El projecte es modifica i transforma. Entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes a les 08:00.

 
Anem evolucionant, i gràcies a aquest projecte d'entrenaments
en grup, un munt de bones amistats van sorgint. Us demanem
un petit esforç: que cada setmana us apunteu, donat que els
que ho portem, per organitzar-nos, ens és bo comptabilitzar les
amigues i amics que serem cada dissabte, com més aviat millor.
http://inscripcio.mossenhoms.be
 
- També ens pots enviar "Una fotografia" teva, des d'on tu vulguis.

dimarts, 25 de gener del 2011

Escalfor Mossenaire a -4ºC


Fa fred i es sap que als humans corredors, la climatologia ens influeix. Sabem com matinar també fa que hi hagin mossenaires que s'ho pensin dues vegades per anar regalar-nos la vostra companyia els dissabtes al matí.

Però, som tanta colla, que sempre hi ha algú o altre que ens farà córrer amb una bona conversa i una gran rialla.

En Miquel Moreno, Miguel_SBD, com li agrada ser conegut per internet, un atleta que sempre busca ajudar a tothom, va venir a primera hora, tot i no poder córrer, a buscar la colla de samarretes que es va cuidar de distribuir amb tots els amics sabadellencs. Agraïment, donat que ha estat l'impulsor d'aquesta segona remesa de material identificatiu simpàtic, del Mossèn Homs corrent,






instants previs































En Rafel Atienza, ens il·lustra amb una molt bona col·lecció, com d'ell és costum i de nou tenim la sort d'augmentar amb amics que s'afegeixen a la festa de tots els dissabtes.
Una nova alegria, en Mirabet. Amb aquest nom a tots ens bé l'inconfusible imatge del nostre coneixedor de les muntanyes que ens voregen, com del poble que tan estima: Mura. Doncs bé, en aquest cas ens visita per primera vegada el fill: l'Òscar. Vol dir que l'espècie no està en perill, i segur que ha deixat una bona llavor en Josep Mirabet, que per motius laborals ara fa una colla de setmanes que no pot venir. Per cert, en el vostre fòrum veureu una proposta de Mura - Terrassa que no ens pot passar desapercebuda.




En Vicenç Sant, després d'una pausa forçosa, va venir de nou amb un aspecte atlètic prometedor i segur que ens deixa a tots bocabadats ben aviat amb el seu bon humor característic i les proves que aviat tornarà a gaudir.


En David el va animar a venir en José Manuel

L'Esther, una nova mossenaire, que es posava en contacte a mitja setmana mitjançant el fòrum per preguntar de com podia venir, i que s'ha vist que està molt forta i que ha aguantat tot l'entrenament, el seu primer envoltat de mossenaires. Sempre penso que venir per primera vegada amb tanta gent estranya, deu costar i per això li donem la benvinguda i que ara ja és una mossenaire més i l'esperem sempre que el seu fill petit el pugui deixar a casa ben cuidat. Ànims Esther !

Parlant del circuït; anunciàvem al twitter, amb una piulada i de bon mati que @mossenhoms_be passaria per la font de l'Argelaguet. Encara que el radi d'acció dels entrenaments mosenaires és el que dona per 1h, avui hem girat un circuït i també s'ha fet prou interessant, passant per camins com son el que baixa paral·lel de la carretera de Sabadell-Castellar, travessant-la i paradeta a Sant Julià, i avui anem cap al gran aparcament on ens farem la fotografia de record i fem menció dels nous mossenaries. l'Enric Mateu, un dia ja es va sumar a mig entrenament, però avui l'ha fet tot. Abans feia la cursa de festa major, ara ja s'atreveix amb la nostra mitja. Qui sap on te l'aturador. Segur que el bon resultat al voltant de l'hora i trenta quatre, que va assolir a la mitja marató de Terrassa ha tingut alguna cosa a veure.




posant a punt la ràfega de fotografies





Esperem que els nous mossenaires ens feu una bona propaganda, i la millor és que ens visiteu, vestits atlèticament de gala com dissabte, per fer un bon entrenament en grup, que és el nostre objectiu.







de tornada amb bells paratges






La bifurcació

I per camins bonics




Veiem l'Esther al seu primer dia com a mossenaire







A la font de l'Argelaguet




Hem repartit una part de les samarretes, i entre els que ja la tenen en Jordi Garreta, que a més porta el blog del Pantaurells, un fantàstic col·lectiu molt recomanable, que fa molt bona pinta i que convidem a veure. Recordeu que al blog de mossenhoms.be es va actualitzant a la columna de la dreta per seguir el seu desenvolupament.
Tenim amics per tot arreu, del Natació Terrassa , UA Terrassa, Pantaurells Terrassa, California Esports, Vacarisses, Viladecavalls, La Garriga, Arec Terrassa.

Parlant de Vacarisses i impulsar principalment per un bon mossenaire, l'Edu, els dissabtes a les nou surten pel poble i aquesta setmana a més la fotografia és encisadora. El Manel ara te el do de l'obliqüitat i està als dos llocs.

Des de l'encreuament que per primera vegada arribem fent aquest circuit, ara anirem cap a la font, però pel camí de l'esquerra, molt bonic i un xic més llarg.

A la font ja hi ha arribat el nostre Mossenaria Agustin Salvador sènior, que ha fet la versió un xic més curta, però costeruda.








Ja arribant amb els grans Manel, Ernesto, i els Agustines




Cada setmana - Mossenaire

L'ignasi ens deia:


Hola Pep, gràcies per pensar, és un petit honor sentir-me part d'aquest grup tan xulo que ens trobem els dissabtes.
Tambè t'he de dir que m'ha estat molt difícil escriure quatre coses sobre mi mateix, no estic acostumat a fer-ho i a més, no soc gaire entusiasta de sortir a l'aparador de la xarxa, jeje. Prefereixo xerrar que xatejar, però ja veurem el temps que resistim al "feisbuc" i altres històries per l'estil, jaja.
Tinc 44 anys i sóc el germà gran del Carles, i justament per ell vaig començar a anar-hi amb vosaltres. Sempre m'havia tirat molt la muntanya i l'activitat a la natura. Fa molts anys havia fet Matagalls i coses per l'estil. Encara que l'ésport perquè si, mai m'havia d'acabat de fer el pes, ara ho veig d'una altra manera; reconec que sortir de tant en tant és molt saludable i m'ajuda a estar amb un mínim de forma, que desprès s'agraeix quan s'ha de tirar muntanya amunt.
També m'agrada molt la fotografia en general i de natura en particular, de manera que aixecar-me d'hora per veure sortir el Sol no em suposa cap sacrifici, més aviat és un gran plaer. Així que córrer pel bosc sentint la frescor del matí i l'olor del camp quan desperta, per aquests corriols tan xulus que tenim tan a prop de Terrassa, i sobretot, saludant el nou dia ben acompanyat i petant la xerrada pel camí, s'ha convertit en una activitat a la que m'he acabat enganxant i que intento no perdre'm.

Bé Pep, esto es todo amigos, si necessites quelcom més ja saps on trobar-me, i si no, fins al dissabte. T'haig de felicitar per l'empenta que dones al grup amb el teu exemple i la teva dedicació
.


Ignasi López