Compartim corrent

Un senzill entrenament on sempre passen coses: coneixent gent nova, compartint amb altres esportistes ciclistes, caminants, animals de companyia i tot en poc més d'una hora.
Fer circuits repetits, però amb una nova conversa, un nou company, un dia diferent. Aprenent els uns dels altres. Això és el que trobem i segur que cadascú de vosaltres agraïu al fet d'haver triat córrer per poder practicar tot aquest món paral·lel. Ser una gran colla i tots gràcies a tots: un per un en sou part important del projecte, i sense vosaltres no sorgirien tantes històries noves.
Feia dies que no baixàvem al torrent de la Grípia, i un grapat de progressius divertits per provar-nos i jugar una mica; de ben segur que molts milloreu significativament el vostre umbral de forma per aquests canvis de ritme i sobretot a les pujades, que és on menys risc de prendre mal és té: o ens pot o no es pot, però si no es prova no es sap.
Indrets fotogènics i nous mossenaires

protagonista inesperat: el millor amic de l'home fent llengotes
Però molt abans, un grup multitudinari de bona gent es disposa a entrenar fent-se costat, amb en Miguel al cadavant, en Casi i en Toni Amela

L'Albert en primer terme, seguit per Ylerra que feia dies que no vèiem, en Pedro i l'Antonio, vestit de mossenaires, que també feia una colla de dies sense tenir la sort d'anar amb ells
En Robert Herrero, que ve quan pot i no és gaire i no s'oblida mai d'on te la seva familia mossenaire
No hem fet record, però ens en duem un molt bon record dels seixanta vuit amigues i amics que decideixen triar aquest invent
I el nostre mossenaire d'honor, en Juanjo, seguit per en Gaby, que ja sembla estar bé i ha aguantat perfecte al costa d'en Guillermo
Balme al capdavant seguit de prop per la Sussanna
[img][/img]
parada estàtica: que no és la idea, però que va bé per recuperar per fer aviat un molt bon progressiu
José Antonio avui ja sap de què va l'entrnament, donat que l'anterior vegada segur que va trobar extrany tota aquesta moguda.
Hi som tots ? per continuar
Diego Garcia, que també es prova, seguit per en Jordi Viñeta i en Toni del Moral, de blau, i tot pensatiu
En Jordi Muñoz, a l'esquerra, ja anunciava pel twitter que avui s'estrenava de mossenaire i llavors deia boniques paraules sobre com es trobava i el fet de tornar-se a senir atleta.
Jordi Fabra, Oscar Garcia, Sandra Martínez i en Ricard Moliner a punt d'anar a venir exercint de mossenaires.
La Isabel s'està convertint de nou, en habitual a la trobada, gairebé com abans que venia, quan encara no tenia la categoria de "mare"
I fent el joc Mossenaire, sense el qual no seria el mateix i tots ens sentim acompanyats, tant els que van ràpid com els que no hi anem tant
Molt representatiu del que ha estat un entrenament compartit.
I gràcies de nou a que ha vingut en GAby, davant, del que ens alegrem d'allò més
Maria José Merino, al costat d'en Casi, amb un constat somriure
Diu la teoria Mossenaire: "No pareu, no pareu": però si hem de re-agrupar, sense deixar de córrer, com s'ha de fer ? doncs com fa la Marta: arriba la primera en el primer progressiu i retorna cap a la cerca de la colla. Fàcil, no?
Les noves "mossenaires" del "California Girls Training" al capdavant i seguides per la Carme Ballesteros, Zico Palemro, Ricard i Marta, que ara ja sabem a qui anava a buscar
L'Eva a la dreta, amb la nova mossenaire, felices i contentes, i darrera l'Albert. També tenim i en bicicleta en Javier Colado
Just passant per l'intercanviador de Torrebonica, on hem fet un reagrupament, amb en Miguel de verd i en Joan Forte amb gorra
