Les històries de córrer

Sí. Sembla com si no poden passar tantes coses per parlar cada setmana d'un senzill entrenament d'una hora i, en canvi la història interminable i continuem escrivint pàgines de la vida. Segurament neixen vincles inimaginables gràcies a trobades com aquestes i de similars. Intuïm qui vindrà sovint i qui només ve a treure el nas: però tots som benvinguts i tots importants. Acomiadem de mica en mica algun circuit que l'hivern no farem, com ara el del Torrent de Gotelles, que avui hem pogut gaudir de baixada. Ha estat interessant veure com la gent ha fet la pujada fins a Sant Julià d'Altura, i puc dir de forma objectiva, ja que hi érem, que la gent està agafant molt nivell i que molt dígnament arriben al capdamunt la majoria amb àmplia rialla i mirada concentrada. Podríem arribar empipats i els ulls sortint de les seves òrbites i en canvi s'accepta molt bé que de vegades el circuit és més dur de l'habitual. Us volem felicitar, perquè realment totes i tots esteu forts i ferms.

Gran ambient de nou i quatre mossenaires nous, que volem que es consolidin i vagin retornant tantes vegades com vulgueu, com tots feu, per fer-vos ben vostre el projecte. Gràcies Recordeu la setmana passada a la Montse? doncs avui, feliçment és la nostra protagonista i ens senyala un lloc molt important per ella on hi té dipositat molt amor. I una estona abans, fèiem les primeres baixadetes tota la colla, amb els primer rajos solars Una bona colla i aquí us presentem un nou mossenaire: en Jep Moltes amigues que ja venen sovint i consoliden més aquesta modalitat d'entrenar pel camp. Fa molt de goig veure aquestes fileres d'amigues i amics. I després d'una baixada pel torrent, que més d'un ens recorda els rierols del Montseny. Moment de repòs per molts i la Isabel, de blau cel, que es disposa a exercir de mossenaire i tornarà a buscar als que venen un xic més a poc a poc. La sorpresa de tornar a tenir de nou a l'Òscar, què segur que també ens trobava a faltar. A punt de deixar el torrent. I sembla que en Wester i l'Edu, s'han telefonat per saber quina samarreta tocava i quin color es portarà enguany: el verd En Ricard molt participatiu en el progressiu de pujada, acaba en els llocs capdavanters Diego ens mostra el braç amb una esgarrinxada que s'acabava de fer, seguit per la Carme, Manolo i Ruben l'Òscar, què segur que ha fet cua En Jep, que és amic de la meva cosina Sandra, va dir que vindria: i va venir. Mercès, Jep. Et veiem molt rialler: t'haurem de posar algun circuit més dur L'Eva també contenta i amb el dit de "m'agrada", encara que li vaig sentir a dir que tenia alguna inflamació al turmell. Però com que és fissio: segur que s'ho arregla Javi Colado, també content I en Pasqual Vicente, que torna a estar bé, seguit per la mossenaire que segur que em direu com es diu?. També contenta Uaaa !! i en Guillermo exercint de mossenaire: amunt i avall. Impressionant! Zico, Jose i Manel. I també contents estareu en mi que les pujades us senten prou bé. El què és segur que per fer-ne, s'ha d'estar en forma i ho heu demostrat. Enhorabona!! Foto de família i de nou una família que no para de créixer. Gràcies a tots!! desfent la foto I cap al bosc de Can Deu, que ens queden deures: almenys un progressiu; oi? I la bona colla que s'ha provat avui. Progressiu molt participat En primer terme en Ricard i la Sandra. Ens atrevim a dir que han vingut xino-xano i passant-s'ho d'allè més bé en Toni, Joan i Albert En Zico portava tinto de verano, sin alcohol: mmmm !! bo, bo

