Nou rècord femeni "Mossenaire"

Avui es el dia que més noies entrenen plegades al grup “Mossenaire” i que ens agrada destacar, donat que cada vegada hi ha més fèmines que gaudeixen de córrer. També, tenim persones molt conegudes en el món de l’atletisme que vénen a gaudir al vostre costat i que esperem anar coneixent dia a dia. Hi ha qui ve habitualment i qui de tant en tant fa cap a Torre Mossèn Homs i a més gaudim de bones converses i ens habituem a anar ben acompanyats de gent de: molts clubs, de moltes poblacions, de qualsevol edat i sexe, i el més important: amb ganes de compartir amb molt bon rotllo aquesta estona. Gairebé sempre acabem satisfets de la trobada i amb ganes de tornar-hi, encara que siguin entrenaments que tenen molt en comú, trobem que no hi ha dos dissabtes iguals.

Hem anat a fer un circuit en què aviat hem fet un parell de progressius, que ens han permès saber si som capaços de fer un canvi de ritme amb garanties i alhora ens serveixi per millorar la nostra velocitat, i fortalesa.

Hem passat pel costat de la font de l’Argelaguet, i en direcció al bosc de Can deu, on hem fet la fotografia “Mossenaire”

Vint-i-tres noies: nou rècord i s’animen cada vegada més a venir, donat que dins el grup hi ha autèntiques liders com l’Anna Cos, la Carme Ballesteros i la Maria José Merino, i segur que moltes més que els agrada escampar les virtuts del fet de fer esport en bona companyia.





Cada vegada resulta més impressionant veure com ve gent sense cap mena de compromís, i que s’hi troba bé


I fem un dels reagrupaments clàssics

Si coneixeu algun lloc on tanta gent i d’una forma regular es reuneix com feu vosaltres, ens alegrarà saber-ho

La Rosa Trapé i la seva rialla, que segueix un entrenament metòdic de setze quilòmetres.

I el primer progressiu compartit

I les primeres posicions, amb els germans Coca i en Jordi Muñoz de groc.

En Juanma, també ha fet el progressiu i la Sandra.

I també tenim a en Mosqui, que de tant en tant ve, donat que entre nosaltres hi té moltes amistats.


I a les pujades també riem: l’Eva, Juanma, Carles i Eva Cantero

Dues noies què no sabem els noms, al costat d’en Victor E.Martínez, un esportista dels més forts que podreu conèixer i que combina bicicleta i córrer

Laura Fabra i Ignacio Bravo, amb el seu gos, que l’ensenyen per apuntar-se a curses anomenades canicros

nebot i tiet, Manel i Emilio, unes de les persones que sovinteja més assíduament els entrenaments en grup

Just al moment que arribem a l’aparcament del bosc de Can Deu, amb l’Albert Galan en primer terme

Reprenem la marxa, de cara al darrer progressiu de la jornada

EN Marc Roure, el nostre Mossenaire Jardiner, també provant-se al progressiu.


Identifiquem als mossenaires nous, tots aquells que son drets

I també il·lustres mossenaires, no m’ha quedat el nom: crec haver entès en Benavides, Sap greu. Ens ho aprendrem

El moment clàssic familiar dels nostres entrenaments de fa molts anys: la foto on hi som tots.
Volem destacar el fet de què cada vegada més noies tenen com a costum córrer plegades i avui ens han fet aconseguir a Can Mossenaire el nostre personal rècord




i a punt de fer el salt



Tenim dos dels corredors actuals que on van assoleixen les primeres posicions. Avui se’ns ha donat a conèixer a tots nosaltres en Jaume Domingo i ens hem retratat per copçar aquest moment, al costat de també un referent com en Mirabet

La familia Expósito ha animat a venir als seus millors atletes, i de color taronja el nebot que s’estrenava a córrer als costat del seu germà, ben bé al mig de la fotografia

més fotos que ens ajudarà a tenir un bon record d’aquesta jornada única.

