Un torrent ben fresc

Una setmana més, i van força temporades, una bona colla volen burlar la calor i un secret per fer-ho, és triat llocs fresquets. S'ha fet una barreja de zones ombrívoles i com a colofó, pujar pel torrent de Gotelles amb paradeta obligada a la font de la "Moreria", per refrescar el clatell i la gola. Època on res millor que entrenar ben d'hora, ben d'hora… res millor que refrescar-se i si pot ser rient amb bones converses, sense oblidar que l'entrenament ens farà gaudir de persones increïbles a les quals anem fent fotografies, per tenir un record d'un entrenament únic. Quatre comentaris adients per què la cosa no quedi tan freda, i en aquesta època de fredor poca.

De nou notem que les curses què sortosament i en aquest cas també en forma d'èxit, com les Night Running Series del divendres i la de Sant Miguel de Guanteres, va fer que amigues i amics que poden venir, han fet ben fet de donar un respir al seu organisme i els han regalat descans de dissabte. Fins dissabte vinent, i si voleu i sense cap mena de compromís: gràcies!!

I aquí el nostre protagonista, el mossenaire d'honor en Joan Carles que surt el primer Seguit per en Miquel, Diego i Fran i la resta d'amigues i amics Antonio, Joan, Jordi i Vicenç I en José Luis Coca ja gairebé recuperat Primers reagrupaments, amb l'Albert i la Natàlia Sovintegen cada cop més esportistes amb les btt's Entorns fantàstics i la nostra muntanya: Sant Llorenç amb la Mola al capdamunt Pau i Casi, què volien anar a caminar avui, però els hem vist córrer Després d'un altre reagrupament, continua la nostra ruta cap a llocs frescos Fran, Lizandro i Xavi El gos de l'Eva, l'Eva i l'Òscar Un altre reagrupament i continuem. De blanc en Gilberto. Amb la samarreta d'enguany de festa major de Terrassa, vermella, l'Enrique-Nilo De blau en Pepe Tot passant pel bonic indret de la font de l'Argelaguet, què passem de llarg

Després d'un fantàstic corriol amb lleugera pujada, arriba el primer en Joan Carles Josep En Xavi Pons Mossenaire nou, i en David En Joan Forte Jordi, José Antonio i Joan Carles En Joan Carles Lizandro, seguit per en Carmelo, vestit de mossenaire i en José Luis Miquel i Antonio Fran i Enrique-Nilo L'Eva i en Sherlock Jordi i Javi Hi ha qui espera estàtic Hi ha qui s'ho rumia Hi ha qui es decideix d'anar a la cua: i tenia d'ésser en Carmelo En Jordi, també I la nostra part més jove i l'aposta pel futur en Carlos i Xavi, amb algun dubte amb els noms. Ja m'ho direu Dur esprint del Pau amb en Casi, la nostra cua d'avui Encarem de baixada cap a Can Deu l'Enrique Nilo amb la samarreta del centenari de l'atletisme a Terrassa, que ens fa especial il·lusió veure-la Fernando, que aquest any està millorant molt en marques, també

Avall que fa baixada cap al parc fluvial del Ripoll Passant pel costal de la font de capellans I la foto de familia, al costat del que va ser l'embassament de Ribatellada i on destaquem aquest fet a l'entorn on som. D'aquí Sabadell tenia un lloc d'on rebia l'aigua I unes quantes fotografies de prop, per veure la gent més al detall i a tots l'agraïment pel fet de fer gran el projecte d'"Entrenaments en grup"

Ara entrarem i pujarem pel torrent de Gotelles: una meravella per sentir la frescor com al Montseny

I en David què acabava d'ensopegar i en Joan i l'Enrique-Nilo vetllen per la seva integritat física

I ara la refrescada a la font de la Moreria

Fa una bona colla d'anys vam compartir moltes estones amb en Joan Carles; una persona què amb mentalitat emprenedora, busca noves idees i se les ingenia per inventar i va ser aquella època que començaven les xarxes socials, quan l'atletisme com ara el coneixem, persones com ell van tenir molt a veure en crear llocs de trobada a la xarxa. A torre Mossèn Homs, i com ell explica, va estar bastant al començament d'aquesta moda de trobar-se al peu de la Masia i estem molt contents de no haver-li perdut la pista i què torni a estar de nou al nostre entorn. Molta sort i ànims en tot el que et proposis, Joan Carles.

