Corrent tots a una, amb amistat

Aquest circuit d'avui ens permet, a banda d'unir Terrassa amb Sabadell tot corrent, un recorregut sense pujades fortes, en el que d'anada i fins ben bé la meitat pràcticament es va de baixada fina. Envoltar l'ermita de Sant Vicenç de Verders, que ens recorda una construcció a base de pedra, com abans es feien els edificis: amb la diferència que aquesta ha estat portada una a una, com un puzzle, des del pantà de Sau on el poble ara les edificacions que l'envoltaven estan anegades per l'aigua de L'envasament.  

Fer un parell de progressius de baixada: un paral·lel a l carretera de Matadepera i l'altre ja dins els boscos de Can Deu, força atractiu per molts on posem a prova si el nostre cos accepta un canvi de ritme. Com ve sent habitual, amb els reagrupaments per fer-nos costat.  

Un progressiu de pujada i per corriol.

 La fotografia als graons de l'àrea de lleure de Sant Julià d'ALtura, aprofitant la improvisada graderia per que tots ens endiguem a casa un record al costat de tantes amistats. Dues noies es presenten com a noves mossenaires i ens ha arribat que van gaudir força i que es van trobar molt ben acollides dins del grup i per això agraïment generalitzat al grup i a elles per voler provar aquest projecte que esperem també se'l facin propi.
  per tenir aquest bonic record d'un dia qualsevol d'entrenament, sabem que la fotografia ens farà rememorar moments viscuts Però abans passem per la vorera per començar un entrenament que per molts serà novetat i pels més antics, llocs prou coneguts Ens creuem amb aquest bon home, que fa anys que ens saludem. En altre època ell també corria I ja tots els mossenaires de baixada cap al torrent de la Betzuca i al capdavant la Maria José, Carme, Sergio, vestits de mossenaires. Avui tenim en Jaume Aragonés, que de tant en tant ens ve a fer costat, i acompanyat per l'Eva El primer progressiu amb els capdavanter, en Marc, Òscar i Fran l'Emilio Expósito, també ha fet el progressiu, el dia que estrenava indumentària. Llavors, i com fa moltes setmanes cuida de que els cotxes ens vegin al creuar la carretera Sergio, germà de la Tensi i en Beni Maria José, I ara, ens disposem a reunir-nos tots, per passar plegats la carretera I com fa moltes vegades, l'Emilio controla que no hi hagi perill per a tothom Llocs precisos per què si, a aquesta època I en el segon progressiu, aquest una mica més llarg, els capdavanters es disposen a anar buscar a tota la colla Xavi Miquel en primer terme, amb en Javier Colado i les anades i tornades dels mossenaires I ara ja hi som tots I en primer terme Isabel Font, que ens farà els honors i es donarà conèixer el dia que serà proclamada "mossenaire d'honor" Les nostres noves mossenaires, que segur que es sentien una mica extranyades del nostre projecte. Ens ha semblat que s'ho passaven bé. En Pascual Vicente, també en aquest marc incomparable amb aquesta ermita tan ben cuidada i entranyable i que dona un toc de majestuositat a l'indret Sergio i Eva, seguits per la Maria José, d'en Jaume i en Diego Jaume Aragonès i Diego Garcia, seguits de prop per en Xavi Miquel i per reposar una mica, la fotografia de familia En Pedro Santos, tot un exemple de punt d'honor i ultrafondista expert, que després de molts mesos avui hem tingut la sort de poder veure els que ens l'apreciem Qui vol formar part del moment històric de la proclamació de la "mossenaire d'honor" Ben aviat ens vam adonar que la Isabel s'hi trobava bé al nostre costat. Prova, que la veiem cada setmana amb un somriure i gaudint de la proposat d'entrenament. Gràcies al que ens explicarà, sabrem i agraïm el gest de donar-se a conèixer i esperem poder gaudir un munt d'anys de la seva companyia i que ens puguem animar en futurs projectes, que veurem que son importants. Gràcies Isabel, i una luxe coneix-se't  
Em dic Isabel Font, sóc de Castellar del Vallès, i tinc 43 anys. 

Jo era de les que deia : jo córrer mai de la vida, però va ser fer els 40 i una amiga em va engrescar a fer la cursa de la dona, allò em va agradar, i ja no he parat. Fa dos anys vaig fer un curs i vaig fer la promesa que si aprovava faria una mitja, vaig aprovar i ja en veus fen la mitja de Barcelona 2012, no puc explicar lo q vaig sentir al creuar la meta (ja porto tres mitges) m'agraden els reptes , i ara el que em volta pel cap es fer una marató... 

