Dues persones importantíssimes, "Els Agustines", que a més era com ens dèiem quan entrenàvem plegats fa anys, i que son cabdals a la història dels nostres entrenaments i per molts de nosaltres, amb els que m'incloc, son essencials per seguir fent el que fem: córrer envoltats de bona gent
Nou record de seixanta mossenaires corrent plegats, amb amics nous vinguts de tot arreu.
Recordeu que el dia 18 de desembre tanquem la llista de comanda de samarretes mossenaires, per si en vols alguna.
Una cosa tan senzilla com és córrer i que es pot fer, si es vol, a pocs metres de casa de cadascú i ves per on algunes i alguns preferiu venir-ho a fer en companyia. És tot un fenomen i un luxe, almenys per mi
També he sentit que diu: és que és massa d'hora i per això no vinc, és que de vegades es corre massa, és que estic desentrenat i no us vull fer anar malament, és que estic lesionat, és que... senzillament que no em va bé. Els mossenaires ens esperem, i no deixem a ningú tirat, per si algun dia tu que em llegeixes vols venir a provar-ho.
Que feliç es veu la gent entrenant junta. i només per aquest motiu val la pena el projecte que portem entre tots.
Es proposava fer el circuït que considerem més antic. Aquest, es feia per que antigament, setmana darrera setmana, es feia sempre el mateix. El motiu era perquè si algú no arribava a les 08:00 en punt i ens volia trobar pel camí, li quedava aquesta possibilitat. I funcionava. Va ser quan van venir amics que se'ls feia monòton, que vam començar a variar recorreguts. Ara els hem consolidat i en tenim un bon grapat.
Destaquem, que tot i fer rècord de gent entrenant junta, un grupet ha preferit quedar-se més prop de la Masia i fer una caminada, també d'una hora.
Nosaltres, els que hem corregut, hem anat amb l'estil característic, esperant als encreuaments i avui amb l'Oriol Farré de fotògraf. Un parell d'aturades més i anem fins la part més baixa del circuit, on arribem just fins les portes de Sabadell on, per un camí diferent, i aprofitant l'esplèndid Bosc de Can Deu, anirem fins l'àrea de lleure, on farem la fotografia de grup.
Increïble l’escena de la llarga corrua de gent que entrena junta
La cua del grup, a punt del primer re-agrupament
Un cop tots arribats, re-engeguem
I quan passem la carretera de Matadepera, vigilem de no perdre efectius.
Compartim el circuit amb altres esportistes, com els que practiquen btt
El nou nou mossenaire, tot content
I dos amics nostres, que també estaven entrenant des del Club Natació Terrassa, com son Serafina Blanco, la germana de l’Antonio I en Jaime Aragonés, tots dos d’esquena
I aquí tornem a fer una re-agrupament, com cal i saludem als nostres amics
Re-emprenem la marxa, una vegada ja hi som tots
I en la línia oberta per part de l’Antonio Gallardo, que ens està marcant els circuïts amb el seu fantàstic enginy, de nou el circuit d’aquest dissabte, amb tot un munt de dades, com quilometratge, desnivell, ritme, etc.
Com li deia a l’Agustí, moltes vegades les persones més properes i amb les que tinc més amistat com és ell son els que es van deixant per més endavant, i en canvi els dec aquestes ganes de continuar corrent. Darrerament entrenem almenys un parell de vegades els dimarts i dijous en un entrenament que ell mateix estudia, combinant carga, amb sèries i en definitiva fent-nos passar-ho bé mentre millorem, tot sortint des de l’Ègara. Fa molt temps que ens coneixem, encara que va ser amb el seu pare qui primer rodàvem per les pistes de Can Jofresa. Tots dos son més que bones persones.
Li demanava d’alguna manera que ell mateix es donés a conèixer per tot aquell que no sàpiga detalls de la seva vida atlètica.
Deia l'Agus
Tot el mon del corre li dec al meu pare AgustinSr des de l’any 2000. Per un càncer i un tractament llarg de quimio i ràdio, ell encara corria i donava voltes a les pistes i això va fer que deixés de fumar i engrescar-me en el mon de l´atletisme . La progressió va anar cada vegada més. Vaig conèixer lo que seria el meu grup d’aprenentatge per fer aquest esport que va ser Joaquin, Folch, Andrés i Pep. Tots quatre el pare i jo sortíem des de les pistes de Can Jofresa dimarts per fer el nostre Parc de VAllparadís i dijous es quedàvem fem sèries i farlecks a les pistes. Els meus millors temps no es que sigui per tirar coets però bueno en mitja 1h34 i em marató 4h03. Fa uns tres anys en vaig ficar en el mon de la muntanya i es lo que més practico ja que en dona molta pau i benestar correm entre pedres, arbres, neu, pujades, baixades, rius... es a dir, un munt de coses que no te l´asfalt. La meva satisfacció ara no es fer marques sinó intentar acabar el que començo i tot això agraeixo a tot el grup dels Egaramossenaires dels dimarts i dijous i com no al meu pare Agustinsr
Agustinjr
Entrades
.jpg)