En el segon progressiu, hi ha qui va i bé i hi ha qui s'ho mira, oi Victor Martin de taronja el germà de la Rosa Trapé, que avui s'estrenava
Robert Herrero, que ve quan pot i quan ve troba a molta gent que no coneix, i és que ara cada setmana hi ha molt moviment. Hi ha qui es ficse i hi ha que fa com ell, que quan li va bé de venir, no en dubte gens i fa per manera de mantenir el projecte d'entrenament. Fernando, de negre, s'ho mira, tot reposant
Joan Molina, arribant després del progressiu i al mig de la fotografia dos amics mutus: en Yllera i en Pedro. A l'esquerra la Maria, que està molt forta.
En Víctor, que estava esperant-nos quiet, amb la mà al cap veient com arriba en José Antonio, en Pasqual, la Carme i en DIego
Allà al final veiem com venen els que ha exercit de mossenaires: "Vaig i vinc i no m'entreting"
Els capdavanters: de vermell en Jordi Muñoz, que després de dos anys deia al twitter que "avui es torna a sentir atleta" Al seu costa en Carlos i de blau en Zico
Les cunyades: de mossenarie i eufòrica la Laura Fabra i mig amagada a la Sandra
de dreta a esquerra, Fernando, José Antonio, el pare d'en Victor Martin, el mossenaire d'honor d'avui, en Juanjo, amb gorra vermella en Pasqual i en Diego Garcia
Amb ulleres fosques en Gaby, pel que la lesió de genoll ja és història i al que hem vist amb bona forma, al costat d'en Joan Molina
El Mossenaire d'honor de la setmana passada, de verd. Tot un luxe per nosaltres, en Josep Dalmau, en Víctor mirant-nos i estem seguint a l'Eugeni que avui ha portat al seu nebot de disset anys a estrenar-se i que ho ha fet molt bé
Moltes noies mossenaires, però per poc no hem fet el rècord femení que el tenim en divuit. Gràcies noies.
l'Ignacio Bravo i la Sandra, seguit pel germà de la Rosa Trapé
de blanc en Joan Forte, al costat del Toni que ha protagonitzat més tard un progressiu a una marxa suprema
Els capdavanters del segon progressiu: Jordi Muñoz, Jordi Viñeta i en Carlos
Bonica foto de família. De nou una gran colla. Seixanta-vuit persones fent-se costat: xerrant i rient, corrent i sobretot aprofundint amb l'amistat que es respira contínuament.
Tercer progressiu, on en Joan i en Toni s'ho han passat pipa, i en Fernando somrient al costat de la Marta i en Ricard, que se li veu el nas tot just
I el nou progressiu fins a la rotonda de l'hípica, pujant per la vorera
I després de la rotonda, de tornada tots reagrupats i veient caminants passejadors, segurament des de l'hotel la Mola
Al nostre pas per Double Tree i hotel la Mola
En Jaume de Pantaurells, ha estat de nou amb nosaltres.
I ja arribats, algun estirament per posar la musculatura, tendons i resta d'elements en un bon to d'elasticitat.
Com molts dissabtes, tenim la visita d'en Luis Maqueda, tot un referent a Terrassa i la Silvia Franquet vol atresorar aquest record amb un fotografia, de dos grans campions: Silvia i Luis.
Fa ja uns quants mesos, vam conèixer en Juanjo. Va venir i de seguida va quedar enganxat al nostre projecte, que hores d'ara és de tots i que ara tenim la gran sort de compartir gairebé cada setmana la seva presència. Està tan il·lusionat que ha transformat tots els seus costums i ara està fent uns grans progressos i té moltes noves a la seva vida: hi ha setmanes que al vespre, després de treballar, puja a la Mola com a part de la seva preparació.
Molt, molt agraïts de què tenir-lo enfortint aquest projecte d'entrenaments en grup a Torre Mossèn Homs i tant de bo puguem anar molts anys al seu costat.


La verdad no sé que decir de mí. Hace mucho tiempo que deje de hacer deporte por temas de trabajo pues viajaba mucho y con el tiempo lo vas dejando lo vas dejando hasta que al final te cuesta muchísimo volver a empezar. Ahora que tengo un trabajo mucho más estable pues trabajo de Responsable de Diseño e informática en la empresa FONTGAS de Terrassa estoy intentando volver a ponerme en forma, pero cuesta mucho. Te contare un poco de mis aventuras con el deporte.


Yo siempre he jugado a voleibol desde que recuerdo, han sido casi 25 años jugando tres de ellos en primera división con el club natación Sabadell, también de joven había hecho mucha montaña pues pertenecía al SIS (Sistema de investigación Subterránea) vamos que hacía espeleología, y por lo tanto estaba siempre en la montaña. También contarte que estoy casado y tengo dos hijos uno de 17 años y otro de 12 y los dos juegan a baloncesto pues son muy altos. Mis grandes aficiones son la fotografía, la restauración de libros antiguos, las matemáticas y por supuesto la montaña por encima de todo porque el contacto con la naturaleza es esencial para mí.

La cabra d'en Tomàs

Va haver-hi un temps on pels carrers de Terrassa corrien cotxes com el d'en Tomàs. Eren dels que més n'abundaven. Furgonetes que distribuïen mercaderies, eren les que més recordem i de color blau, encara que les més modernes eren beige. La seva sonorositat caracterísitca formava part del dia a dia de les persones. A casa en tenien un de 2 cavalls o cabra i anàvem a tot arreu i tenim força anècdotes. Ens ha agradat veure com el Tomàs conserva el seu cotxe, la seva cabra. Una veritable joia i que què diu que ara no li va massa alhora. Segur que hi troba una solució i el veurem en algun d'aquests famosos rallies.

Si en un principi volíem buscar llocs ombrats, hem fet un canvi de circuit, aprofitant que el sol s'amagava i sobretot pensant en fer un traguinyol, almenys a mig camí. Castellarnau te un lloc on hi ha taules per anar a berenar i portar jugar als gronxadors als nens, però com a nens grans, nosaltres també ens agrada atansar-nos-hi

Tomàs Sanchiz no li va com voldria, va dir: però te el cotxe com nou i és un manetes fent de mecànic I a l'hora que tots sabeu: arrenca el famós entrenament amb en Carlos al davant, seguit de mossenaire per l'Emilio i en Pedro L'Emilio Expósito en primer terme

d'esquerra a dreta: en José Luis, Juan Carlos, Ignacio, Lluis i Antonio En Casimir i prop la Rosa Trapé S'estrenava la Teresa al costat de la Silvia Franquet, Eva Cantero i en Juan Romero i seguits per l'Antonio Carlos Serrano, un dels Brother Egaramossenaires, seguit de prop de mossenaire per en Juanjo I avui el "capi" de "Las Nenazas", Sebastian, al mig de la fotografia i a l'esquerra en Juanjo Travessem el torrent de la Betzuca amb en Juanjo, seguit pels dos nous mossenaires i prop la Maria, que ha fet tots el progressius que hem proposat l'Andreu, mirant el rellotge, i que prepara una marató a la tardor. Crec recordar a Estocolm.