Hola soc en Joan Carles, aquest exercici de parlar d’un mateix és una mica pedant, i és per això he començat per revisar les vegades que ho he fet en el passat …. Quan vaig escriure la meva bio de twitter, se’m va acudir aixó “Salesman, Founder of Heading2Market, Convinced that Sales is a State of Mind. Geeky Dad, Speaker, Runner & FCBarcelona fan. Wanna talk about Sales?”. La de Linkedin és encara més avorrida. Estic divorciat i, és clar, també tinc algunes descripcions personals a webs de cites ... ;)

En això de córrer m’hi vaig posar crescudet. A l’any 2000 fumava ben bé dos caixes de cigarrets diàriament i va ser quan va néixer la Mar, la meva filla, la qual cosa va ser el detonant per deixar de fumar i començar a acumular quilets. És així com vaig començar a calçar-me unes bambes i sortir al Parc de Vallparadis a caminar i córrer. Després de dos o tres dies de sortir, feia compres per l’Eroski i em vaig comprar un llibre sobre això del córrer, no recordo el títol, algo així com “Correr para dummies”, i en llegir-lo em vaig conscienciar encara més. En poc més de mes i mig ja m’hi estava un hora corrent sense aturar-me, i buscant opcions a lo de fer voltes al parc de Vallparadis, que llavors arribava només fins a la ctra de Montcada, vaig acabar a Can Jofresa, entrenant amb el grup del Mosqui. Hi havia molt nivell i molts nivells. Jo era el nivell lent. Be, molt lent. Però vaig aprendre molt. Recordo les sessions de series a Can Jofresa, i que quan els corredors de “Champions League” ja havien acabat, a mi encara em quedaven dos o tres series. Però acabava. Quina forma de millorar !!!

Tot plegat va fer que després de començar a córrer un setembre, a principis de desembre d’aquell mateix any completés la meva primera mitja, a Vilanova, i pel març la primera marató a Barna.

Des de llavors he anat corrent, i com no, també en la primera generació de Mossen Homs. Recordo que llavors fèiem Tercer Temps, com fan al rugby. Ens anàvem a hidratar a la Xurreria o a Can Petit.

La meva activitat va minvar a partir del 2007, que em vaig divorciar i vaig focalitzar-me molt en la feina. Ara, des de gener 2014, quan els metges em van amenaçar amb rutines de pastilles pel colesterol i la hipertensió m’he tornat a posar. He perdut uns quilos, he normalitzat els nivells i he recuperat el gust per sortir a córrer.

Ara surto quatre o cinc dies per setmana. És quan surto al matí, ben d’hora, que contacto amb mi mateix i comencen a fluir les idees per nous projectes o les solucions a problemes quotidians ja siguin de feina o personals. I des de fa aprox un mes i mig, també he tornat a córrer a Mossèn Homs. Quin canvi. Abans érem quatre arreplegats, i ara el dia que menys ens ajuntem 20 o 30 persones. Gran feina Pep !!!

Salut

Refrescada a Castellarnau

Temps esplèndids a #Terrassa viu en aquest moment el nostre esport de córrer. Endevinar que al costat de gent s'entrena millor i més per llocs com els triats, i encara què bastant d'hora, sempre disposats a anar a fer deu quilòmetres per llocs força coneguts.

Avui, com la setmana passada, hem volgut fer un circuit lleugere per permetre una bona recuperació als que a la tarda teníeu cursa a la nostra ciutat, com va ser la XXXII Cursa de Ca n'Anglada i la I Cursa de l'Orgull Gai

Tot i l'època de l'any, temperatura de 19º a primera hora, fa de bon aprofitar la font de Castellarnau, per qui desitgés una bona refrescada hídrica.

Anècdotes no tan bones, en el dia de la s'estrena d'una nova amiga vinguda expressament des de Barcelona i que ha ensopegat amb una soca mal tallada de l'àrea de lleure, i esperem què sense més transcendència que l'ensurt del moment i el blau de més tard. Bona recuperació.

Esperem veure-us els dissabtes, com sempre i sense compromisos: vinguis d'on vinguis i siguis qui siguis. Fins aviat

Com cada dissabte a les 08:00 ens disposem a anar a córrer acompanyats de noves i antigues amistats

Gilberto, una persona habitual a la trobada i molt participatiu tant als progressius com als reagrupaments.

Enrique, disposat a anar a on calgui al costat de la colla

Joan Carles, habitual també i per davant d'en Toni

Eva, Javi, Pilar, amiga i l'Emilio

Jordi González ben acompanyat, també pel seu gos.

Jorsé Luis Alonso fent també el progressiu i retornant a reagrupar

Antonio Pulido Pino i José Luis Coca

Juan Manuel i Xavi Pons, amunt i avall

En Gilberto, tot i acabar primer, i pensatiu

Hem destacat a la fotografia de família, als nous mossenaires i també donar a conèixer entre vosaltres, gent per anar fent amistats

En Vicenç, acabat de refrescar-se i

Silvia, en un gest refrescant

El nostre mossenaire, Martí, un habitual entre nosaltres i molt fort

En Gustau ha estat nominat "Mossenaire d'honor" el primer dia de la seva estrena. Un bon jugador de bàsquet i què ha sortit encantat de la trobada

Instants després de l'ensopegada, la noia que es toca la cara i què no recordem el nom, amb tots els mossenaires preocupats i animant-la.

"La Postal", amb en primer terme en Joan Forte, i el Collie d'en Jordi, amb ulleres en Toni Amela, de taronja en Jordi Gonzaez i el nostre "Mossenaire d'honor" en Gustau

I en Pasqual amb ulleres, al costat dels seus amics. En Juan López Gil, a la dreta, avui era el seu aniversari i ho recordàvem, per les xarxes socials i l'hem pogut felicitar en directe.

l'Alberto Lao, que rep la medalla del seu club, l'Arec Terrassa i que aprofitem per presentar el seu web Corrent per la història

Tal com en Gustau explicarà, avui ha estat el seu primer dia. Sabia més o menys en què consistia, però ni molt menys s'esperava que seria el seu dia: només dediquem un cop a la vida la proclamació de "Mossenaire d'honor" i tenim l'oportunitat de conèixer-lo i agrair-li aquest amable gest de fer més gran la trobada i donar-se a tots vosaltres. El nostre agraïment i què per molts anys ens puguem anar coneixent.

Hola,

Em dic Gustau Gómez i soc un nouvingut a Terrassa. Em va sorprendre que em féssiu mossenaire d'honor la meva primera setmana que vinc, i la veritat és que em va fer molta il·lusió.

Tota la meva joventut he fet molt esport, però sempre lligat a la pilota. Vaig jugar a bàsquet des dels 6 anys fins els 23, i fins tot vaig arribar a jugar 4 anys a l'Hospitalet, on vam coincidir amb la famosa generació dels junior d'or del 80 (Gasol, Navarro...). Però com és evident, vaig haver de tirar cap als estudis perquè no m'hi anava a guanyar el sou. I córrer, córrer no era lo meu...

Fins 10 anys després no vaig tornar a fer esport. Em vaig haver de menjar les paraules que deia de jove, on comentava el típic: "córrer és de covards..." o "sense una pilota pel mig no té sentit córrer..." Ja que vaig començar a enganxar-me poc a poc a córrer i només la feina i l'arribada del fred em van fer deixar-ho l'any passat.

Ara vaig tornar a començar a córrer fa 3 mesos amb la intenció de no deixar-ho, agafar l'hàbit i gaudir una mica més cada dia del córrer. Qui m'ho diria!

I va ser buscant algun grup per córrer a internet que us vaig trobar i la veritat és que espero que el dissabte passat fos el primer de molts més dissabtes de matinar i córrer, ja que la experiència ha sigut superpositiva i dóna gust gaudir de l'ambient que es respira entre els mossenaires. Aquest és un dels motius que fa que cap de setmana rere cap de setmana anem venint gent nova i repetint qui ho prova.

Gràcies a tots per l'acollida, i a tu Pep per preparar-ho tot tan bé, fer el reportatge, preocupar-te per tots els que comencem i un llarg etcètera de coses que no són tan visibles que fan que cada sortida sigui un èxit.

Salut i força al canut!!!!

Moltes gràcies per tot