dissabtes a les 08:00: córrer

Entrenament amb circuit variat, amb predomini de llocs amples i apropant-nos fins a l’àrea de lleure que hi ha a Castellarnau, i on podem fer un traguet d’aigua si cal.

S’escolta la remor de la conversa entre la gent i ganes de fer trobada. Ens esperem i concloem una vegada més un entrenament agradable.

Avui hem vist a sortir el sol, amb uns colors brillants per les recents pluges, els camps molls i una atmosfera neta. El lloc de la fotografia que fem alguna altre vegada: de postal.
Molt agraïts pel regal de la vostra presència i dissabte us hi esperem per tornar a gaudir del projecte tan vostre.

de postal amb molt bona gent immortalitzant aquest moment irrepetible

En direcció a l’intercanviador de Torrebonica, i el Casi provant al personal



La Marga ja està fent bons entrenaments de cara properes mitges maratons, i de vermell i després de molts anys, en Manolo al costat de la Carme i que entrenen sovint plegats. I de blanc, en Marc, un dels mossenaires que fa molts anys que fa possible el nostre projecte.

A aquesta recta ens agrada veure si podem fer una bona acceleració amb garanties, i tenint en compte que és de baixada

Quan els camins es comencen a il·luminar amb els primers rajos solars, els “mossenaires” fan allò que tan els agrada: trobada social amb l’excusa de córrer

L’Adrià Serra

I allò que deiem de la primera llum del dia; i per la nit tocava endarrerir els rellotges.


Al capdavant en José i l’Eva i de vermell s’estrenava una nova mossenaire, la Gemma i la seva parella de groc en Cisco

Al costat de la Gemma i en Cisco, l’Antoni Rubio

I tivant del grup en Nicolás, que avui serà el nostres “mossenaire d’honor”

Una vegada hem fet un traquinyol a Castellarnau, reprenem la marxa, al qm. 5, aproximadament amb la Quima i en Casi al capdavant

després de fer-nos la fotografia de família, hem fet allò que ens agrada: un nou progressiu a la recta de les oliveres, i aquí podeu veure els capdavanters d’aquest canvi. Marc, de blanc, Ignacio i Jordi, i allà més lluny en Javi Colado

Avuí tenim i crec que per primera vegada, en Jordi Fabra, que es retrata al costat de l’Ignacio, que son cunyats. En Jordi ara és un triatleta que ho fa molt bé i porta una bona colla d’anys competint a un gran nivell. En Jordi fa poc ha estat pare de l’Oriol. També ha vingut la Laura Fabra i el pare. Vol dir que quatre de la família corrent plegats.

quatre amics que han volgut fer-se la foto de record, el dia que en Nicolás és proclamat Mossenaire d’honor
José Manuel, Nicolás, Gaby i José Pérez

el 12 de febrer de 2011 la visita del presentador, Oriol Carreras i un càmera i jugador de rugby, en Txavu Filgueira de Canal Terrassa que fan possible el programa “Som Aquí” de tots els migdies, van venir a córrer per van fer un reportatge on en podeu veure al nostre mossenaire d’aquesta setmana. Doncs bé, aquest dia s’estrenava en Nicolás i surt al minut 4’18″ del vídeo si el voleu veure. a
http://www.youtube.com/embed/k_fqXiqZPUA

També i gràcies a ell tenim la sort de que molts dissabtes ve el seu fill Adrià que corre com a mossenaire.

Ens diu en Nicolás:
Jo no sóc, cap Marathon Man, ni ultra runner, ni mig maratonià… , ni res d’aquest mots que avui hi ha miris on miris. Quan tothom posa en marxa el cronòmetre i observa com van caient les pròpies marques dia rere dia. Jo poso en marxa el pulsòmetre, per no passar-me de “voltes”.
Corro, per intentar oblidar-me durant un temps dels mals de caps quotidians…
Corro per trobar-me amb mi mateix…
Corro per mantenir el cos actiu…
Corro per donar-me compte que no sóc de pedra però tampoc soc de palla,
Corro per observar el món des de un altra perspectiva…
Corro per tenir una part del temps per mi sol…
Corro per decidir a on vaig…
Corro per ha donar-me que sóc millor que uns altres però també per ha donar-me que sóc pitjor que altres…
Corro per ser feliç…!
Corro amb la gran família “Mossenaire”.

Nicolás Serra

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís