Fins a Sabadell i tornar

En la varietat està el gust, i amb aquesta màxima ens belluguem, si bé és cert què el que ens agrada és que aprofitant l’excusa de córrer ve tot el demés: sobretot el poder fer coneixença de persones que els agrada fer esport compartit.
Per conservar les ganes de tornar es van buscant alguns invents, i avui ens feia il·lusió i volíem tornar a un circuït que antigament havíem sovintejat, però que per obres en carreteres en èpoques de teòrica bonança econòmica no podíem fer i que per ens porta directament a l’entrada a la veïna capital Sabadallenca i per fer-ho més evident queda i volem retratar la foto familiar al peu d’un placa informativa de circulació on posa “Sabadell”.
A la colla sempre tenim la sort de tenir gent de poblacions veïnes i tenim molts Terrassencs i però sobretot Sabadellencs, que tenen que venir expressament de punts més distants i als que donem molt mèrit.
En conclusió; la sensació d’haver passat una bona estona fent esport, respirant aire més net, xerrant de tot, i coneixent de nou a molta gent nova que cada dia fan cap al nostre projecte.

Amb nous mossenaires i molt contents que tenim també gent jove com a mossenaire nou: el fill d’en Hassan a la dreta.
I avui he relacionat el germà d’en Pau i tiet d’en Bernat, en Jordi.

Carles, Víctor i l’Albert parlant amb el qui hem demanat i gentilment ha volgut ser el nostre “Mossenaire d’Honor” en Manel.

I els mossenaires que son i han estat atletes reconeguts i que encara amb les seves categories hores d’ara fan furor com en Pasqual i en Diego, sota l’atenta mirada d’en Fran, un mossenaire de tota la vida.

En Fran i en José Pérez, i de blau l’Alberto, que de vegades també el trobem rodant pel Vallparadís

gestos claríssims d’amistat

I els germans Expósito, de Califòrnia Sports, parlant amb l’Eugeni Guarch, un dels nostres veterans que li agrada venir vestit de mossenaire i que ha estat fruiter. Si baixeu per la carretera de Castellar podreu torbar al seu fill que ven fruita cultivada a casa.

En Xavi Miquel, que fa mobles i que ens farà un descompte a tots els mossenaires aviat si li compreu a ell, que és fabricant i te la web www.tremik.com , i darrera la família Sust Farriol.

El mossenaire més jove d’avui, el fill d’en Hassan, que ha aguantat perfectament els 10 qm.

Miquel, m’has dit em vas dir que et dius Miquel, oi ?

aquí parlant amb l’Alberto amb un foto que m’agrada. Bé, totes m’agraden, però te aquesta combinació de foscor claror interessant i aquesta sensació de velocitat

A en Josep, quan se’ns faci mossenaire d’honor sabrem el seu procés i ho bé que es troba tant amb la dieta com l’estil de vida

I avui la Montse hem tingut la sort de que vingués.

Ara hem fet un progressiu en baixada que alguns han provat i n’hem fet dos en baixada

Moments de reagrupament abans d’endinsar-nos a Sabadell

I ara el moment més familiar, on farem el nostre record i ens apropem més

eiiii !!! fent-nos ressó dels nous mossenaires

jajajaja

En Juli Puigantell ens fa la foto pel fotomuntatge per Facebook

i moments que transitem per Sabadell

Ara entrem als boscos de Can Deu

i aquí sembla que volia ploure una mica, a Sant Julià d’Altura

i en Hassan amb el seu fill i que li fa molt il·lusió el grup i es nota, donat que porta a qui tant estima

En José Expósito ens ha regalat un suculents Jotitos de blat, a qui agraïm els gest i que ens hem menjat

Ara ve aquell moment que tenim la sort de saber amb qui entrenem. A en Manel no el conec i l’he agafat d’improvís i ara sabem una mica més d’ell i esperem que ara que sap com funciona el nostre projecte, tinguem la sort de continuar gaudint de la seva companyia i gràcies a l’amic Albert per presentar-nos-el

Sóc el Manel, fuster de professió i aficionat a córrer des de fa un any. Acostumo a sortir en bicicleta perquè sortir sol a córrer fa una mica de pal. Fer-ho en grup és realment el que buscava per millorar. Tinc pensat debutar en curses aquest any, faré la Sant Silvestre Sant Cugat i la mitja Terrassa per començar. Gràcies mossenaires!

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís