Un dinosaure per #Terrassa

..

El “Dinosaure” d’en Roc Alabern, torna a ser el gran protagonista, junt amb els “Mossenaires” que ens hi hem apropat a saludar-lo

Fa anys que les xarxes socials ens han globalitzat inclús als mossenaires, i tenim el luxe d’estar estesos per tot arreu. Els més majoritaris son els dels que ara demostrarem tindria de ser la capital, almenys per què la vella Ègara tenim dinousaures. I com que venien una bona colla de mossenaires Sabadellencs, els hem dut a veure al nostre, l’únic present pels entorns el “Dinosaure” d’en Roc Alabern, a veure si els convencem. Però ells, duro que duro. I que, no i que no i que no baixen del burro i que ens diuen que si som del barri Nord i que si patatim, i que si patatam. En fi; continuarem reivindicant els nostres drets i serem amb ells: la Co-Capital del Vallès Occidental.

Feta aquesta introducció, i com que estem cofois del circuït que hem descobert pel torrent de la Grìpia, allà que ens hi aventurem i amb algun canvi en progressió i reagrupats a l’estació de Torrebonica, passarem pel torrent i tot pujant fins al barri de Torressana i vorejant l’àrea del cementiri, ens peu-plantem amb el Dinousaure i immortalitzem la trobada. Retornarem, fins a l’estació de nou, i ara d’aquí fins al la bassa del golf i cap a perimetrar aquest.
Bones converses, riures i esport a dojo i l’amistat que no falti.
Gràcies per venir i sobretot si em llegeixes des de casa i nos has vingut: a què esperes ?

en Fran, ja força recuperat i a punt de marxa

tensa espera, amb en Marc en primer terme

Avui teníem la sort de tenir els amics de la Cocapi, el “Mossenaires Sabadellencs”

En Joan Molina molt en forma i amb gorra vermella,

En Gaby amb gorra blanca, auriculars i ulleres; que més es pot demanar ? engegar a córrer

Doncs dit i fet; a les 08:06 en puntualitat absoluta, amb el conegut marge dels 6′, sortim cap a fer un bon entrenament

amb en José Exposito i en Marc Roure al capdavant, abandonem el nostre “camp base” de la Masia de Torre Mossèn Homs

Bells llocs del torrent de la grípa amb en Lluís al capdavant

i en Fran i en Rafael. En Rafel, conegut com un dels fotògrafs més famosos del panorama Mossenaire i al que estem molt agraïts

En Jordi Renom, fa poc que ha creuat per sota el famós aqüeducte de la grípia, famós per la seva fortalesa i estructura ben mesurada

avui després de molt de temps, ha tornat el “Mossenaire Albert Vilanueva”, i que ens ha alegrat molt de tornar-lo a veure al igual que en Rubén.


Em Jordi Renom, amb la samarreta dels bombers: inspira serenor i sempre el veiem content


I l’Oscar Sánchez que ens confessava que després de motl de temps, avui retornava a córrer. Però se’l veu en forma


En Carles López, discret: no falla mai



La Montse, subcampiona de Catalunya de marató veterana, ens ha promès que un dia serà “Mossenaire d’honor”: com ho esperem !!

En Jordi, Miquel i en Joan

Joan Forté i en Jordi

Rubén i David, grans atletes. En Rubén està fent marques molt bones enguany, sobretot al 5000 metres en poc més de 17 minuts


dos vells amics; jo i en Carles. Ens coneixem fa una bona colla d’anys, des de que corríem amb els “Fondistes de Terrassa”

Carles i Manel

A l’esquerra els sabadellencs Pau i Miquel, al·lucinant de lo maco que és Terrassa

nou mossenaire, Albert i Rubén


Diego i Eva

de les millors veteranes de Catalunya, la Montse i l’Anna Cos

Javi, Casi i Roser. Aquesta setmana ens vam trobar en Casi la Roser per l’Ègara i duien 1h48′ entrenant, uauu !

La família Expósito, Manel, Jose i mmmm , no recordo. Un dels Mossenaire més joves i fill de José

L’Enric Moratalla, en primer terme

Pau, Miquel, Vicenç i Lluís

EN Miquel gaudint de la gran urb Egarenca

En Pau, cada setmana fa entrenament d’ultrafons i moltes vegades sol, com per exemple l’endemà d’aquest dia va fer quaranta-tres quilòmetres.

preparant la foto












en Miquel ens explica les curses que es fan al seu poble, que ara no em ve el nom.





