El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimecres, 9 de desembre del 2009

Setmana Especial

 Per mi un altre dia memorable;

Aquesta setmana ens va deixar l'àvia Severina, que estava molt malalta i que per nosaltres ha estat com una mare. El meu fill, que se l'estimava molt, estava molt trist i ensupit i ell mateix va dir-me: "per distreure'm vindré a Mossèn Homs". Em va fer feliç d'allò més i com que li calia material per córrer ens vàrem posar a treballar el tema per poder tenir una bona estrena, com aixi va ésser.

Com altres setmanes, sembla que la familia mossenaire no pot parar de créixer i a banda de tots els amics que tenim la sort de fer aquest entranyable entrenament, es suma que en venen de nous. Els uns per casualitat, per que ho han vist a algun lloc i d'altres de la ma dels seus amics, que els hi expliquen les virtuds d'aquesta trobada.

Com que el que més interessa i més al primera part, és no perdre a ningú del grup, anem per llocs prou coneguts per tothom i fem una de les soritdes més habituals tot envoltant la Residència d'avis per la vorera i baixant al torrent de la Betzuca i amb algun punt on tots fem pinya i el bon mossenaire va a cercar a aquell que ve a un ritme volgut i que no se' l deixa per res.

Envoltem uns camps magnífics, ara en perill per les properes obres, fins a la font de l'Argelaguet que passem de llarg i fins l'encreuament, on farem, on un cop tots hi som, un primer canvi de ritme accelerat molt seguit per forces mossenaries i tot seguit un segon canvi que jo li dic de torre a torre i on en Joaquin Izquierdo em preguntava on era la Torre. És cert. No hi havia torre: vaja. Jo que li deia el circuit de les Torres.

Llavors pugem per lloc de conrreu, vorejant l'hípica i arribats prop de l'entrada, fem un descents fins al capdavall del camp de golf, i que també prop d'ell anirem amb una pujadeta fina fins el lloc acordat per fer la fotografia, on en Vicenç veu el lloc ideal per immortalitzar el moment.

Vull tornar a destacar que "el bon mossenaire, sempre espera", però no parat, je, je... que quan arriben al punt s'aprofita per fer la xerradeta: eiiii !! però això ho trobo fantàtic.

A partir d'aquí, via lliure: duien 7,3 qm. plegats i la darrera part de l'entrenament es deixa tornar a gust de tothom, fins el camp base, tot seguint pel camí que ens fa endivinar l'entorn del Golf del Prat.

Un dia per recordar i molt emotiu per tot plegat.






Amb unes llums impressionants i un entorn ara en perill de desaparació





Gemma, tota contenta
















Camp hípica

El bon mossenaire, va amunt i avall; els veieu quiets allà dalt de tot ? uiiiiiiii



Joi, seguit de prop pel seu marit en Jordi i Juan (s'estrenava de mossenaire)



Moments d'asfalt, amb en Carles i en José Antonio



Mossenaires en el moment més familiar. Senya-lo al meu fill: l'Oriol







L'Oriol: un gran nou mossenaire. A veure si s'anima a anar venint. Va ser la primera vegada que corria 10 qm., tot i que plegats ja hem fet marxes més llargues. S'ho va passar molt bé-



Tota la colla per sobre el pont del tren. Davant una nova mossenaire (no tinc el nom)




Es nota que son molt bons amics,



Una mica borrosos. L'Antonio Gil i un company



Tot fent estiraments


La Gemma amb una nova mossenaire,





Em sembla que es diu Manolo Rodríguez i és un crack, que a més organitza la milla de Sant Vicenç a favor de les malalties poc conegudes, del dissabte que ve i en paralel a TV3









Carles, va venir ara fa una colla d'anys i l'imatge característica és el mocador al cap i la seva elegància en el vestir. no ?

Quan no el coneixia gaire, recordo que ens preguntava quines espardenyes li aconsellavem, com podia millorar tot entrenant, com podia fer per millorar i un llarg etcètera, Doncs bé, es presenta a línia de sortida de la Mitja de Granollers i sense haver-ne fet cap: 1h25 Amb això estava dit tot: ens vam començar a conèixer i aviat es va veure que era un senderista expert, que no tenia per costum dedicar-se a córrer, però en canvi si que a proves de reconeguda duresa, com la Núria-Queralt, Matagalls, Montserrat- Reus i moltes més proves d'aquest tall, les feia amb moltes garanties i realitzant-les amb els més ràpids. Tot un exemple de fortalesa física i mental.
Hores d'ara, prepara tot tipus de proves, tant de muntanya com maratons, que també fa i a banda d'alguna lesió que a patit, continua gaudint com el que més de tot aquest món atlètic que ens envolta.


Si vols comentar al FÒRUM A::     Respondre al tema

dilluns, 30 de novembre del 2009

Colors de Natura


Amples, amples: camins amples. Som tants que o anem per camins amples o es fa impossible estar per tothom. Els del davant s'allunyen i sempre tens por de que el grup es desfaci abans d'hora.
Dons amb aquesta prèvia, anem vorejant els horts públics i camps de conreu, fins a un lloc on fem volta a l'esquerra per baixar a la riba del torrent de la Betzuca, per una esplanada molt frondosa i lloc acollidor tot l'any. Travessem el torrent, fins un lloc on de forma habitual la gent ens esperem i el "bon mossenaire" va a fer costat al que va un altre ritme i fins que no el veu a venir no marxa. Tinc el dubte a quin punt ja no venia en Jordi i la seva filla, encara no en tinc notícies.
Ara voldria destacar en Miquel Moreno, que des de que ve que està essent un bon abanderat del nostre entrenament i que cada setmana ens porta algun amic a qui els explica les excel·lències del nostre grup. Ha convertit un entrenament de 10'5 qm. en 12 i escaig, i això ve donat per què va i bé en tot moment.