moments de recomposició de grup I en un segon progressiu els capdavanters. Toni del Moral i Ricard Moliner, cada vegada més amics gràcies a aquests invents. En Toni Amela, engega i atura per saber exacte el temps que està corrent Jose Antonio s'estrenava avui i al costat d'en Toni Burgos, que aparca per uns dies la bicicleta i torna de nou, després de què la darrera vegada que va venir havia nevat. Al capdavant la Cristina Murcia que aquests dies ha passat molts nervis per una operació delicada a la seva filla i a la que des d'aquí tots els mossenaires li donem un fort petó La Lucia, filla de la Cris, pocs dies després de ser operada En Ricard exercint de Mossenaire, amunt i avall Abans de la fotografia i al qm. 5, una bona refrescada, com està fent l'Eva moment familiar als gronxadors A l'esquerra Mossenaire nou: mestre de pintura. Una nova incorporació´, ben acompanyat per en Pedro, pels carrers de Castellarnau, amb alguns dubtes sobre el recorregut Uns quants hem fet un bon progressiu de pujada_ de cara Igancio i Toni i d'esquena la Maria darrer reagrupament, amb la Rosa, Sebas i David en primer terme I avui el nostre Mossenaire d'honor, que s'estrenava, s'ha deixat portar per en Casi, que em sembla que els ha fet passar pel mig de camps segats, amb ell i la Teresa, que també s'estrena-va Un bon regal que en Juanjo fa a en Pep: un plànol fantàstic de Sant Llorenç i l'Obac moltes gràcies i segur que em farà molt profit i per cert: felicitats pel teu excelent estat de forma física que estàs treballant de valent La Cabra no vol engegar-se ? magnífic vehicle. i toca acomiadar-se

Fa un bona colla d'anys a Terrassa no s'hi veia massa gent corrent i jo ja em vaig fixar amb en Josep. En el meu cas em vaig fer soci del Club Atletisme Terrassa a l'any 78 i més o menys els nostres mestres eren persones, com ell, que les vèiem córrer: quan realment el recordo és quan vaig decidir de ser Fondista, i recordo en Josep arribant d'una marató duríssima que acabava a Terrassa: la de l'ACAF (Associació Catalana d'atletisme de fons) Durant molts i mots anys l'he vist entrenant, per tot arreu: sobretot pel parc de Vallparadís i avui per primera vegada s'ha volgut estrenar a un entrenament Mossenaire i li hem demanat si ens feia els honors i és proclamat "Mossenaire d'honor" i ens dona encara més prestigi al títol que li teníem reservat. També, els que heu vist més d'una vegada a "El Corredor Popular" de Victor Martin Gros, el recordereu la manera divertida com ens explica les coses.

La meva experiència en el món de l'Atletisme la defineixo amb dues etapes, la primera fins als 30 anys i després de 2 anys sabàtics abans dels 30 i 5 anys després del 30 total 7 anys sabàtics ja no he parat de córrer fins al dia d’avui…….i que segueixi per molts anys.

La primera etapa va estar vinculada amb grups d’atletisme i la meva especialitat eren els 400 i 800 mts., també alguns 1.500 i 5000 mts. En aquells temps no hi havien mitges maratons però si fèiem 1 hora o 20 km. En pistes. Quant a marques : Any 1957 amb 15 anys vaig debutar amb “bambes” a la JEAN BOUIN debutants. I baix quedar 3er. Classificat : 2.000 mts. Temps 5’58”. A la “mili” vaig participar en els Campionats d’Espanya Militars. Abans del 30 anys havia aconseguit amb 400 mts. 50’5”. 800mts. 1’52’10”. 3000mts. 8’29”. 5000 mts. 14’55” i 10.000 mts. 31’10”. Després dels 35 anys. 5000 mts. 16’15”. 10.000 mts. 33’10”. ½ marató 1 h.14’47”. Marató 2h 41’00” Però de tot això el que més estimo és la gran quantitat d’amics que he aconseguit, tots vinculats al món del RUNING. Y la quantitat de gent que entre tots hàgim aconseguit que aquesta afició vagi a mes cada dia , que això al meu entendre fa que les persones siguem millors ja que el esport ens forma de moltes maneres tan mentalment com físicament ,és una opinió, per acabar una satisfacció immensa 1ª mitja marathon pel fet d'acabar i especialment la marathon ,no es pot definir en paraules, i una anècdota córrer un 10000 en gairebé mig metre de neu. Actualment intento motivar , i aportar la meva experiència , a gent aficionada aquest esport. Pep no se si és aquesta la idea del que volies. Tu mateix si vols afagir algo o treure ... o el mateix explicar-ho d' altra manera..Pep poso marques pequè moltes vegades em demanen, quins temps feia de jove i de vetera més jove ,ok • Josep