Avui li hem demanat que la Montse ens fes el regal d'explicar-nos coses per què la coneixeu i mentre anàvem plegats me n'ha explicat que m'han colpit i també a la vessant esportiva d'admirar per tots nosaltres. És una gran maratoniana i s'ha envoltat de gent que estima molt i que entre tots es fan molt costat en tot el que la vida ens ofereix. T'ho agraïm i et desitgem el millor. Bon dia és dissabte i arribo de córrer amb el grup mossenaires, estic davant de la pantalla per fer l’escrit que haig d’enviar al Pep Moliner i que llegireu tots vosaltres els mossenaires, espero no avorrir-vos ¡! He de dir que em trobo molt bé amb tots vosaltres, crec que sou bona gent, dirigits per en Pep que ens fascina i ens deixa la seva il·lusionant empremta en cada entrenament, per tal que tinguis ganes de tornar-hi la setmana vinent.    Jo vaig començar a córrer ara fa uns 5 anys i va ser per alliberar la tristesa i el dolor que sentia per la pèrdua del meu gran amor, el que em va acompanyar en la vida durant molts i molts anys. Ell em va impregnar de la seva filosofia de viure la vida senzilla, gaudint de cada minut i de tot allò que ens ofereix la natura, el sol, el mar, la muntanya. Les primeres petites curses van començar un estiu estant de vacances amb la família i va ser el meu gendre qui em va iniciar en aquesta afició, anant afegint reptes de mica en mica. Aquest escrit m’ha fet repassar el meu historial de curses oficials des del 2010 fins ara.  He fet vàries curses de 5 km, 10 curses de 10 km, 10 mitges maratons i 4 maratons. Considero però, que el meu gran repte va ser fer, al maig del 2011, la Trailwalker de Intermón Oxfan amb el lema: “100km 36 hores i una causa, recaptar diners per fer arribar l’aigua a un poble d’Etiòpia “. L'equip es va anomenar PFM i era un petit homenatge al meu marit Pep Farre Martínez. Aconseguir finalitzar la cursa en 28 hores, el meu gran repte, estic convençuda que va ser gràcies al seu record, a més de la cohesió i el treball en equip del grup de persones i amics molt estimats que l’integràvem, malgrat les inclemències del temps, la pluja, els grans desnivells, el cansament .... Per cert, en un dels entrenaments vaig gaudir de la companya de l’Anna Cos, quan encara no sabia que era mossenaire. Durant aquests anys he fet que part de la família s’animin també a córrer, com és el cas de la meva germana Núria, a la que ja coneixeu i que aquest any ha fet la seva primera mitja Marató. Bé ja us he explicat moltes coses, seguirem fent camí, i corrent a la vidaaaa   Gràcies a tot el grup de Mossenaires i al Pep Moliner en especial.   Montse Aguilar Espinosa ¡

