem parlant . http://corremonts.cat/



Pare i fill, Ramon i Adrià



En Toni seguit per en Valenzuela i el darrera l'Oscar i en Jose

Com que repassant la trobada d'ara fa una any just, s'ha programat el mateix recorregut i via twitter s'anunciava que aniríem a Sant Vicenç de Verders i li hem deixat la càmera a en Carles López, que fes com aquell dia les fotografies. Com sabeu, en Carles és un crak, com atleta i persona i una dels mossenaires més habituals. Però, com que fa dies que no la posavem la càmera a carregar, al poc de començar en Carles, el pobre, ha vingut cap cot dient que "la màquina: s'ha mort".




Ens quedava fer tot el reportatge i per aquelles casualitats, avui en Rafel Atienza, que sempre ens regala la seva feina i que no falla mai: avui no el teníem. I ara què ?
Amb la seva facilitat per resoldre problemes, l'Antonio Gallardo, amb el seu mòbil ens ha fet de reporter i el resultat ara el veureu.
L'entrenament ha estat dels clàssics i es veia a la gent molt participativa i em ganes de xerrar.







[img][/img]


http://www.youtube.com/pepmoliner#p/u/12/v4TC8rD6iD8



I estiraments a la boca d'incendis




http://www.endomondo.com/workouts/q7NJVjxAYg0











Com a jornada memorable hem tingut la presència per primera vegada de l'Oscar del Rio, que actualment està considerat un dels millor atletes Egarencs de l'actualitat i els resultats ho corroboren i a més ens ha regalat la seva companyia i a petició nostre ens fa arribar unes notes curriculars molt interessants per què el puguem conèixer tots plegats una mica més. Vol dir que tenim un mossenaire més i de categoria; com tots vosaltres.
El vaig conèixer al cros de Sant Hilari, i des d'aquell moment sabem de la seva evolució i el seguim i ens alegrem de tots els seus èxits. El seu company d'entrenament és actualment el millor atleta local sense cap gènere de dubtes i amb major projecció de cara el futur: en Jaume Leiva. El dia que vingui ja farem una crida per que tingueu oportunitat i l'Oscar ja ens deia que tindria oportunitat de portar-nos autèntics mites actuals, entre ells el seu amic Jaume.
Agraim i sempre que vulgui venir a fer un rodatge, estarem encantats de sentir prop.

Ens deia l'Oscar:

Te paso estas lineas:

Todo comenzó hace unos cinco años cuando conocí a Jaume Leiva y me convenció para que saliera a correr con el. Al principio eran carreras de 5 km luego de 10 hasta que me lancé a por la media maratón.
Conocí a una persona que fue muy importante en mi carrera como atleta: VICENTE MUÑOZ MONTENEGRO gracias a el empecé a mejorar mis marcas,pero por motivos laborales tuve que dejar de entrenar con el,pero a partir de ese momento mi gran amigo JAUME LEIVA me lleva los entrenos y a la vez entreno con el cuando podemos.

A continuación te paso mis marcas para los curiosos:
4.20 en 1500;
16.10 en 5000;
33.40 en 10.000;
1.14.50 en media maratón de Granollers;
2.40.12 en maratón del Mediterrani

Ha sido un placer entrenar con vosotros un abrazo 

Correm per Sant Jordi

Com cada setmana i ja em fa moltes, arriben els dissabtes on les amigues i amics d'entrenar plegats, s'arrauleixen entorn la Masia de Torre Mossèn Homs. Ens sorprèn la qualitat humana que al llarg dels anys ens ha obsequiat amb la seva companyia.
Sense mes divagacions, ens preocupava pensar que avui per molts elements en contra no vingués ningú: la setmana Santa i de vacances alguns, dia de Sant Jordi, i sobretot per què al voltant de les set del matí, plovia de forma intensa.



La Carme i en Miquel no tenien massa clar si venir amb nosaltres i de lluny ens valoraven com que no podrien aguantar el ritme, la Carme sobretot. No sabien que la nostra filosofia existencial mossenaire és no deixar a ningú endarerit i esperar-nos als encreuaments. Gràcies per venir al dos.




Doncs bé, la sorpresa que un bon grupet ens hem disposat a transitar per llocs prou coneguts en direcció a Mossos. Em deia en Miquel que entenia el lloc com anar a l'Hospital, i per nosaltres en canvi és anar a Castell Arnau. En Miquel és un nou mossenaire, que ha vingut acompanyat de la Carme que també s'estrenava en aquest tipus d'entrenaments. Un dia ens ensenyarà el pas per un cami proper i nou entorn els nostres entrenaments.
A mitja setmana, ens va escriure en Marcel, preguntant i demanant informació, per què havia sentit parlar de nosaltres, sobretot en A.E. Corre Vacarisses, d'on també tenim grans amics. Doncs bé, nou mossenaire.
Bé, em baixat pel camí del golf amb una companyia que feia temps no teníem: en Vicenç, que fa poc més de quatre mesos que no pot córrer i de fet avui era el primer dia que gosava fer-nos els honors. Em quedat en retratar-nos tota la colla a la bassa del golf, per immortalitzar el moment i deixar constància de la grata notícia. En Vicenç, però, ha fet bé en tornar enrere arribat a aquest punt, per què no se li reproduís el mal que li produeix la lesió.


