Mossenaires torrent de Gotelles

Avui hem de començar demanant disculpes i això vol dir que els "entrenaments en grup" a Torre Mossèn Homs no son encara perfectes. Sense entrar en detalls, no ens hem adonat que a la recta on hem fet el progressiu un extrem ha cregut que l'altre no retornava i ha continuat i hem arribat en dos o tres grups i el que subscriu pensava que anava l'últim, com vol i no ha estat així; per la qual cosa si algú s'ha sentit malament a l'entrenament d'avui, ens sap greu i reiterem la nostra sol·licitud de disculpes.

Anant una mica amb l'entrenament i sense voler avorrir-vos, es va decidir començar baixar al torrent de Gotelles, que ens meravella i al que només baixem a les èpoques de bonança climatològica i en sentit sud, és a dir de baixada. Això comportarà una forta pujada que farem servir per posar al nostre organisme al límit, amb la pujada que farem amb potència i que ens servirà per esbrinar si estem bé. Val a dir que la fotografia de família ha servit per reposar i tots feu molt bona cara.

Agraint la vostra comprensió i que es fa el més bé que es pot i es sap: el repetirem per fer-ho bé, jeje

  Després de moltes setmanes de veure aquest camps amb una verdor esplèndida, avui veiem aquestes bales de palla que donen la benvinguda a l'estiu avuí entre nosaltres: la Bea, una entusiasta del grup I l'Albert que a mitja setmana ens enviava una fotografia retratat a Frankfurt vestit de Mossenaire i proposava fer una nova secció "Mossenaires pel món" I els tres Ègaramossenaires, que entrenem els dimarts i dijous, en Jordi, que després de moltes setmanes de no poder córrer ara hi torna, l'Agustinjr que feia molt temps que no venia i avui portava a l'amic Ricardo i en Juli L'Andreu creuant-se amb altres corredors amb els que compartim espais Els germans Expósito, al capdavant del grup Fran Bea, Lluís, Diego, seguit per en Joan, Lidia. Sílvia Ricardo, de mossenaire i mocador al cap, el dia de la seva estrena. Al costat de Wester i Juli Agustinjr i Carlos, segur que se'ns ha posat "palla a l'ull" i per això no ens hem adonat que el grup es dividia i baixem amb els nous mossenaires cap al torrent de Gotelles Pasqual, que sabem que ja torna a estar millor, seguit per en Diego Lídia Bea Silvia Mossenaires nous I passem per on havia el pantà de Ribatellada Diego i Joaquin, seguit per mossenaire d'honor, en Pere, que a més s'estrenava avui moment històric, únic i irrepetible Els que han fet el progressiu més ràpidament intants després el grup s'ha dividit en aquest punt i mirarem que no ens torni a passar. I la colla que han caminat, Casi, Rosa i un nou mossenaire


Fa cinc anys uns bons amics, en van voler batejar a la meva estrena en un 3000 de muntanya, en Jordi Viñeta i l'Albert Ureta. Doncs bé, aquell dia sense saber ben bé qui era tinc el luxe de conèixer a un matrimoni, en Pere i la Dolors, que entre les seves aficions, l'Alta Muntanya.
En un primer moment vaig pensar que anava acompanyat de persones molt assenyades i que no podia córrer perill. Res més lluny. Assenyades en son un munt, però que no podia córrer perill, anant per aquest indrets del mon i certament els hi encanten els grans reptes i vaig passar algun moment en que no les tenia totes.

He trobat la crònica aquí i fotografies del dia amb el que vaig conèixer en Pere Salvador, que ara se'ns presenta a tots pel dia que es fa mossenaire i t'agraïm molt que hagis pensat amb nosaltres i t'esperem ben aviat i tantes vegades com vulguis. Què sàpigues que en Jordi Viñeta m'està buscant un 3000 amb una cresta amb baranes i escales elèctriques.

Gràcies Pere..

Hola Pep: 

La veritat es que no he fet res per ser mossenaire d'honor, només he vingut a córrer un dia amb vosaltres i no ser quan podré tornar. 

M'agradat molt i ho he passat molt bé. ( i us prometo que tornaré amb la Dolors quan es recuperi de la operació del menisc) 

 Em pensava que era només muntanyenc, vaig començar a correr per poder estar "en forma" per fer rutes i cims per la muntanya; caminades de 10-12 hores i desnivells de 1700- 2.000 mts. en un dia, ( com quan vam fer junts els cims Veteranos 3.125mts. i Gemelos 3.160 mts.). Ara amb el temps tinc el cor dividit entre córrer ( perquè això enganxa) encara que no corri gaires curses i la muntanya ( trekkings, alta muntanya, escalada ) i fins que el cos aguanti no penso deixar de fer ni una cosa ni l'altre. 

Una abraçada 

Pere Salvador Rovira

 

si vols rebre aquesta crònica al teu email cada dijous a les 19:00 m'escrius un mail a pep@mossenhoms.be posant "Alta Mossenaire" i la tindràs guardada a casa teva 

Mossenaires passats per aigua

Què plogui ha deixat de ser notícia, donat que portem un any que sovint acabem xops com peixos i aquest dissabte també. 

De fet, en uns primers instants i fins ben bé la tercera part de l'entrenament en grup, els núvols es mantenien presents però semblava que no passaria d'aquí. Doncs la pluja abundant ens ha fet riure i crec que inclús ha estat una anècdota divertida córrer mullant-se.

Ens hem afanyat a fer la fotografia de família, pensant que el grup arribaria desfet i en canvi ha anat parant i engegant i hem anat plegats.

El circuït ha estat el mateix de la setmana passada, amb un canvi important: li hem canviat el sentit i l'hem fet a l'inrevés. Nous mossenaires, com ja ve sent habitual, que ens agrada, ja que ampliem les coneixences i la certesa de que continuem fent història tots plegats amb la nostra trobada.  

El dissabte vinent a les 08:00 hi tornarem i si no tens res a l'agenda, posa-hi "Mossenajar amb bona gent" .
  Precís instant en el s'iniciava un xàfec, però no ens va espantar gents i vam continuar la nostra marxa. La Maria repeteix a la trobada, i seguit per en Quim que engega el seu crono Encarant una pujadeta per arribar al lloc on ens sol agrada re-agruparnos, amb en Jose, Javi i Carmelo Els nostres "Mossenaires Sabadellencs" Fernando, Miguel, Cristina i Xavi. En Miquel i la Cristina es fan un tip de pujar cada setmana a la Mola com a part del seu entrenament i per gaudir plenament d'aquest entorn meravellós Em sembla que ets en Joan, si no sempre som a temps a canviar-ho. I de fet, ets un habitual: és fantàstic. Gràcies !!. i darrera ve la Gemma que va lluitant amb una lesió i he comprovat que te una fortalesa increïble i afany de superació. A l'esquerra amb ulleres l'Enrique Nilo i en Joan Forte. En Joan avui acabaria amb una estrabada muscular en el darrer canvi Els que tenim una edat aquesta imatge ens recorda "La Casa de la Pradera", i ben bé que els capdavanters han d'atrapar-nos deprés que el que escriu ha fet la típica broma d'avisar quan el grup va per davant que era per la dreta. Quim, Eva i Fernando Joan, seguit per en Fernando Miquel, Maria i nous mossenaires Maria i nous mossenaires Cris amb en Traces; com era el teu nom ? i de mossenaire amb gorra fosca, en Juan Romero Sandra i del mateix color, el sogre i mossenaire de fa temps en Jorge Fabra, Gemma de blanc, Javi i Eva Encara que no ho sembli, aquí havia parat de ploure, però ens n'havia caigut una de bona Avui el nostre amic amb la Samarreta "Dale Caña", va donant canya si, acabem de mullar-nos força Enrique Nilo, s'ha tret les ulleres, vestit de mossenaire i saludant el matrimoni Runparadis: Marta i Ricar alv costat de Toni Rubio, sense ullers per què segurament les dúia entelades En Xavi de Sabadell, avuí ens ha regalat la seva presència Jose Expósito, Joan Forte, seguit pel germà de la Tensi, l'Anna Cos i la Maria

Maria, què segur que vindrà força vegades, ja que se li nota que gaudeix.

Avui pensàvem que per la pluja no tindríem mossenaire d'honor i en canvi estem molt contents de que hagi estat en Nacho, que s'ha prestat a donar-se a conèixer. Estem molt agraïts i tot el que diu ens ha resultat molt interessant i ara sabem que és un luxe també poder córrer al seu costat. Fins sempre.

"Hola sóc Ignacio Bravo (Nacho), un novell en això de córrer. 

Tot va començar quan vaig conèixer a la Laura i vaig venir a viure a Terrassa deixant enrere el meu estimadíssim Alcoi, lloc on vaig néixer. En arribar aquí no coneixia ningú i el meu sogre Jorge Fabra, al qual molts en aquest món de l'atletisme coneixeu, sabent que m'agradava molt fer esport i la muntanya em va parlar d'aquest gran grup de corredors que es reuneixen cada dissabte per córrer i passar una bona estona. Al principi no ho veia gaire clar això de córrer 10km, però un dissabte em vaig decidir i vaig anar a provar i des de fa ja gairebé 4 anys cada dissabte que puc em poso les sabatilles i vaig a gaudir d'una hora d'esport en molt bona companyia. 

A dia d'avui li he agafat el gust a això de córrer i vaig fent carreres els caps de setmana. 
Vaig començar amb les de 5km i 10 km, i com tota persona competitiva em vaig decidir a provar una mitja marató que va ser la de Terrassa aquest any amb un temps de 1h32min. Després de passar-me més d'hora i mitja corrent per asfalt m'he adonat que lo meu és la muntanya i m'estic centrant més en aquests tipus de curses. Per entrenar m'emporto al meu gran company i mascota Runi al qual li encanta córrer i està desitjant que comenci de nou la temporada de canicross per poder competir. 

Al desembre vaig començar a entrenar a les pistes de Can Jofresa i córrer amb la UAT, sota les ordres de Pol Solanellas una futura promesa de l'atletisme. Com m'agrada provar sensacions noves fa uns mesos vaig començar a combinar el córrer amb el ciclisme per poder en un futur no molt llunyà començar amb el duatló i el triatló. 

Això és tot el que us puc explicar de la meva curta etapa com a corredor, però no puc acomiadar-me sense agrair a aquesta gran família de Mossenaires per acollir-me cada dissabte al matí per córrer, i en especial a tu Pep per fer això cada setmana possible. 

Ens veiem dissabte que ve."

Vols que faci de dissenyador per tu ? 

escriu-me sense compromís :)