No tanquem a l'agost el córrer en grup

Avui mentre pensàvem que seríem pocs, atès que altres anys així es produïa per aquestes dades d’estiu, poc imaginàvem que tornaríem a ser una gran colla.
Hem fet un circuït un xic llarg, poc més d’onze quilòmetres, i combinació d’altres prou coneguts i amb un final diferent que ens ha ensenyat en Javi Colado.
Sempre tenim a amics que venen a fer gran el projecte d’ “Entrenaments en Grup” que s’ho fan venir bé quan poden venir, com ha estat tornar a veure entre nosaltres en Jordi Viñeta i el seu fill Jordi, que hem vist com s’ha fet de gran en poc temps. En Josep Casasola, també sempre que pot ve, com ho ha fet avui.
Però el més important: una oportunitat per fer esport, salut, gaudir de la natura i dels entorns de la bella Ègara amb bones converses. També fent bons canvis per provar com tenim “el material” i donar per bona la trobada que gràcies a tots anem repetint.
Gràcies a tots. !!

La foto de “família mossenaire” en el camp ben segat, que no fa pas gaire encara tenia un alçada de verd considerable

Avuí li demanàvem a l’Oriol si volia ser el nostre “mossenaire d’honor” i ha accedit i li ho agraïm i ara sabeu tots una mica més amb qui tenim la sort d’entrenar.

Amb en Marc al capdavant seguir per una molt bona colla cap un destí per tots desconegut

L’Albert que ens ve amb la seva muller la Irene, que ve al darrera de vermell. Com dèiem la setmana passada i no ens cansarem de repetir, porta el portal http://www.corremonts.cat , on us podeu registrar per rebre bones informacions del nostre mon esportiu muntanyenc.

En Juan i en Marc, han protagonitzat el primer progressiu que hem fet paral·lel a la carretera de Matadepera.

I també l’Àlvaro de color fosc. L’Àlvaro no ha fet mai cap cursa ni marató, però enguany s’està preparant per fer la seva primera Matagalls-Montserrat i al que tots li desitgem sort.

L’Enrique Moratalla, que al grup que mossenhoms te al facebook penjava una fotografia del circuït d’avui

En Kim al costat d’en Javi Colado, seguits per en Pedro. En Kim fa pocs dies va fer una cursa de molta anomenada al calendari Català com son els quinze quilòmetres de l’Espluga de Francolí

l’Albert Pérez.

En José Antonio Pinto i en Xavi Miquel, uns habituals del projecte

I l’Antonio, seguit de prop dels amics Carlos, Juan i Víctor

Joan Forte, seguit per en Àlvaro i Pedro Molina. Pedro feia dies que no teníem la sort de tenir-lo

l’Entique

cunyats i amics: José Antonio i Antonio

En aquest segon progressiu els que l’ha fet a tota revolució

Pedro en primer terme, amb aquesta bella panoràmica, seguit per en Joan i Alberto

I la colla, una mica més relaxada i de blau en Jordi Viñeta. En Jordi ha fet a la ratlla de dinou Matagalls, acabant alguna prop de les onze hores en total en la seva totalització.





una grata sorpresa trobar en Lluís caminant amb la seva amiga, que ens han promès venir a córrer amb nosaltres aviat

I amb el fill que també estava fent esport i per cert, que se’l veia molt fort. Un plaer trobar-vos i us esperem aviat

Aquesta característica nostra, d’anar a munt i avall i que fa més gran l’entrenament: sentir-se recolzat pels amics.
Del que se de l’Oriol és que forma part d’aquesta gran família del mon del córrer i que llegeixo per la xarxa, donat que forma part del club amic nostre dels Pataurells de Ca n’Aurell. La primera vegada que hi vaig parlar va ésser a la cursa de la Campana de Vacarisses i de llavors ençà ens hem saludat un munt de vegades.
Ens explicarà ell mateix coses, per què ens fem una idea quan correm al seu costat de qui porteu al costat. Gràcies Oriol per fer més gran el projecte.

Hola,

Hem dic Oriol, tinc 36 anys i sóc de Barcelona. Vaig començar a córrer amb 15-16 anys amb curses populars de barri a Barcelona, però no ha estat fins ara que realment hi estic ben enganxat.