Adéu Dinosaure: tornarem a venir !!!

I aquí tenim en Pasqual i els seu dos amics. Sembla ser que avui s’han decidit pels espàrrecs. Anaven cercant aquest vegetal apreciat

I ens coneixem tots, i penso que parlaven amb l’Anna de la trailwalker de la setmana passada

En Toni no viu per la zona del Vapor, però avui ha fet un entrenament de campionat i m’ha acompanyat fins a casa. Segur que ha fet més de vint-i-cinc quilòmetres i a més hem tingut converses importants. Moltes gràcies, Toni, tant per haver-nos regalat un bonic escrit, com per animar a una persona que ho necessita molt, WENCES, i del que esperem una recuperació total i li volem transmetre, com tu fas, tota la força i que es curi de la seva leucèmia.

..

Hola ! sóc Toni de Moral, porto 3 anys practicant atletisme. Vaig començar sortint amb un amiguet un parell de vegades i a partir de llavors ja em vaig enganxar i no hi parat fins ara. Això és com una droga sana, quan comences ja no pots para. El dia que no surts a entrenar et trobes malament. Jo des què ho practico, física i mentalment em trobo molt bé, m’encanta entrenar a la muntanya, en el camp; m’agrada la natura; respirar aire pur.
Un dia mirant per internet vaig trobar la pàgina del blog d’en Pep Torre Mossèn Homs, on explicava els entrenaments amb fotografies i descobria llocs que ni sabia que existien a Terrassa.
Hi havia tingut la temptació d’anar algun dissabte: però no em decidia.
Un dissabte em vaig armar de valor i m’hi vaig presentar. La seva rebuda va ser d’agrair i em vaig sentir com si portés molt de temps amb ells. Des de llavors cada dissabte que puc surto amb el grup de Torre Mossèn Homs.
Des d’aquí vull animar a la gent que s’animi a sortir amb nosaltres, que no s’empenedirà.
Ja per acabar una frase que m’encanta “quan corro em sento lliure” Una salutació i abraçades per a tots.
Vull fer una menció especial al meu cosí Wences, que fa uns mesos li van diagnosticar leucèmia.
Sempre ha practicat esport. Les seves dues passions són el futbol i l’atletisme, que el practica des de fa 6 anys en el club d’atletisme Cerdanyola. De tant en tant segueix els entrenaments de Torre Mossèn Homs. Des d’aquí vull enviar un missatge de suport “segueix com fins ara tan positiu” Una abraçada campió. Toni !

..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Dels millors atletes de #Terrassa a “Can Mossenaire”

Es nota que ve el bon temps: cada dia ve més degust córrer pels entorns de Terrassa, com fem nosaltres i si pot ser amb tan bona companyia. Sempre és una incògnita saber amb qui rodarem, però sabem aproximadament en què consistirà: xerrint, xerrant amb amics per camins, amb un ambient d’amistat i cordialitat. Trencant la rutina de la gran ciutat i aprofitant aquests entorns tan meravellosos que tenim. Hem fet un recorregut dels més habituals i amb girs per llocs ben diferents: camins amples, corriols, camps llaurats, si bé passem pels seus perímetres per no trepitjar els sembrats.

Als encreuaments, com son el que ens duu als quatre camins, fem un reagrupament amb diferents modalitats: hi ha qui prefereix, relaxar el ritme i esperar a peu dret, hi ha qui no para i va amunt i avall. Això contribueix a que si un veritable entrenament en grup.

Fem un canvi en pujada, on demanem a un dels nostres referents, a en Casi, que ens faci córrer, encetant aquest progressiu. Curt però exigent, arribes dalt amb la sensació de que, si: ha costat. Baixem al torrent i de nou una acceleració prop de Sabadell i que ens durà fins travessar la carretera de Matadepera-Sabadell i aprofitant el gran aparcament i tenint com a fons la nostra estimada Mola, fem la fotografia de record i fem alguna referència a properes curses, com la que es farà el 27 de maig pel parc de Vallaparadis organitzada per la Unió Atlètica Terrassa .



La Marga i l’Eva, avui son les “Mossenaires Femenines” i fan la crida a totes les noies que vinguin a fer bona colla i segur que ho aconsegueixen. El record fa temps que no ens hi apropem, quan vam ser tretze les atletes mossenaires. Vol dir que ja ho sabeu.



