Matinar per córrer

Matinar un dissabte per entrenar pels entorns de Torre Mossèn Homs, sempre te una compensació i aquesta és el plaer de fer-ho al costat de molt bona gent, com de nou ha tornat a ésser.

La cultura atlètica d'esperar als encreuaments, es va imposant i ens fa que les colles cada cop son més nombroses a molts grups que es van formant arreu. L'únic, és saber que s'és capaç de córrer i fer-ho una hora, que ens porta a acumular deu quilòmetres.

Avui, tot i anar per llocs prou coneguts per tots nosaltres, hem fet un circuit a l'inrevés de sempre i te el seu atractiu. Uns quants canvis juganers, reagrupaments i la fotografia a un lloc que sempre ens satisfà, com és al costat de la Font de l'Argelaguet.

Gràcies per fer-nos costat, i us hi esperem tot l'any.


 

Fotografiats tota la colla a la font de l'Argelaguet. Una fotografia similar a unes altres, però sempre amb gent diferent


Curiosa fotografia on tots estem mirant en sentits diferents, i és que mentre ens reagrupem no parem.


A aquesta recta prou coneguda dels boscos de Can Deu, s'ha fet un progressiu


Amb el mossenaire nou, de verd i en David i en Toni, passem per l'ampli pàrquing dels boscos, on veiem els tubs


Al capdavant el segon mossenaire nou, i és que avui hem tingut quatre persones que no havien vingut fins avui a entrenar plegats.


Toni a l'esquerra, Ferran i Pedro . En Pedro te posat al cap fer una cursa de 100 quilòmetres.


l'Anna Cos, seguida de prop per en Pau i en Casi

I els mossenaires nous, les noies de l'esquerra, junt amb en Barto i l'Anna . Ens han promès tornar


La Marta, que venia aconsellada per en Barto, encara no te per costum córrer, però avui era el seu primer dia i com veieu ho indica 


 Els que fa temps que correm, fa molts anys i que ens coneixem tots, sabem els uns dels altres. Qui no coneix a la Carme Ballesteros. Per nosaltres ha marcat la historia de l'atletisme local, Sovintejant tota mena de guardons i de fa molts anys allà on va, els títols son de gran prestigi, com campionats Catalans en totes les distàncies atlètiques i modalitats: maratons, mitges i deu mils son les proves en les que més l'he vist, però als campionats locals fa molts temps que és de les primeres. Fa anys que quan no te entrenaments especialitzats, ve a córrer de Mossenaira i ens recordava que va ésser de les primeres. Segur que te anècdotes per omplir un llibre i li demanavem que ella mateixa ens donés alguna referència seva i li ho agraim i estem contents de veure com pensa en nosaltres i ve com ara aquest dissabte. Enhorabona, Carme i molt agraits.




 

ens deia la Carme;


Em dic Carme Ballesteros, avui ha estat un dia molt agradable per mi,ja que soc una de les primeres mossenaires i feia molts dies que no anava a entrenar amb ells per motius d'horaris. Avui he anat a mossèn Homs i m'ho he passat d'allò més bé. No soc de gaires paraules així que intentaré explicar breument el meu currículum.Vaig començar a córrer fa 17 anys per equivocació i he arribat a fer coses i marques que mai m'hagués imaginat que les feria, com baixar de les 3h en marató en tres ocasions,1h 21' en mitja i 36'50" en 10k.Jo escoltava que la gent s'obsessionava molt amb el mur de les 3h, ho intentaven i no havia manera i a dia d'avui encara no ho han assolit. Jo haig de dir que he tingut bons companys al costat com el Quico Querol, el Zico, el Vicente Muñoz, el Pep Moliner, entre d'altres que m'han aconsellat i m'han sapigut portar molt bé sense arribar al punt de que el repte de les 3h fos una obsessió i això és una de les coses més importants . . . Anar fent sense esbombar-ho gaire, i al final . . ."Patapam", ho fas; jo crec que s'ha de ser prudent i no posar-te una pressió afegida que no et cal ja que corres més tranquil i és quan surten els resultats dels entrenaments i la constància. Ara segueixo corrent però he baixat una mica el llistó, ja sabeu, l'edat no perdona.
Només us haig de dir a tots els i les mossenaires que no fa gaire que correu, que continueu fent-ho, cadascú al seu nivell i mai deixeu de ser fidels a aquest art que s'anomena "córrer".