Confirmem que cada setmana tenim sorpreses en el nostre projecte d’entrenaments en grup. Si bé és cert que tots sou importants, el fet de poder fer varies coses alhora amb l’excusa de córrer, poder estar al costat de gent que d’altre manera no tindríem aquesta oportunitat. Què Terrassa i Sabadell en els seus entorns comptin amb aquests camins què per nosaltres son terreny idoni per: córrer, xerrar, enfortir el cor i les cames, accelerar la corrent sanguínia i conèixer a bones i grans persones, a més tot alhora. Què més es pot demanar ? segur que moltes coses, però aquestes ja son nostres.
Fent aquesta prèvia, avui hem tornat a baixar a l’esplèndida urbanització sabadellenca de Castellarnau, on es situa al bell-mig una zona de lleure on hi podem trobar uns gronxadors i una font per hidratar-nos i refrescar-nos si cal, just al nostre quilòmetre cinc de l’entrenament.
Hem notat què sense parlar no sabem córrer i això és símptoma de que cada dia esteu més en forma i li feia notar a l’Oriol Carreras que s’ha consolidat com a “mossenaire de pro” i ens va portant a bons amics i companys professionals de feina, estenent les virtuts de la nostra trobada i no volem estalviar-nos agraïments, per què d’aquesta manera també els anem coneixent. El mateix Oriol feia que en Marc Riera, que ens sorprèn amb el seu “currículum esportiu” i que ara ja coneixereu sempre que corri al vostre costat, finalitat de la qual és que ens feu cinc cèntims del que voleu.
El circuit ha estat amè i hem passat per llocs ja molt coneguts per tots, però què amb la vostra companyia, la de tots, millora exponencial-ment. Gràcies i ens veiem el proper dissabte: eh que si ?
Tenim nous mossenaires i aquest és el moment de veure’ls, el nebot del
Miquel de Sabadell i en Marc Riera que el primer dia ens regala el
nostre “mossenaire d’honor”
Però abans, a les 08:00 ens disposem a sortir tots plegats cap un destí incert; bé algú si sabia on anàvem
Lluís que no sabem si és que s’està rejovenint o és aquest filtre que ens ha posat en Rafa.
Diego García i en Carles López, què s’ho ha de combinar per poder venir i no pot tant com voldria
En Miquel, de mossenaire, ens presenta al seu nebot.
Dolors Vilà, torna a sovintejar la trobada i confirmem que està en forma
i al darrera tenim de nou el luxe de tenir en Vicenç, que feia dies
què el trobàvem a faltar i què prepara grans reptes maratonians.
Ferran, amb una mà molt grossa a punt de començar el seu partit de boxa, seguit per l’Anna, Tensi i Cris
l’Emilio embarvat i en forma i a punt de començar
Alberto i Juan
Rafa, Casi i Vicenç
hola Vicenç !!, Fran i nebot Miquel
Cristina, que va fer marca diumenge passat en 5000 metres, per sota de 5′ el qm.
Tres professionals dels mitjans de comunicació, l’Oriol Carreras, Marc Riera i l’Oriol Farré
Casi, què per ell tant l’hivern com l’estiu no el fan abrigar massa, seguit per en Vicenç
Antoni, Enrique i Joan
I seguint pel camí perimetral del Golf del Prat, baixant encarrilats, amb en Lluís, Anna Cos, i Ferran
Oriol i Cisco, seguit per Miquel i nebot, Dolors i Tensi
Mocant-se en Pedro
A punt del reagrupament en Carlos, Diego i la Marta de Runparadis
Tens i Juan Romero, que tanquen avui el grup
La Cristina, seguida de la Carme Ballesteros, què també ens engrandeix l’entrenament amb la Dolors, .
En Fran Frutos al costat d’un nou mossenaire, que esperem tenir el gust de conèixer
Pel que serveixen els entrenaments és també per retrobar-se amics i
poder-se abraçar. La fredor de les xarxes on si estem en contacte,
contrasta amb aquests moments que podem estrènyer a amics.
Dolors Vilá, Enrique Nilo i Alberto Zarzuela
La Cris, una autèntica enamorada d’aquests entrenaments des de que els va descobrir, què gaudeix de valent
Pascebrejant
En Lluís Romeo, molt en forma també
l’Emilio fent exercicis espirituals i en Pedro de genolls davant… la càmera i la fotografia de família mossenaire
Fran, Vicenç, que a part de ser un metge dels millors que conec, el podeu visitar a http://www.santmarti.com si voleu curar-vos del que sigui, al costat d’en Lluís què està molt bé de salut.
Què li deu passar pel cap a la Marta ? el darrera la Cris, Joan i Alberto
Avui moltes noies, també la Gemma de vermell
mi
L’Eva Cantero, davant la Gemma amb detalls taronges
I avui l’Oriol Carreras, ha recomanat al seu amic Marc Riera què vingués
a córrer en grup i l’ha posat en el compromís de que fos el nostre
“mossenaire d’honor”. Els podeu veure cada migdia al Canal Terrassa TV
en un magazín anomenat “Som Aquí” on sempre en to cordial, amb fina
ironia, i bon humor es toquen temes seriosos i també d’humor i l’Oriol
sempre es presta a fer-nos riure, encara que endevinem a una persona
molt seriosa. On es presenten a músics, escriptors, emprenedors,
inventors, comerciants i en una il·limitada imaginació sempre aproximen a
la gent de Terrassa a temes importants propers nostres.
El Magazin el podeu veure cada migdia de 13:00 a 14:00 i a la nit de 22:30 a 23:30
També tenen un facebook molt participatiu i on jo he participat tant a
les porres futbolístiques, com a sortejos d’entrades, samarretes, etc.
També hi hem penjat alguna fotografia i des d’aquí i ara que també son
mossenaires també us convidem a visitar-los
http://www.terrassadigital.cat/televisio/programa.php?pk=123
http://www.facebook.com/somaqui
Estem molt agraïts de conèixer una mica més a en Marc. Si que el veiem cada dia davant de la càmera, i personalment l’havia vist fer teatre fa una bona colla d’anys, però no en sabíem massa coses. Gràcies per estrenar-te com a mossenaire, i esperem tenir l’oportunitat de córrer més vegades al teu costat. Molt d’èxit en tot el què fas i sort.
Sóc
en Marc Riera, fa un parell de mesos que he començat a córrer i m’ha
encantat participar a la “Mossenaire experience”, fins ara només
coneixia el parc de Vallparadis, el qual he recorregut amunt i avall,
un munt de vegades! Preciós, però ja començo a veure sempre el mateix…
(l’altre dia vaig entaular conversa amb un dels hipopotams…)
A part, sóc productor d’un programa de TV, el “Som Aquí” de Canal
Terrassa Vallès, el qual està presentat per un altre mossenaire de la
congregació!
Dedico les meves tardes a tirar una productora audiovisual endevant (www.elcocu.com),
espero tenir la força de voluntat per seguir venint de tant en tant
(combinant la meva afició dels divendres-nit: bebedor professional), i
coneixer les rutes fantàstiques que ens brinda aquest inmillorable
ambient tan rural i a la vegada tant proper de la ciutat!
.
.
.