En Rafael Atienza ens fa de reporter i ens mostra els moments d’espera abans d’engegar amb el nou mossenaire, al costat de l’Enrique que lluu la samarreta de bombers, on tothom corria amb la mateixa, amb un canvi: el número del dorsal imprès discretament.


En primer terme en Pasqual, amb una bonica fotografia amb la masia que ens dona nom: la masia de Torre Mossèn Homs.



i avui tenim en José Expósito que sembla que ja pot córrer, tot i alguna molèstia a l’esquena

l’Enric Mateu, fent estirament previs

Sortim, amb en Toni Fernández i un amic que s’estrenava, que esperem torni força vegades

jo i en Jose, posant-nos al dia de temes atlètics

Marga i Nicolàs

amic mossenaire, es diu …. mmm , no recordo.

El germà de l’Albert López, de grog de corremonts.cat , avui també exercint de mossenaire

I en Carles López, que no falla quasi mai. Això si; si te obligacions familiars i algun dia no pot venir, ens ho fa saber. Un luxe en Carles.



Perimetrant fantàstics camps on gràcies a les darreres pluges, comencen a verdejar


Avui en Joan i l’Enrique no s’havien posat d’acord, però anaven amb un samarreta similar amb una única diferència, la recordes, que t’ho he dit ?






Tanta relaxació no pot ser bona: que millor que fer un bon progressiu ? clar que si: hem de provar el material !



i avui l’han encetat un parell de grans atletes: en Casi i l’Emilio


i en Carles i en José Carlos, que ja pot córrer amb precaució.
I ara els preparatoris i com escoltem mentre preparem la foto





avui parlàvem sobretot d’en Javier López




i en Carles López, per poder sortir tots amb el que serà fotomuntatge de tots plegats.

I aquí hi som tots, amb dues persones noves, l’Albert Espinal de blanc al costat d’en Casi

i la preparació i alguna referència: la cursa de la Uat i al nostre mossenaire de d’honor, en Javier López, com fem notar als nous mossenaires.


Aquesta fotografia te molt de pes
En Javier López, que ara us explicarà qui és ell mateix, en Luís Maqueda, tot una institució a l’atletisme de tot l’estat i sobretot a Catalunya, en Pasqual Vicente, un dels millors atletes locals de tots els temps, i en Diego Garcia, una de les persones que més victòries tenia en el món atlètic popular i maratonià. I l’Eva, la parella d’en Javi, que també és una gran atleta i mare i que l’atletisme també forma part de la seva vida.



I de nou, la sensació que val la pena matinar un xic per veure als amics. Gràcies per ser com sou !!

Fa molts anys va aparèixer un noi per les pistes de Can Jofresa: en Javi. Jo m’hi passava sis o set dies a la setmana i estava a la junta que vam nomenar a en “Mosqui” com a entrenador de fondistes. Recordo exactament el dia en el qual venir i els presentàvem i li feria d’entrenador durant molt de temps. Com a gran entrenador el va motivar moltíssim, tant a ell com a la resta del grup. Casualment tenien els mateixos cognoms i ample rialla tots dos i son grans persones. Diria que semblaven família, encara no es coneixien. Junt amb un grup fantàstic que recordo amb nostàlgia, vam arribar ésser als entrenaments fins més enllà de trenta persones, on jo també m’hi posava a seguir les directrius del grup. Aviat vam veure la seva fortalesa mental dins al grup, les ganes de millorar al costat de grans companys, i tot i la joventut, s’esforçava d’allò més. Li vaig demanar si ens podia explicar coses per ajudar a la gent amb la seva gran voluntat al fòrum de mossenhoms.be i ens va regalar grans articles al Racó d’en Javi López, i feia un gran esforç per tenir-nos al dia, i cada dia ens ho explicava a tots al fòrum i apreníem d’ell. Vam veure que entrenava dos cops al dia i que aconseguia resultats per una persona amateur, que es feia gran atleta, que feia grans marques, que aconseguia campionats i en definitiva estàvem al corrent de la seva progressió.
No se si mai tindrà el reconeixement que es mereix, donat que el club sempre ha estat com ha estat, amb un munt de problemes i els hi han passat autèntiques joies com ell.
També recordo com a la cursa de festa major de Terrassa per primera vegada, crec que vaig posar-li jo mateix el xip a la sabatilla, si no m’equivoco.
Sabent com d’entranyable és la família, tant el pare com la mare, que han estat els millors seguidors, pensava que tenia un podi dalt de tot a Bagà, i encara que aquell any no la vaig encertar per què venir un mite de l’atletisme com en Benito Ojeda, si que hores d’ara ja sap que és guanyar curses.
Segur que tenim mil històries i he escrit això sense llegir el que ens ha enviat, però del que n’estem més que convençuts que es una de les millors persones que et pots trobar per aquest mon. Ell mateix va demanar de ser “Mossenaire d’honor” i ens fa molt il·lusió que finalment ja formi part del nostre patrimoni.

