Els que coneixeu en Pep amb més profunditat segurament intuïu que no vull donar la nota i la dono sobradament, quan us veig preparant amb il·lusió tantes coses per fer-me feliç. És com si la feina que fem tots plegats d'una manera o altra a mi em ve retornada amb aquestes espectaculars mostres d'estimació, que us agrairia a cadascú. Sense saber massa com es va gestar aquesta festa, l'entorn magnífic de la masia de Torre de Mossèn Homs que un dia vaig descobrir amb el meu amic Javier Jaques, mentre preparàvem la Marató de Barcelona i que formant part de l'únic club de Terrassa que tocava totes les disciplines com és Unió Atlètica Terrassa, del que vaig arribar a ser vicepresident de comunicació de la mà d'en Jaume Sales.
A les pistes des que hi vaig començar a anar a l'edat de catorze anys i que presidia en Bernat Serrán, i una senyora amb un tro de veu era una de les entrenadores, Carmen Gómez Florido, que jo escoltava sempre que hi anava des de nen i a la que mai havia demanat que m'entrenés, va ser quan estava ja molt malalta que en Javier i jo li vàrem demanar que si ens podia entrenar. Érem els dos únics del club a aquella època que volíem fer marató quan la gent no hi enteníem gaire, i així ho va fer, i els entrenaments llargs els vam començar a fer per Torre Mossèn Homs, on a més en Santander i els seus amics del Club Natació Terrassa havien marcat amb senyals. Va ser una bona època i anàvem a Torre Mossèn Homs a suar de valent. Gràcies a la Carmen i al seu marit en Víctor Campos. No vull oblidar que el meu primer entrenador va ser en José Vicente Muñoz Montenegro, que em va portar junt amb el meu company d'entrenament a aquella època David Otero, director de la mitja de Terrassa, a fer una marca en marató la meva primera de dues hores amb cinquanta-quatre minuts, precisament amb trenta anys. Pertanyia a dos clubs a la Unió Atletìca Terrassa i a Fondistes de Terrassa. Com que el club teníem massatgista, en Jordi Martínez Abad, mentre ens escoltava a la nostra recuperació, d'en Javier i meva, i donat que ell era migfondista, aviat vam ser tres els que fèiem aquests entrenaments, una vegada superada la marató que ens va anar força bé i que si no fos que acabava a l'estadi olímpic Lluís Companys i la part final era pujada, hauríem baixat de tres hores, però vam quedar prop. Aquella època era un repte important apuntar a aquestes marques. Bé, tot això per dir que entrenàvem per la zona de Torre Mossèn Homs.
Jo entrenava els set dies de la setmana, donat que com treballava de dissenyador gràfic al costat del meu pare Josep Moliner Penalva i l'avi Josep Moliner Lahoz, em passava el dia o assegut o tancat al laboratori fotogràfic i al vespre necessitava buidar tota l'energia i ho feia anant a les pistes d'atletisme on em feia un fart de donar voltes pels carrils de terra entre setmana.
Aviat vam ser tres, quatre, cinc, sis i vam començar a fer alguna foto per tenir un record, i també venien noies que els agradava molt l'entorn, com la Mònica, Mari Pau, Anna Cos, Dolors Vilà, Carme Ballesteros i segur que em deixo algú. I l'Antonio Zarco que era capaç de fer proeses amb marató i cent quilòmetres era un dels millors ultrafodistes i maratonians de Terrassa.
Vaig conèixer allà per l'any dos mil set per aquesta època en Cisco Romero, de tv3, que feia programes de salut i que dirigia la marató de tv3 per lluitar amb les malalties durant molts anys. D'ell ens ve el nom de Mossenaires, donat que també va començar a entrenar al nostre costat, donat que li van demanar a en Jordi M.Abad de regalar-nos el dibuix que ara coneixeu i que moltes i molts porteu amb orgull.
Bé, ja us he carregat prou i no pararia de dir noms que heu passat per aquí i que molts sou de cor Mossenaire. És un concepte, a part d'un nom. És fer l'entrenament plegats i el que va més de pressa torni enrere a esperar al qui va a un altre ritme, i a part de no parar de xerrar, el que vol no aturar-se en cap moment, va i bé amunt i avall. Nodrim de reportatge fotogràfic la trobada i ampliem d'amistats i tots aportem amb la nostra presència aquest projecte, que tot i ser vell ara està ben viu. Sabeu que moltes vegades he estat a punt d'anunciar que ho deixava, i el que més es nega a acceptar-ho és el meu amic Jordi Viñeta. Ho necessita. Ens necessitem. I en Juanjo, aquell armari que jugava a voleibol i que quan ja no podia córrer, ens venia a veure cada dissabte i amb el que ara tenim un excepcional grup de caminar que comencem a la mateixa hora i acabem plegats. No sé si em perdonarà ara que ho he escrit. Però és que al ser tant alt em ve aquesta confiança.
Dues persones que tampoc voldria oblidar ara, en Josep Maria Antentas, vicepresident de la federació catalana d'atletisme, que sempre m'afalaga i ha estat conduint l'homenatge, com en ell és costum l'acte amb el micro, a més de ser mossenaire, és amic i en Josep Mirabet, i mossenaire, i que sempre desinteressadament els dos, venen a aportar la seva professionalitat i sempre tot queda molt bé per tenir tant de saber.
I a tots, un per un no pararia: els regals, els pastissos, la presència, les paraules, en fi. Perdoneu si em descuido res, que segur que sí.
Per acabar: aquest dissabte va ser una bogeria. Gent importantíssima tots, amigues i amics que han vingut i molts que no han pogut ser-hi o per no assabentar-se'n o per qualsevol motiu, però segur que de cor i de cap també hi eren. També vull agrair a la primera autoritat de Terrassa, l'alcalde en Jordi Ballart que també hi era, així com la resta del consistori i els mossenaires Josep Rull i Marc Armengol. Sabem del cert que esteu al servei de la ciutat i que vetlleu per nosaltres i avui hi heu volgut estar. Gràcies de part de totes i tots.
El que podreu veure que tinc una família que m'estima i estimo, la meva muller que m'aguanta, Marisol, filles Elisabet i Anna, fill Oriol, gendres Rubèn i Manu i força estona tenia al meu net en Nil Moliner, pensant que ploraria, o s'espantaria al veure tanta gent: i no. Segurament perquè totes i tots sou tan bona gent
Bé, no acabaria d'explicar coses i m'he enrotllat prou per avorrir. Però mil gràcies de part de tots nosaltres i també la meva per tots aquests reconeixements que també vull que us els sentiu vostres. Gràcies!!
Clicla la fotografia per veure el vídeo
Canal Terrassa amb el periodista, Joan Gutiérrez López, em fa aquesta entrevista el dia del meu aniversari
Cliqueu imatge per veure vídeo
Hugo del Val, darrer Mossenaire d'Honor abans de la pandèmia, fa aquest muntatge
Cliqueu imatge per veure vídeo
Eva Torguet, em regala aquest dibuix i és portada d'un llibre de dedicatòries que recull el meu amic Fran Frutos
Cliqueu imatge per veure vídeo
Entrades
.jpg)