Amb 20 anys vaig trobar feina al barri de Ca N’Aurell de Terrassa, i allà hem vaig quedar fins als 33. Farà uns 7 anys que hem vaig trencar el lligament del genoll esquerra, i com a conseqüència d’aquest succés vaig anar a parar al “Squash Marconi”, molt aprop d’on tenia el despatx. Allà feia recuperació pel genoll, i allà va ser on realment hem vaig enganxar a córrer.

Realment la passió per córrer hem va arribar molt ràpid, amb qüestió de 2-3 carreres, vaig decidir que per poc que poguès, sortiría a córrer.

I així ja porto corrents 7 anys, vaig començar amb carreres de 10 Km., després Mitges Maratons, i encara m’haig de decidir per las Maratons, tot i que crec que més d’hora que tard, caurà la primera. Las carreres de Muntanya també he fet alguna, últimament m’estic decantant mes per Muntanya que no pas asfalt, es mes distret, tens mes satisfaccions, i naturalment es més sa.

També hi participo molt activament amb el grup “Pantaurells de Terrassa”, els dimarts al vespre correm per dintre la ciutat de Terrassa fent sempre diferents recorreguts, i els dijous al vespre correm per muntanya en las rodalies de Terrassa, també naturalment sempre fent diferents recorreguts.

A reveure,

Oriol

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Ens agrada córrer en grup

No és d'estranyar que siguem colla, donat que regne un ambient entre vosaltres que ens fa repetir. Altres èpoques érem menys colla, igual de bons, i ha estat un dia memorable, com molts i les fotografies ens fan recordar i allargar les sensacions d'un nou dia que l'invertim en voler entrenar amb grup, de gent diversa, de molts nivells, diferents sexes i edats, i ens fa encara estar més cofois de que sigui possible gràcies, sobretot, a la vostra predisposició En nom de tots, gràcies per donar-nos aquesta oportunitat.

Feta la introducció, que molts segur compartiu, ens reunim entorn la masia que duu el nom de Torre Mossèn Homs i esperem a que sigui l'hora per buscar circuïts ombrívols i amb aigua, que refresqui l'ambient. Corretejar pel bosc de Can Deu, sempre un luxe que tenim i pujar pel torrent de Gotelles, això si de forma voluntària, ja que hem dit a tothom que es podia tornar directe per dalt, per no baixar al torrent, que a molts ens dona aquesta sensació de Montseny.

Ens ha agradat tenir, una altre nou mossenaire tan jove que ens ha explicat coses molt interessants, i ens fa il·lusió poder tenir, també entre nosaltres, nois amb tant de futur, com la majoria de tots vosaltres, està clar.

Veiem aparèixer de taronja, l'Antonio Blanco, que després d'ésser operat del peu al febrer, intentava aguantar l'entrenament al costat de tots nosaltres, i és que feia molt de temps que no ho podia fer. Esperant-nos al costat d'en Juan, Pedro i Antonio Avui hem vist un Martin Molina, pletòric, anant amunt i avall i exercint de mossenaire. Es nota que està molt en forma També feia dies que no vèiem a l'Alberto, de blanc, seguir pels dos Carles I en Raúl, en primer terme, que s'està preparant per reptes impressionants, com és una marató de muntanya a la tardor. I arranquem la marxa, amb en Juan, al capdavant Ens agrada fer sortir força sovint il·luminant a la vostra presència, l'imponent muntanya de Sant Llorenç del Munt

Avui teníem, de blanc i després de molts dies en Jordi Garreta que ens ha fet conèixer al seu fill, de groc, en Bernat, que hores d'ara no sabia que li demanaríem ser el nostre "Mossenaire d'honor" Raúl, tecnològicament connectat En Joan Molina, que també prepara la Matagalls. Grans reptes dels mossenaires I avui, un luxe tenir a l'Albert Pérez, que porta el portal corremonts.cat i que amb la seva muller ens han fer els honors. I la Irene, que si mireu als mossenaires d'honor també ens va explicar coses molt interessants per a tots, com gran atleta que és. David i Toni, que casualment anaven amb la mateixa samarreta. Em Miguel, marit de la Marga, que ens explicava que seva muller va millorant després de l'accident de circulació. Ben acompanyat pel gran atleta, Joan Forte, que lluu la samarreta de bombers d'enguany I dues bones amigues, que s'havien telefonat per quedar avui: l'Eva i la Gemma. La Gemma, com l'Eva, podeu llegir ho esplèndida muntanyera que és. I l'Antonio, ja és un fixe i fa més gran el projecte de tots. Juaquín Izquierdo al costat de Carles López; fa un munt d'anys que comparteixen esport, més de vint. Idelfonso, passats ja quinze dies de la seva proesa als Monegros, i seguit per l'Andreu. Els dos atletes d'elit: en Javi López i en Diego Garcia. Segur que tenen moltes coses que explicar-se Toni del Moral, Antonio i Irene Toni i David Vicenç Cabanes, Marc Roura i, ara no em ve el nom. Raúl i Joan companys de feina, i ara d'esport: Juan i Pedro Carlos i Juan Estudillo auto-foto d'en Rafa Atienza En Toni del Moral fa tots els canvis, i acaba primer. Juan també la fet, segon I en Rafa també s'ha provat I en Raúl, Joan i Juan, també han accelerat I ara hi serem tots Si en Bernat té els mateixos gens que el seu pare, tenim un atleta impressionant davant nostre. Em Jordi a la copa catalana de curses de muntanya, festeja les primeres posicions de la categoria a tot Catalunya i al circuït de curses de Terrassa, aquesta temporada va quedar primer de la categoria. Amb això ja veieu amb quins excel·lents atletes tenim el luxe d'entrenar I al proposat canvi en pujada, ha estat l'Albert Pérez, de corremonts.cat. el primer En Juaquin seguit de tota la colla Javi, Diego, Joan i Alberto L'Eva, Gemma, Antonio i Toni I la nostra parella de luxe, l'Eva i en Javi, corrent plegats i feliços. Quina gran parella !! I ara ve aquell moment que molts coneixeu: la fotografia de família moments d'aplaudiments pels nous mossenaires, en Bernat I donant la benbinguda al retorn del nostre Antonio Blanco ostres ! 

 

La foto de Família detall de qualitat, quan els mossenaires que han protagonitzat el progressiu, ara van a la cerca dels companys l'Antonio Antonio, Eva, Gemma i Diego Aquí hem proposat baixar al torrent de Gotelles o bé tornar per dalt.

Juan Estudillo I aquí hem vist a dos senderistes esmorzar, una mica sorpresos pel bullit de gent i en Jordi Garreta ens retrata en aquest moment. Refrescada de gola. Ara fresquíssima per remullar-se Moments en que es proclamarà el nou "MOSSENAIRE D'HONOR" i ens el presenta el seu pare.

---Agraïm que hagis vingut Bernat, i de la mà del teu pare i per tu mateix seguirem la teva evolució que estem segurs que serà exemplar i veiem que tens qualitats. Els millors desitjos de part de tots nosaltres.

Ens explica en Bernat;

Sóc el Bernat Garreta i vaig néixer el 1998, i aquest 14 d’agost faré 14 anys. Vaig començar a entrenar a la UAT (Unió Atlètica Terrassa) quan tenia 7 anys, el 2005, després de provar el futbol. Al cap de poc vaig enganxar a córrer al meu pare i als meus germans.

Des del principi em vaig decantar per les proves de fons i mig-fons. Al cap de poc d’haver començat, vaig quedar 6è en el Cros de Terrassa, vaig guanyar varies curses populars en la meva categoria, incloent la Milla de Terrassa, i vaig guanyar la cursa de la Festa Major en la meva categoria.

Des que vaig començar a entrenar, entrenava 2 dies per setmana, i a partir dels 10 anys 3 cops, i competia el cap de setmana. Com a millors marques, tinc 3:06 en 1.000 m. i 5:31 en 1.500 m. obstacles. Normalment entreno i competeixo en pista, però també m’agrada sortir a córrer amb altra gent.