Fem una paradeta en un lloc on es pot gaudir de vistes i poder fer una bona pinya, però ja no venien els Viñeta.
Ens hem de disculpar, per què toca.
El que quedarà que venia la mossenaire més jove de tots els temps. Esperem tornar-la a tenir ben aviat.



Vicenç i Jeroni, en primer terme


Paco, Julio, Anna i Ahlam


Montse, seguida de Natatxa i Tensi



Jordi i la seva filla, que els vam perdre i seguit del Pedro i en Josep




En Miquel ve a retratar



Joan Carles i Miquel,


Mossenaire nou; com es diu ?


Salvador, Anna i Vicenç


Xavi seguit pel mossenaire de la setmana. El Bisbalenc de la Garriga.



La Natatxa, que porta un any competitiu que allà on va fa bon paper, a l'endemà corria la Jean Bouin


Josep Mª i David


Xavi Miquel, sembla que no, però no para de fer proves d'ultrafons




Montse Vila, en forma



Jose, seguit de la Rosa i en Casi.

Jose escriu al fòrum amb el nick "noidelabarba", per què serà ?


Amb en Vicenç vam fer tota la Matagalls plegats. M'ho vaig passar bomba


Montse, que fa un munt de quilòmetres. Va fer la Terrassa-Monsserrat



Fernando, arrossega alguna molèstia.

Tensi i Barcia, seguit de prop per Rül, Carles, Martin


Toni i Josep, en la parada a CAstell Arnau. La font no rajava, per cert.



En Josep que va venint, així com la Montse


Omplim tot el camí



Amunt i avall


Fora de sèrie en Rül


Amunt i avall


I en Pau Sust ens ensenya el polar que duu: només per una classe d'ultafondistes selecte. La Rosa s'ho mira.



Julio José Navaz
Va venir per primera vegada i en to de broma va escriure al fòrum dels corredors.cat el següent


Cita:
author=cachirulo corredors.cat
Hoy he estado en la Cursa de Mossen Homs.
Al parecer la organizacion estaba avisada de mi presencia ya que he sido recibido como Kanyero de pro(que viene a ser algo asi com elite eskamotaire) aunque luego decian no se que de princesita que no entendia bien....
Hay buenas carreras en Terrassa como la Mitja y la cursa de Festa Major pero esta ha sido la peor con diferencia.A ver si el señor Moliner toma nota y organiza mejor las cosas.

-La hora de salida,a las 8h.No hay otra horita para poner la carrera como si no madrugaramos poco entre semana.
-No habia alfombra de salida y el disparo ni se ha oido,de repente ha salido todo el mundo corriendo asi que como no conozco el recorrido me he quedado en puestos retrasados.
-El circuito fatal,no estaba correctamente señalizado,de repente te encontrabas gente volviendo por el mismo sitio y ni siquiera habia conos en la zona de giros.Ademas se ha parado muchas veces ya que la cabeza de cursa no encontraba por donde habia que seguir.
-He visto mucha gente retallant,no cuesta nada poner unas cintas para evitar a los tramposos.
-Me parece bien que no haya fotografos en todo el circuito,pero el detalle de agruparnos a todos y hacer una foto conjunta para ahorrar me ha parecido muy heavi.
-Las vistas,cuatro arboles mal contados y mucho sembrado de color marron,la mejor parte del circuito el momento que se ha ido por la carretera con ese asfalto que se agarra y deja correr facil.
-el circuito sin los kms marcados y ademas abierto al trafico que han pasado un monton de bicis,un dia ocurrira una desgracia.
-Al llegar ni agua,si querias tomar algo tenias que ir a un poligono en coche.
En fin,siento ser tan critico pero ya sabeis que soy muy cuadriculado y exigente con estos temas.Saludos

Ah,y por ultimo que se me olvidaba,donde coño se pueden consultar las clasificaciones¡¡¡





per qui no el coneixi, és molt bona persona i és tot divertit: però ho tindrem en compte... jejeje
Ho he trobat genial. Espero que torni, donat que amb tantes pegues...



  
I ara la part del mossenaire;






Una de les persones que conec que fa coses grans, atlèticament parlant, setmana rera setmana, aquest és en Josep Massaguer. Ve expressament des de La Garriga i una vegada em va manifestar que trobava en aquest lloc molt de caliu i que ho trobava molt especial i es sentia molt ben acollit.
Quan pot i es pot repassar l'historial ve; també ha dut amics propers com l'Esteve i en Yves i forma part de l'entrenament que llavors allarga la festa anant a esmorzar plegats amb tota una colla i de forma força habitual. Això els fa encara més atractiu el nostre entrenament, poder fer-se un tip de riure i de passada fer plans pel futur, al voltant d'un pa amb tomata i una Coca-Cola.

Li he demanat una mica de curriculum esportiu que us adjunto;

Diu en Josep:

Vaig començar a córrer de ben petit,de fet la primera copa la vaig guanyar als 14 anys(1974) en una marxa de muntanya pels voltants de La Bisbal d'Empordà,el meu poble de naixement.
A l'escola m'hi vaig aficionar amb els cros escolar,aconseguint la segona plaça en el campionat de Girona

He corregut,no sé quantes maratons,n'he perdut el compte(no l'he portat mai),però el que realment m'apassiona,són les distàncies llargues i per muntanya,quan més llargues i amb més desnivell millor.

Tinc l'assignatura pendent del UTMB,que tornaré a intentar en el 2011 i que espero assolir.




Si vols fer algún comentari 
a:
Respondre al tema