Noi de la barba

Noi de la barba, li vaig dir el primer dia que va venir, el 23 de maig de 2009 , i és que les cròniques costen de fer quan no saps els noms i ens esforcem a conèixer-vos a tots; com a mínim als més assidus, i amb aquest "nick" se'l pot trobar a més d'un fòrum.

De fa una bona colla d'anys que gràcies a trobar-nos a Torre Mossèn Homs, d'una manera o altre, alguna vegada ens ve a visitar i des de Rubí. Ara, per diferents temes de molèsties físiques no pot venir, però ens duu molt al fons del seu cor i sempre i aquesta setmana, ha estat corrent uns pocs metres: i ha vingut a córrer!!!. Gràcies noi de la barba.

L'any 2009 per exemple, un dia qualsevol vam ser cinc a entrenar i ell hi era.

Al 2010 va ser proclamat "Mossenaire d'honor", i des d'aquí li volem desitjar el millor i què per poc que pugui ens faci el projecte gran, com és ell. Gràcies!!

Després d'aquest modest homenatge a Jose Gutiérrez "noidelabarba", volem agrair-vos a tots la bona predisposició a fer un entrenament en grup característic i amb aromes d'amistat i on sempre fem noves coneixences

Jose Gutiérrez "noidelabarba"

I tota la família "mossenaire" amb sempre noves incorporacions, què esperem gaudeixin, tant com ho fem alguns. Gràcies!

I sortida amb dels "vells" del projecte, Jose i Carles

Si recordeu, la setmana passada ens vam descuidar les dues amigues: Ana i Cristina. Avui, teníem especial atenció a que no tornar-les a perdre i gaudir de la seva companyia. Crec que s'ho han passat bé, almenys les seves cares irradiaven felicitat.

En Miguel Piqueras, observant on para la cua i no oblidant a ningú.

Tolls d'aigua

Aus rapinyaires; creiem que falcons. oi?

I vet aquí l'alegria immensa que avui s'ha volgut afegir un vell conegut dels entrenaments i que ha estat molts anys allunyat, i que avui hem tingut la immensa alegria de tenir de nou, en Joan Carles

Es manté en forma i des d'aquí expressar la nostra satisfacció

I avui a tots els progressius el nostre "Mossenaire d'honor", l'Antonio Alba, estant a tots

Vigilant molt en els moments que tenim que conviure amb els cotxes, motos i biciletes, que sol sovintejar

L'Antonio donant-ho tot, i la característica dels "mossenaires", amb en Jose Luis amb pantaló blau, retornant a la cua

Com també, en Carmelo, en Marc, l'Antonio. Les anades i tornades que fan possible entrenar en grup

"El meu marit es diu Martí", ens deia la Isabel. Parella feliç, també unida, a més, per l'esport.

I en Santiago Loras, al costat de qui el va aconsellar a venir, el nostre mossenaire d'honor: l'Antonio

Jordi, que s'estrenava, en Carmelo i en Paco

I Manolo, sempre molt expressiu: anava amb el seu fill fins les torres de Sant Adrià: 34 qm. "Que vindré!!!" ens deia. T'esperem, que sempre portes alegria i sempre animes a tothom.

Unes quantes flors. De vermelles també

Fa setmanes que ens creuem amb persones amants de cuidar i ensenyar a aquestes aus tan majestuose i que ens deixen contemplar de prop

vigila nen: no perdis una orella

Magnífic!!

Amb en Paco Loras tinc la sort d'entrenar força dies a la setmana i ens ho passem bé, amb els California Men Training

David, Yllera i Moisès, al finalitzar l'entrenament i un gran record d'entrenaments plegats

Units per l'esport i passant molts bons moments junts; en Santiago, Antonio, Paco i jo, pocs moments abans de ser proclamat l'Antonio el nostre "Mossenaire d'honor"

L'Antonio se'l veu content d'haver descobert què té molts amics i què amb l'esport troba el lloc ideal per retrobar-se amb ells. Estem molt contents de què s'ha fet el projecte d'entrenaments en grup molt seu i a més anima a amics a venir i això vol dir què s'hi troba bé i gaudeix, com nosaltres gaudim de saber que podem comptar amb ell . Agrair-te per tot això haver-te conegut i ara saber més coses teves. Per molts anys i què tot et vagi molt bé.

Hola mossenaires.

Mi nombre es Antonio Alba y tengo 55 años.

Mi afición por correr empezó hace cinco años con unos amigos del gimnasio que se llaman Santiago y José Manuel. Como siempre íbamos los tres corriendo y nos pusieron de mote "Las Supremas" un tal Sebastián Chamorro. Ahora el grupo se ha hecho mas grande y seguimos con el nombre de las " Supremas Castañazo" .

Yo era de los que plegaban y se iban al bar a beber cerveza, y veía a uno corriendo por la calle y decía, "ese tío esta loco " y ahora soy yo uno de esos locos.

Ya hemos hecho varias medias maratones, unos cuantos diez miles y bastantes cursas populares, y les recomiendo ha toda la gente que vengan los sábados a las 08:00 con los mossenaires que es un grupo muy majo y unos caminos muy bonitos.

   

I ens vam predre

De vegades els entrenaments tenen dies que no surten com un havia pensat. Hem sortit menys mossenaires què de costum, per les vacances de setmana santa, imaginem, i que esperem des d'aquí us hagi anat bé. L'entrenament ha estat marcat per què quan ens hem adonat que l'Ana i la Cristina no ens acompanyàvem, sabíem què en algun trencall les havíem perdut i tota la colla ha intentat retrobar-les, desfent el circuit i anant prop de la Masia de Torre Mossèn Homs, amb l'esperança de tornar anar plegats.