Ens deia l'amic Rafael Atienza, que avui les fotografies havien sortit borroses i com sabeu de fa molt temps compaginem les dues col·leccions, les d'en Rafa i les d'en Pep, i també tenim l'ajut sempre a punt d'en Carles, l'Oriol, etc.




En Marcel, de vermell i d'esquena, ens mira també preocupat i es veu el tella moll i recent.



S'endevina que avui serem menys que altres setmanes, però ens ho hem passat pipa



quin home més preparat en Valenzuela. Jo crec que l'aigua no te masses llocs per mullar-lo, i al darrera apareixia l'Andreu, un altre nou mossenaire i amic nostre de fa temps.
Vol dir que avui, quatre persones noves a la trobada


Doncs bé, engeguem, tancant el grup l'Emilo Expóstito





el menda lerenda, er Pé, retratat per en Rafa.


diguem que la fotogafia anterior i aquesta es complementen i veieu que sembla que la gent va contenta, no ?
Avui teniem la Mossenaire d'honor l'Esther encapçalant el grup



Travessem el pont sobre el torrent de la Betzuca


Avui a en Rafa si li ha entelat la cosa


mirant el terra, no sigui cas que...


L'Andreu Arias, amb qui vaig finalitzar plegats una marató a Madrid
















en Marcel, al qui li estic fotent un rotlle. Espero no l'hagi avorrit gaire.


En Marcel



Poquest avui, però quatre mossenaires nous. El dia que vingui tothom, haurem d'anar per autopista.





i aquets entorns son egarencs. Què poca gent en gaudeix: nosaltres, si, o hi tant.

CLICA PER VEURE

riem per què hem tingut de córrer tots dos, en Rafel i jo per situar-nos


aquest es veu la gent situadeta



i aquests entorns son egarencs. Què poca gent en gaudeix: nosaltres, si, o hi tant.






Aquí hi ha l'esquerra hi ha un espantaocells, fa iuiu. Sembla un penjat amb cas.






per dins a Castell Arnau


Raigos de sol, cel impressionant, la mola al capdamunt,





I l'espera Mossenaire: el que ens distingueix al bons mossenaires. De fet no sabien cap on anar, jeje


A l'Andreu li hem ensenyat aquest nou camí. De fet no ho tenia massa clar




Irene i Esther


I pel cami, dues bones amigues: Laura i Eva, alhora també mossenaires que havien arribat un xic tard.







 



Sempre hi ha un dia que persones venen a provar que fem. Nosaltres intentem animar a que repeteixin. De vegades m'adono que hi ha qui ens fan un racó dins del cap, i repeteixen i es fan habituals. El cas del Carlos, és aquest.
No el coneixem gaire, i és per això que volem saber coses i li ho demanem si ens honora donant-se a conèixer i com amb tots tenim agradables sorpreses.
Ara ens explicarà una mica qui és i ens satisfà tenir amics com ell. Per molts anys i moltes gràcies, Carlos.

Teníem un dubte després de llegir-nos el bonic escrit d'en Carlos, per què ens recomanava anar a dinar a la Masia de Mossèn Homs i pensàvem que hi podia estar realacionat, i resulta que a rel de venir a córrer pels voltants, un dia va provar l'excel·lencies dels seu menus.

En realitat és professor de física i química, vol dir que ja ho sabeu. Un bon professor ens fa una bona recomanació.

EL MOSSENAIRE DE LA SETMANA

deia en Carlos;

Hola !
El meu nom és Carlos Díez i aquesta setmana he rebut l’honor de ser mossenaire de la setmana. Sóc nou aquí a Terrassa des de fa un any!Sempre m' ha agradat l'esport, algunes modalitats per veure-les i altres per practicar-les. Els meus orígens esportius sempre han estat lligats al Futbol, tots els dies jugava amb el meu germà i amics, i sortia a còrrer a vegades per desconectar( fent les curses de la Mercè i la del Corte Inglés tots els anys), unes quantes lesions al genoll van fer que a partir dels 20 anys anès canviant el Futbol i provant altres esports(frontó, pàdel, ciclisme, gimnàs, natació,senderisme,tennis…). Ara el que faig és de tot una mica, menys tennis que no encerto ni una, el meu cos em demana practicar esport,a un nivell amateur, per tal de desconectar i canalitzar l´estrès.



Desitjo tenir salut, toco fusta perquè em respectin les lesions i continuar venint per gaudir de la vostra companyia i del plaer de fer esport. Una de les coses que m´agrada de l´atletisme, i que voldria que sobretot la gent jove que puja fos conscient és: que a la vida si vols aconseguir alguna cosa, ha de ser amb molt d’esforç i sacrifici! I crec que l´atletisme ho contempla. M´agradaria fer una Mitja Marató!





He d´aprofitar el moment, per felicitar a Pep Moliner, per fer aquest gran grup on pot venir qualsevol persona que vulgui fer esport indistintament del seu nivell!!! Moltes felicitats Pep i a tota la gent que amb tanta il.lusió t´ajuda. L´ambient de grup que has/heu creat és genial

Personalment crec que el còrrer acompanyat ho fa encara més divertit i motivador, i això és el que es viu tots els dissabtes a les 8 del matí a Mossèn Homs.



Aprofito per dir que el menú del Restaurant Escola “torre Mossèn Homs” és molt bó!. Així que a menjar bé i a gastar energia corrent!!



L´esport aconsegueix que , després de l´esforç físic, el cos i l´ànima quedin en pau!!Així que a fer esport s´ha dit!!

Ens veiem dissabte que ve.