El dia abans en Jose del California ens anunciava la presència d’un atleta impressionant, i no tan sols com a atleta de prestigi i que fa grans marques i té un currículum ampli, El que ens ha cridat l’atenció és el que ens deia en Jaume: cada any es posa al capdavant d’una cursa amb l’objectiu de què tots els diners recaptats van a la lluita contra el càncer, i ho fa amb cor i ànima i ha viscut el patiment amb una persona que estima molt, el seu germà que l’ha patit. Et desitgem el millor per a tu i la teva família i que tot et vagi bé a la vida.




Hola em dic Jaume Domingo Soler, i sóc un amant de l’esport!
Quan tenia onze anys, el meu pare em va comprar una bicicleta de carretera, i em va dir: fill toca fer algo d’esport, i l’home em va enchufar en un grup de ciclistes. Jo era una persona que no coneixia l’esport, però aquelles sortides amb bicicleta em van anar transformant físicament i com a persona. Recordo els primers anys, que sempre era l’últim del grup, però va arribar un dia que la cosa va canviar. En Jaume va fer un canvi radical i, fins hi tot alguns em deien el màquina. Però ho vaig deixar degut a la mort d’un companys de grup a la carretera. Després vaig córrer uns anys amb la JAS -Juventut Atlètica de Sabadell-, però la pista no era l’ho meu. I vaig anar a parar al CNS -Club Natació Sabadell-, on en vaig començar a introduir en el món de la ruta, i aquesta época és quan vaig conèixer el meu entrenador, José Sáchez Pérez, que molta gent el coneix com a “GUANCHI”. Ell ha estat el meu mestre, el que m’ha ensenyat a córrer de veritat. Amb ell vaig començar el 1999. A partir d’aquí vaig començar a córrer de veritat! No sóc professional però ell m’ha fet córrer en unes marques que crec que són prou decents: una hora set minuts en mitja marató, dues hores i vint-i-sis minuts en Marató, catorze minuts i cinquanta segons en cinc mil metres pista. He quedat tercer en el Campionat de Catalunya de mitja marató -sènior-, tercer en deu mil metres pista en el campionat d’Espanya -M35-, campió de Catalunya de deu mil metres pista -M35-, tercer de Catalunya en deu quilometres en ruta -sénior-, cinquè en el campionat d’Europa de curses de Muntanya -on vaig córrer per Espanya i vem fer or per equips- …
Bueno això és una mica el meu currículum -em podria allargar bastant més però crec que ja us en feu una mica la idea-.
Fa temps que en José Exposito -California Sports-, que és el meu club actual i de fa vuit anys, i que és com casa meva, que em deia d’anar a rodar algun dissabte al matí amb un grup de gent molt maca i sana, al costat de Terrassa, però es clar jo entreno cada dia, menys els dissabtes, i a més a més tinc el handicap de què tinc quatre filles, i la més petita té un any, i és clar si el dissabte que és l’únic dia que no tinc entreno li dic a la meva dona que m’en vaig a correr! puc sortir “escaldat”. Però el dissabte passat després de plantejar-l’hi carinyosament a la meva dona va poder venir a correr a Mossèn Homs, i la veritat és que em vaig quedar sorprès i alhora emocionat de l’ambient sa i magnífic que hi ha entre tots els que quedeu cada dissabte “A LES VUIT DEL MATÍ” a MOSSEN HOMS!!! i com amant de l’esport i sobretot del córrer US FELICITO A TOTS!!!! i de segur que em tornareu a veure algun altre dia. Dona gust anar a córrer amb gent de tan bon rotllo. Gràcies a tots i a totes, i a tu Josep, per haver-me donat l’honor de fer-me “MOSSENAIRE”.
Gràcies a tots i a totes, a i un consell, FEU DEL CORRER LA VOSTRA FILOSOFÍA DE VIDA, ja que en ell trobareu la força pel dia dia. Salut i Kilòmetres!

Anem com motos, corrent

Amb l'entrenament que vam fer ens posem com a "motos", i la nostra "Mossenàire d'honor" comparteix aquest moment. De fet sembla que la gent està molt forta, ja que el circuit era exigent i a més el vam escollir pensant no enfangar-nos massa i fent un dels que d'altres vegades havíem fet, però a la inversa.  