Com que no ha estat possible, i donat que portem gps, hem voltat pel costat de la font de l'Argelaguet fins a completar els aproximadament 10 quilòmetres de cada setmana.

Sortosament hem vist que també ha pogut entrenar i esperem què la Cristina i l'Ana hagin gaudit poc o molt anant les dues.

 La fotografia de familia avuí al començament i des del camp base al costat de la masia. Dani, Xavi, Pepe, Diego, Juan i Guille al començar del nostre entrenament en plena setmana santa Sandra, Pepe i Enrique

El tiet Agustí, Enrique i Sandra Diego, Fran, Dani i Pep, seguit i vestits de mossenaires, Juan, Guille i Xavi Gp

Juan, Guille i Xavi Gp

Josep, que feia possiblement un parell d'anys què no venia, i que avui ens agradava molt de tornar-lo a tenir entre nosaltres, al costat de l'Alberto

El nostre Mossenaire d'honor, l'Alberto Satorras, que encara que s'estrenava de mossenaire avui, el coneixem de moltes vegades haver entrenat amb un molt bon grup els "Egaramossenaires" que surten els dimarts i dijos de l'Ègara i a on haviem anat força vegades. Després d'un llarg procés de recuperació del turmell, avui ens ha regalat, junt amb la seva muller, la Pili. La mossenaire que va al costat, és l'Eva que anava de bòlit amb el gos.

En Dani, que s'ha fet un fixe entre nosaltres, i què està molt il·lusionat amb el grup.

Aquí hem retornat amb l'esperança de trobar a la Cristina i l'Ana

La Sandra refrescan-se a la font de l'Argelaguet. Les "Nenazas", li diuen la fuente del Jabalí i recordo que també se la coneixia como la fuente de la culebra. El tiet Agustí; un luxe per nosaltres Enrique Moratalla, damunt la font, ben pensatiu

Josep, què no s'ha oblidat de nosaltres i que retorna a entrenar de nou. Molt content de veure't

Amb en Fran, la Pili i l'Alberto, i el tiet Agustí el dia la de proclamació de "Mossenaire d'honor"

La Cristina, que fa poc que corre, esperem què no s'hagi desanimat i sort que duia a l'Ana, una gran companya, què ha fet de l'entrenament juntes, i esperem hagi anat bé. De fet fan molt bona cara.

Cristina i Ana, només acabar i que han arribat instants després de nosaltres. Ens veiem aviat.

Ens deia la seva muller, la Pili, què no era massa de fotografies. Va accedir i ens congratulem que hagi fet els honors. Saber què ens regala el seu escrit i l'oportunitat de saber que tenim bons amics què fan el projecte "d'Entrenament en grup" interessants per tothom. Avui amb la Pili han pogut combinar-s'ho per venir plegats i ens ha agradat molts veure com s'ajuden en els seus entrenaments i ho bé que ha anat la Pili, què encara s'està adaptant a les distàncies. Gràcies als dos i esperem que torneu un munt de vegades i entrenar plegats.

   

Hola Mossenaires!!

Sóc l’Albert i com veieu és el primer cop que vaig amb vosaltres i el Pep ja em fa mossenaire d’honor!! Jajaj

Primer de tot, gràcies al Pep per la bona rebuda que ens vas donar dissabte a mi i a la meva dona, i a tots els altres mossenaires…

Justament el primer dissabte que vam trobar un forat per anar amb vosaltres, i deixar al petit Pau amb la iaia, ha sigut un dia que hi havia molta gent de vacances i el grup era reduït, però igualment ens ho vam passar molt bé, tot i que no van haver-hi gaires parades (ja que anaven tots juntets) i alguna pèrdua…jajjaja

Fa molts anys que escolto els entrenaments famosos dels Mossenaires els dissabtes a les 8 del matí, però mai havia trobat el moment.

Al Pep el conec des de fa més de dos anys…tot va començar amb els entrenaments que fèiem entre setmana amb els EgaraMossenaires.

He de dir que mai oblidaré aquelles tardes-nits amb els frontals pels camins de l’obac i sobretot els grans moments que vam compartir.

L’any passat vaig haver de parar per una lesió al turmell, i parar del tot…sense córrer, sense futbol, sense bici…la veritat és que quan t’agrada tant l’esport i has de parar de sobte i no fer res, es fa una mica molt dur….

Però tot arriba, i ara ja fa un any de la intervenció i 6 mesos que he tornat a córrer, amb l’ajuda de la meva dona que m’acompanya i m’anima perquè no ho deixi “o no m’engreixi…no ho sé”…

Des de que vaig descobrir el món del running, com molta gent diu, això enganxa…i d’això ja fa bastants anys, però sempre combinat amb altres esports…

Entre el meu “palmares” hi ha vàries curses de 10kms, varies mitges maratons i la Marató de Barcelona…però lo que realment m’agrada es córrer per la muntanya, és on realment disfruto.

Bé, ja em coneixeu una mica més…intentaré venir tots els dissabtes que pugui, per compartir amb vosaltres grans moments.

I des d'aquí animar a la gent a qui li agrada aquest esport a què vingui els dissabtes, ja que no solament es córrer…aquest grup et far sentir com un més, tinguis el nivell que tinguis, vagis al davant de la cua o al darrera…és més que córrer.

Gràcies a tots, salut, kilòmetres i muntanya!