No havia esta mai “Mossenaire”, donat que la condició de mossenaire només s’obté venint un dissabte a les 08:00 i fer-ho entrenant en grup i hores d’ara és un luxe que ens hagi regalat la seva companyia i esperem que no sigui l’última i sempre que pugui ens acompanyi, com tants d’altres campions.

DEIA EN JAVI LOPEZ


El meu nom és Javier López i sóc un atleta popular de la ciutat. Tinc 31 anys i m’apassiona aquest esport. El dissabte vaig tenir l’honor de ser el Mossenaire de la setmana i de gaudir d’una horeta d’entrenament en bona companyia.
Explicaré una mica la meva vida atlètica fins a dia d’avui. Molt resumida, perquè tinc tantes coses per explicar que crec que necessitaria un llibre per escriure tot.
Vaig començar a córrer l’any 1999, mentre feia el servei militar. En aquella època no coneixia les sèries. Entrenava 3 dies per setmana i feia qualsevol cursa que em proposessin en terres menorquines (on feia “la mili”). Suposo que la disciplina militar juntament amb la que cada cop semblava “passió” per aquest esport han fet que avui, desprès de més de 12 anys continuï amb la il·lusió del primer dia. Precisament en aquesta època vaig debutar en mitja marató, una de les meves distàncies preferides. El resultat d’aquell debut; campió de Balears en categoria promesa-militar. També vaig aconseguir ser campió de Balears de cros curt, en aquesta mateixa categoria. Recordo feliçment aquells mesos que van suposar els meus primers kilòmetres com atleta.
Nomes tornar a casa, amb la carta blanca, ja tenia decidit que volia donar un pas endavant en això de córrer i dedicar-li més temps. El meu pare m’havia parlat d’un company de feina, amic seu que era (i és) molt bo corrent. Vaig contactar amb ell i ben aviat ja tenia un excel·lent company d’entrenaments i tot un mestre i mentor per a mi que em va ensenyar molt. Una persona clau de la que sento gran admiració; en Pascual Vicente. Va ser en Pascual qui em va presentar a una altre persona molt important per a mi, en Francisco López, “Mosqui”, el meu primer entrenador.
En Mosqui va ensenyar-me que eren les sèries, que eren els ritmes, que era això de “controlar-se”. Jo pensava que les curses es feien a tope des de el començament, fins a la fi, ja ja… Imagineu les “punxades” a les curses sobretot. Al poc temps d’estar a les seves ordres, vaig notar una gran millora en les meves marques. També vaig començar a competir amb la samarreta de la U.A.Terrassa, club en el qual encara corro.
Recordo gratament la primera victòria amb la samarreta de la U.A.Terrassa. Va ser a Castellbisbal, a la cursa popular d’estiu. El meu gran amic i excel·lent atleta xilè Daniel Herrera va córrer sense dorsal i va fer-me de llebre . Aquell dia en Daniel portava a la seva filla a córrer la cursa infantil i va aprofitar el viatge per donar-me un cop de mà. Ell hagués pogut guanyar la cursa sense problemes, perquè no tenia cap rival per fer-li ombra. En Daniel i jo havíem compartit un munt d’entrenaments junts, ell molt més còmode que jo, està clar!! És una de les persones que més m’ha transmès l’humilitat i l’amistat en aquest esport, a més de la meva profunda admiració com atleta.
Vaig conèixer al Pep Moliner també al poc temps. Va ser de les persones que més em va animar a córrer. En aquella època a la UAT hi havien varis grups d’entrenament. Admirava als que anaven davant de tot perquè corrien com bèsties. Un dia, el bo d’en Pep em va dir unes paraules que encara recordo i que mai oblidaré. Em va dir “no et costarà gaire arribar a on són ells…” Tot atleta necessita confiança. Aquell dia en Pep me la va donar. Tot un luxe per part d’un excel·lent ultra fondista.