Sorprèn que tanta gent s'aplegui en torn la masia per fer aquesta trobada, que forma part d'un projecte que ens agrada. Veiem moltes persones que van a buscar "la cua" i ens agrada i ho destaquem, i en els progressius fem la nostra pròpia classificació i podis constants. Tot forma part d'aquesta aurèola en la que ens belluguem de passar una bona estona plegats.  

Hem anat a Matadepera, que és on ni ens molesten massa els cotxes i tampoc els molestem massa, encara que avui anàvem ocupant tota la via i als encreuaments algú podia pensar que formàvem part d'una cursa i s'aturaven al nostre pas, i és que fem goig tots plegats.

 Gràcies a tots per ajudar a fer el projecte de nou memorable. La Sandra al costat d'aquest esportista motoritzat I des de la nostra masia favorita, comencem l'entrenament Ben bé sembla una cursa, però ens anem fent costat Al mig la Cristina al costat de l'Ignacio Després del reagrupament, continuem la nostra marxa I els carrers van plens de "Mossenaires" Anem de cap cap un destí incert, capficats pensant on farem cap. La Gemma la veiem sense genolleres, vol dir que anem recuperant-nos I el jugador de golf dins la gàvia, passejant el carretó Rètol fet de puny i lletra, com abans al segle passat. Hi ha gent que s'estima els entorns, faran cas? En Jordi, en nostre mossenaire de Vilassar I en aquest progressiu els capdavanters han estat: Isabel, Jose Luis, Hassan i Emilio, que se l'ha pres seriosament i que era de pujada I tenim als nostres il·lustres veterans, en Pedro i en Josep Maria i en Ricard Moliner, de Runparadis, què ja és un habitual. Veieu a l'esquerra la nostra "MOssenaire, Sandra, de color taronja, com va a buscar als companys. I a la dreta també la Sandra, què no falla mai L'Alberto i en Joan, seguit per l'Eva i en José Luis. Atenció al detall; mentre arriba la Cristina, els mossenaires més solidaris retornen a la cerca del més endarrerit ... que està com una moto: bé, amb dues motos I els que fan de mossenaires, tornen a arribar al reagrupament, després d'anar amunt i avall: Carmelo, Alberto, Albert i José Luis A punt de deixar el camí per tornar a entrar a la urbanització I en el darrer progressiu, força exigent, el can ha estat el primer, al costat dels nou mossenaire blau cel, Ferran i Joan Indicacions dels forns de la zona El moment més familiar, en el que a la font de la Tartana fem el que ja sabeu i és: saludar als nous i avui als clàssics, que ja en sou una bona colla Eeeep !! aquest va sobre rodes. I com que ara tot era baixada, s'ha apretat de valent, en Xavi de mossenaire al costat de les nostres noies Lluis, que és una persona que se li nota que us té com a família, atlètica, i fa un munt d'anys que fa de mossenaire. Sempre explica acudits, algun de molt dolent que no reprodueixo; (el de la panxa) La Laura Fabra, està cada dia més engrescada i enguany arribarà a fer la mitja marató aviat. I quan tornàvem cap a casa, ens hem aturat a la casa de mobles d'un mossenaire que ens estimem molt: en Wester, el biòleg mùsic, compositor, interpret i que regenta al costat del seu pare el seu negoci i on podeu trobar tot tipus de mobles, a la carretera de Castellar Una noia molt què endevinem molt forta i que no coneixem gaire, encara que sabem que és germana d'una habitual mossenaire, La Isa i que mentre corríem vèiem com anava amunt i avall i què semblava passar-s'ho bé. Ha volgut destacar "I Run With Leiva", què és amb qui entrena. agraïm que ens hagi volgut fer els honors i queda proclamada "Mossenàira d'honor", moltes gràcies i per molts anys!!  
No sé per on començar, això de què el Pep aquest dissabte passat em digués que seria Mossenària d’Honor he de dir que se’m fa molt gran.  

