Bé, per començar amb la meva història "d'amor" amb el running, m'agradaria anar uns anys enrere quan a la meva adolescència no només no m'agradava córrer, si no que no entenia la gent que ho feia. La meva frase quan havia de fer la proba de resistència a l'institut era "mama, si us plau, fes-me una nota a l'agenda que no vull fer la proba".
Continuem ara quan fa uns dos anys i mig vaig fer una dieta, sense fer cap mena d'exercici, i vaig perdre uns 20 kg aproximadament. Més endavant, vaig apuntar-me a un gimnàs per mantenir el pes i agafar massa muscular. Això em va portar a fer una aposta amb un company de feina. Havia de córrer un cop a la setmana, durant 40 minuts, 4 mesos. Li vaig demanar un marge de temps per aguantar els 40 minuts ja que el primer dia només vaig aguantar 7!
L'aposta la vaig guanyar però... Sorpresa! Vaig continuar corrent, estava enganxada. Ara, surto uns tres o quatre dies a la setmana amb diferents grups o sola. He fet alguna cursa encara que el meu nivell és baix. M'agrada competir amb mi mateixa però sobretot corro per gaudir. S'ha convertit en la meva estoneta de desconnexió, de llibertat.
Fa anys no entenia la gent que corria, ara no entenc la vida sense córrer.
Espero anar coneixent-vos poc a poc una mica més i gràcies per deixar-me ser la Mossenaire d'Honor.
Una abraçada. . .
|
|
|