Agrair als mossènaires la bona rebuda, i a tu Pep, per aquest projecte que ens fa descobrir nous camins i noves rutes per córrer, i així com conèixer gent nova i poder ho compartir... 
Una abraçada.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)

Mossenaires torrent de Gotelles

Avui hem de començar demanant disculpes i això vol dir que els "entrenaments en grup" a Torre Mossèn Homs no son encara perfectes. Sense entrar en detalls, no ens hem adonat que a la recta on hem fet el progressiu un extrem ha cregut que l'altre no retornava i ha continuat i hem arribat en dos o tres grups i el que subscriu pensava que anava l'últim, com vol i no ha estat així; per la qual cosa si algú s'ha sentit malament a l'entrenament d'avui, ens sap greu i reiterem la nostra sol·licitud de disculpes.

Anant una mica amb l'entrenament i sense voler avorrir-vos, es va decidir començar baixar al torrent de Gotelles, que ens meravella i al que només baixem a les èpoques de bonança climatològica i en sentit sud, és a dir de baixada. Això comportarà una forta pujada que farem servir per posar al nostre organisme al límit, amb la pujada que farem amb potència i que ens servirà per esbrinar si estem bé. Val a dir que la fotografia de família ha servit per reposar i tots feu molt bona cara.

Agraint la vostra comprensió i que es fa el més bé que es pot i es sap: el repetirem per fer-ho bé, jeje

  Després de moltes setmanes de veure aquest camps amb una verdor esplèndida, avui veiem aquestes bales de palla que donen la benvinguda a l'estiu avuí entre nosaltres: la Bea, una entusiasta del grup I l'Albert que a mitja setmana ens enviava una fotografia retratat a Frankfurt vestit de Mossenaire i proposava fer una nova secció "Mossenaires pel món" I els tres Ègaramossenaires, que entrenem els dimarts i dijous, en Jordi, que després de moltes setmanes de no poder córrer ara hi torna, l'Agustinjr que feia molt temps que no venia i avui portava a l'amic Ricardo i en Juli L'Andreu creuant-se amb altres corredors amb els que compartim espais Els germans Expósito, al capdavant del grup Fran Bea, Lluís, Diego, seguit per en Joan, Lidia. Sílvia Ricardo, de mossenaire i mocador al cap, el dia de la seva estrena. Al costat de Wester i Juli Agustinjr i Carlos, segur que se'ns ha posat "palla a l'ull" i per això no ens hem adonat que el grup es dividia i baixem amb els nous mossenaires cap al torrent de Gotelles Pasqual, que sabem que ja torna a estar millor, seguit per en Diego Lídia Bea Silvia Mossenaires nous I passem per on havia el pantà de Ribatellada Diego i Joaquin, seguit per mossenaire d'honor, en Pere, que a més s'estrenava avui moment històric, únic i irrepetible Els que han fet el progressiu més ràpidament intants després el grup s'ha dividit en aquest punt i mirarem que no ens torni a passar. I la colla que han caminat, Casi, Rosa i un nou mossenaire


Fa cinc anys uns bons amics, en van voler batejar a la meva estrena en un 3000 de muntanya, en Jordi Viñeta i l'Albert Ureta. Doncs bé, aquell dia sense saber ben bé qui era tinc el luxe de conèixer a un matrimoni, en Pere i la Dolors, que entre les seves aficions, l'Alta Muntanya.
En un primer moment vaig pensar que anava acompanyat de persones molt assenyades i que no podia córrer perill. Res més lluny. Assenyades en son un munt, però que no podia córrer perill, anant per aquest indrets del mon i certament els hi encanten els grans reptes i vaig passar algun moment en que no les tenia totes.

He trobat la crònica aquí i fotografies del dia amb el que vaig conèixer en Pere Salvador, que ara se'ns presenta a tots pel dia que es fa mossenaire i t'agraïm molt que hagis pensat amb nosaltres i t'esperem ben aviat i tantes vegades com vulguis. Què sàpigues que en Jordi Viñeta m'està buscant un 3000 amb una cresta amb baranes i escales elèctriques.

Gràcies Pere..

Hola Pep: 

La veritat es que no he fet res per ser mossenaire d'honor, només he vingut a córrer un dia amb vosaltres i no ser quan podré tornar. 

M'agradat molt i ho he passat molt bé. ( i us prometo que tornaré amb la Dolors quan es recuperi de la operació del menisc) 

 Em pensava que era només muntanyenc, vaig començar a correr per poder estar "en forma" per fer rutes i cims per la muntanya; caminades de 10-12 hores i desnivells de 1700- 2.000 mts. en un dia, ( com quan vam fer junts els cims Veteranos 3.125mts. i Gemelos 3.160 mts.). Ara amb el temps tinc el cor dividit entre córrer ( perquè això enganxa) encara que no corri gaires curses i la muntanya ( trekkings, alta muntanya, escalada ) i fins que el cos aguanti no penso deixar de fer ni una cosa ni l'altre. 

Una abraçada 

Pere Salvador Rovira

 

si vols rebre aquesta crònica al teu email cada dijous a les 19:00 m'escrius un mail a pep@mossenhoms.be posant "Alta Mossenaire" i la tindràs guardada a casa teva