Començaré presentant-me;  

Sòc la Sandra, tinc 28 anys i l’afició de córrer he de dir que no és una cosa des de ben petita, és cert que sempre m’ha agradat el córrer, a l’escola era de les poques que els hi agradava quan s’havia de fer una prova de velocitat, eren pocs els companys de classe que els hi agradava quan ens portaven a les pistes de Can Jofresa.  
Fent un gran pas en el temps, la meva gran afició al córrer farà uns 8 anys, quan em vaig topar amb la gran persona, tant personal com professional i a la qual considero un amic i admiro tant, el gran estimat, Jaume Leiva. Per mi compartir uns mesos d’entrenament amb ell em va marcar molt, em sento molt afortunada de poder dir que ha estat el meu entrenador. 
Dedicar-se professionalment a l’atletisme, ser una atleta d’elit, és MOLT dur, per no és un esport que es reconegui tot l’esforç que hi al darrere, una pena la veritat. Aixecar-me d’hora per sortir a córrer o per anar a les curses he de dir que em costa, m’agrada molt dormir, jijiji, però després és molt gratificant, sobretot quan acabes una cursa i veus que no tens límit, que en algun moment penses que no pots, però quan arribes a la meta, penso: 
“ Oh! Ho he aconseguit, he arribat” el saber que no he abandonat, no m’he rendit, perquè el córrer és molt psicològic, però lo millor és no pensar i deixar-se emportar, no pensar en els quilòmetres que queden per fer sinó en els que ja has fet i no mirar enrere, i sempre tenir en ment un SI, és dur de vegades i sobretot al principi posar-se, però a mida que vas entrenant i surts a córrer t’acaba enganxant, per mi i perdoneu l’expressió, és como una droga, a mida que surto a córrer vull més, estic “enganxadísimaaaaaaaaaaaaaaa”!!! 
Quan més necessito sortir és quan tinc aquells dies durs, destrés, un mal dia a la feina i necessito sortir per alliberar toxines. 
Per mi córrer es transportar-me a un altre món, la meva ment s’allunya de tot lo negatiu, després d’una sessió de running sóc una nova Sandra, he passat per la deixalleria de reciclatge, jejejeje ☺ En aquest “mundillo” del córrer, englobant, les curses populars, les mitges maratons, les maratons i triatlons, t’adonés que hi ha gent de tots els gustos i colors però un gran percentatge és gent molt maca i sana, i grans professionals, com Jaume Leiva, l’Anna Cos, Just Sociats, terrassencs amb els qual he pogut compartir una sessió i ha estat un gran plaer. Mai oblidaré el dia 17 de març d’aquest any, acompanyar a la meva estimada germana, la Isa, a la marató de Barcelona, córrer un tros amb ella i acompanyar-la en els seu entrenaments i poder veure que es una dona “corage” que no hi ha obstacle que se li resisteixi, que és persistent i continua en els seus entrenaments, tot i ser mare, muller i una gran germana, ella objectiu que es proposa ho aconsegueix, perquè si, és una lluitadora i la va acabar, és una Super campiona, he aprés molt d’ella i encara hem queda molt aprendre, sóc la seva deixebla. Ara tenim un nou repte, la marató de muntanya de Sant Llorenç Savall per ella i per mi la mitja, quins nervis!!!! Ho aconseguirem, podem!!! Per concloure, ja que estaria hores i hores escrivint de què sento al córrer, és un esport en el qual pots sortir sola amb o sense música, amb companyia, amb gent desconeguda com és el cas de les curses o bé en aquesta gran família que s’ha format cada dissabte a les 08:00 hores en Mossen Homs, així que no us oblideu que aquest dissabte tenim una nova trobada! No deixeu de venir, tot i que un dia no estigueu molt motivats o hageu vist que en la primera o segona trobada no heu rendit el que esperàveu, s’ha de seguir venint, i continuar entrenant!  
Gràcies, moltes gràcies per deixar-me formar part d’aquesta gran família, ja que havent gent com tu, Pep, és possible formar cada dissabte el gran equip que formen amb aquest supers entrenaments, per cert aquest dissabte quin bon entreno! Torno a dir, gràcies, sense tu no seria possible.