Mossenaires en Acció

Un dissabte més la família de corredors que s'aplega entorn la Masia de Torre Mossèn Homs per anar tots junts a entrenar, fent-se costat i anant de costat i gaudint d'una nova jornada què, encara que similars a molts altres dies, segur que per molts ha estat diferent i s'han viscut moments en què hem gaudit del projecte d'"Entrenaments en Grup". Sempre hi ha alguna anècdota, que solen ser divertides i sobretot al nostre pas es sent la remor de la conversa i per fer-ho profitós, es fan els coneguts progressius, que fan més divertit per tothom la trobada. No són obligats com res del que fem: tan sols el que vol provar-se es posa a als llocs del davant per fer aquestes acceleracions. Entre nosaltres dues persones, noies, i què han volgut no perdes la trobada tot i ser el seu aniversari de naixement i casualment fent els mateixos anys i que des d'aquí tots les hi desitgem molta felicitat amb salut i fent esport, si pot ser formant part de col·lectius com el nostre que vol generar bones vibracions i que donen vida als anys. Ens sap greu què la Montse ha tingut una caiguda cap al final, i que per sort no semblava massa greu, però què si què gens agradable. Si fa tres setmanes era la Maria, dissabte va ser la Montse i abans de vacances en Salvador. Qui serà el proper?, esperem que ningú caigui i almenys no es prengui mal. Caurem i ens aixecarem tantes vegades com calgui, per continuar endavant. Ànims a tots!! Anem fent bones colles i moment familiar on destaquem als nous mossenaires i destacàvem els aniversaris de l'Eva i la Mariona. Però abans engegàvem alhora en punt. A l'esquerra en Maten que fa una setmana manifestava a la xarxa social que aquests entrenaments el motivaven molt especialment. Al seu costat, en Xavi Miquel, Edu, Victor i José Luis La nova mossenaire la Cirstina, a l'esquerra al costat del matrimoni Imma Morales i Miguel. que és la segona vegada que tenim la sort de tenir al costat. Per cert que dissabte tenen la Matagalls-Montserrat. Molta sort i ànims!! i el conjunt de "Mossenaires" tot ben juntet dirigint-se tots plegats a entrenar, sense saber massa cap a on, però per circuits prou coneguts per tots Amb en Ricard al capdavant, que és un entès en la matèria i sap un munt d'esport. El tenim cada setmana fent més gran el projecte. I amb ulleres l'Enrique Nilo, que feia dies que no vèiem, com a la dreta en Miguel: avui el nostre mossenaire més jove i que també feia dies que no venia. Gràcies a tots per tenir-nos presents Al capdavant l'Enrique Nilo, amb les germanes Aguilar i en Miguel a la dreta Passant per una àrea de lleure, on hi han taules i el centre d'interpretació mediambiental. Un bon lloc per reposar Avui l'Andreu feia un entrenament llarg, i va començar abans fent set quilòmetres previs i fent servir l'entrenament com a base de la propera marató que aviat ferà. Molta sort, Andreu i a més al seu darrer dia de vacances. Ignacio amb el seu company inseparable, tancant el grup AL primer progressiu un xic llarg, les primeres posicions pel Carlos, i la saga Muñoz: Juanma i Jordi, vestits de mossenaires I les nostres noies a les primeres posicions i fent els progressius, Sandra i Marta, disposades a anar a cercar al grup La característica del grup: el mossenaire que va i bé I quan hi siguem tots farem el segon progressiu, ara amb un xic de baixada. Primeres posicions, Enrique Nilo, José Pérez i la Montse I les primeres posicions del progressiu, Òscar, Lizandro, Xavi, Juanma i Jordi En Carlos fa un munt d'anys i és dels més antics en el projecte i no falla mai. A més s'apunta als progressius. Gràcies Carlos!! La colla ha fet aquest progressiu en baixada I els mossenaires que van acabar primers, van a buscar als amics que venen un xic més endarrerits, en aquest cas el nostre Casi, que avui i després de quinze dies de no entrenar gaire, avui li costava una mica: però, només una mica. Les primeres posicions en el tercer canvi, ara en pujada Jordi i Gaby, al darrer revolt de pujada Jose arribant dalt en bona forma, arrossegant algun problema de mal d'esquena, però que no es vol perdre la vostra companyia. I la Carme, que tot i entrenar aquests deu quilòmetres el dia abans moltes setmanes, l'endemà vagi on vagi s'enfila al podi. Crec que conte les curses per podis. Enhorabona!!. Al costat de l'Anna i en Joan I una vegada feta la fotografia de família i de manera relaxada, re-emprenem la marxa I ara el quart progressiu en una recta fantàstica del bosc de Can Deu, on de nou provem les nostres forces José Luis amb molt bona forma, també es prova Tots fem la recta plegats i amb ganes En Joan Molina al davant de, i d'esquerra a dreta, Zico, Javi i Maten Inma, Anna, Carme, Andreu i Montse, més relaxats Eva al costat d'en Diego En Xavi Miquel, de mossenaire, que també deia que el es sent motivat gràcies a entrenar amb tots vosaltres, seguit per la saga Martin: Edu i Víctor I la Núria ha baixat a fer costat la nostra cua, per fer més gran aquest entrenament No es coneixien de res, i avui feien anys i per aquelles casualitats de la vida tenen exactament la mateixa edat i unides per l'esport estan juntes i tots desitgem molta felicitat i molts anys amb salut. La Inma a una setmana de fer la Matagalls. Molta sort!! podria ser un estirament i en canvi va ser una caiguda i sortosament, una més i esperem hores d'ara la Montse estigui ja bé per tornar-hi, no pas a caure, sinó a córrer el dissabte vinent al nostre costat. Com dèiem a la nostra crònica fa unes setmanes: Un "Entrenament que cau bé", qui serà el proper: esperem que ningú. La Núria amb un gest molt de bones germanes I mentrestant les noies fan fotografia plegades: una gran colla de noies. Enhorabona!! Finalitzem tots junts i uns estiraments mentre ens acomiadem I com moltes setmana hi ha cel.lebracions dincs la colla i també felicitem les iniciatives i aquests motius de sentir-se amics Fa uns anys, tres i escaig, que l'Alberto va posar a la seva agenda: córrer els dissabtes amb la colla. I a més, al que escriu que sol venir corrent des de casa, el ve a buscar un quilòmetre abans i solen arribar junts a la trobada i fem la nostra xerradeta. És un plaer anar amb ell i una cosa em te preocupat: puja poquíssim a la Mola i a Montserrat. Crec que amb els dits d'una mà i hi hem de posar remei, donat que és una de les joies que tenim els Vallessans i ja quedarem per anar-hi junts ben aviat. Gràcies Alberto per ser part del projecte i per molts anys gràcies a aquest invent ens puguem anar veient. Hola Mossenaires: Me llamo Alberto, tengo medio siglo y soy de un pueblecito de Cuenca. Estoy en el "running" por culpa de la crisis. Hace uno 4 o 5 años de trabajar 12 o 14 horas diarias, pasé a 8. Comencé por las tardes saliendo a andar con mi perra Luna. Poco a poco las salidas fuimos alargándolas un poquito más. Luego un poco de trote. Del trote a correr (mi perra ya me dejó entender que me fuera solo). Las salidas fueron más largas. El fondo físico fié mejorando. El consumo de tabaco disminuyó (todavía no lo he conseguido dejarlo del todo) y así llegué a mi primera carrera (mi sobrino me animó) que fié en Matadepera 10 kilómetros cuando cruce la meta la satisfacción fié enorme. Mi tiempo fié 46'30" y disfrutando de ella. Luego vinieron más carreras y alguna que otra media. Ahora entre semana no puedo salir, pero los fines de semana y festivos es mi afición y si la espalda me lo permite: tengo de salir si o si. Lo de los Mossenaires fié por casualidad- Me enteré de que un antiguo compañero de trabajo salía los sábados en este grupo y un sábado fui a ver si lo veja. Este día no estaba, pero me gustó tanto este grupo de compañeros que ya son unos cuantos años que si no hay nada que me lo impida, a las 8 de la mañana nos vemos allí. Un saludo Pep a ti y a este grupo tan positivo.