Potser la victòria més especial de la meva curta carrera atlètica va ser a la mitja marató de Roda de Ter. Aquell dia corria amb la il.lusió de fer una bona posició. No m’importava la marca. Des dels meus inicis somiava en guanyar algun dia una mitja marató, i va ser aquell dia i de forma inesperada. Donat el tret de sortida juntament amb una cursa de 10 km, vaig posar-me al capdavant. Als pocs kilòmetres vaig comprovar que érem pocs. De fet al km 5 el primer atleta dels 10 km i jo, de la mitja érem al capdavant. En aquest punt, la cursa de 10 es bifurcava , així que vaig córrer els últims 16 km en solitari. No m’ho podia creure!! Amb el pas dels km vaig augmentar la distancia amb el grup perseguidor per guanyar i fer un petó al terra per celebrar aquella victòria. No sé si mai més tornaré a guanyar una mitja, però es cert que aquell dia, aquell moment mai podré oblidar.
Amb Mosqui he viscut un anys molt feliços, plens de bons èxits com atleta popular. Per exemple un record de Terrassa de mitja marató en categoria promesa. Un cinquè lloc en un campionat d’Espanya també de mitja (promesa)o un subcampionat de Catalunya per equips. Un tercer lloc en un campionat de Catalunya de marató per relleus o ser el guanyador un any del circuit de curses popular de Terrassa. Alguna que altra victòria a la cursa de muntanya de Sant Llorenç Savall o altres.
Al 2005 vaig debutar en marató. 2:42 va ser la marca a Gavà-Castelldefels. M’havia proposat estar entre 2:40-2:45, i així va ser. Una gran experiència. Volia córrer a Barcelona, però va ser l’època en que aquesta marató va deixar de fer-se durant un període de dos anys.
Un any més tard vaig decidir demanar al meu gran ídol “popular” i actual entrenador, que es fes càrrec de mi en la preparació de la pròxima marató, que seria, aquest cop sí, a Barcelona. Ell, de forma desinteressada, va accedir. És tot un honor, encara avui en dia, ser el seu alumne. La marca, en el meu retorn a la marató, va ser de 2:36. Posteriorment vaig baixar fins a 2:35 en un campionat d’Espanya a Sevilla. Marca que encara no he pogut superar, però que estic convençut que algun dia, si tot va bé, tinc possibilitats. Ho he intentat un parell de cops, sense èxit, però almenys a l’ultima he tingut un premi inesperat a un temporada molt discreta; subcampió de Catalunya de marató en categoria sènior a la marató d’Empúries 2.012.
Amb en Maqueda he aconseguit guanyar algun 5.000 i 10.000 en pista. Curses de muntanya i bones actuacions a altres curses. Gràcies a ell 15:35 als 5.000 pista, 32:48 als 10.000, també en pista o 1:10:55 en mitja. També vàrem proposar intentar batre el record de Terrassa de la prova “1 hora en pista”. La marca de tot un il·lustre Toni Pedrero, feia molt de respecte. Aquell dia, el meu company Bernat Monter i jo, vàrem batre per partida doble aquell rècord que portava un munt d’anys. I és que en Pedrero va posar el llistó ben amunt. Ell mateix ens va felicitar a peu de pista, nomes acabar la cursa. Tot un honor. Guanyar una San Silvestre (Gelida) o una cursa solidària (cursa de muntanya contra el sida a Badalona) estan entre les que més carinyosament recordo, gràcies al mister Maqueda.
En això de córrer tot no han estat marques, entrenaments i curses. Puc dir que gràcies a aquest esport he conegut a la meva parella. Vaig conèixer l’Eva mentre feia sèries a Can Jofresa. ¿Quin millor lloc per conèixer a la persona que estimes? Gaudeixo del fet de poder compartir curses i algun que altre entrenament amb ella.
Tampoc puc oblidar els grans moments que passo compartint entrenaments amb gent com el Diego Garcia, Enric Vila, Carlos González, Esteban Ramírez, Pep Moliner, Josep Guimerà, Ahlam Elkakdi, Joan Galan…O persones que simplement han estat tot un referent o especials per a mi, com l’Arturo, president del Viladecavalls o el record de la mort d’en “Sebas”, tot just fa un any. Miguel Piqueras, Bartolomé Serrano, Jaume Leiva, Vicente Muñoz, etc…
Segurament ara mateix em deixo algun que altre nom….Amb amics com aquests, tot és una mica més fàcil.
Ens veiem ben aviat al pròxim repte!!!
Javi López

.

.

.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

.