Un globus, dos globus, tres globus

Per viure dalt un núvol, res millor que anar-hi en globus, i els mossenaires fa anys què hi vivim. Un altre dissabte on encetem un anyque tots esperem sigui bo, però que sabem què tindrem alegries i tristeses, i què de ben segur que serà un any per recordar per alguna cosa o altre. Nosaltres, mentrestant, els dissabtes i mentre tinguem força, desconnectemi connectem alhora. Connectem amb persones que durant una hora o més ens hi trobem bé i des d'aquí els millors desitjos per a tothom i per un mónmillor. Vinga!

Avui hem fet un dels clàssics i amb uns quants progressius, on hi ha amistats que gaudeixen provant "el material" com solem dir. La millor manera de saber si la cosa funciona és: engegant-la i fent-la anar.

Un passeig per la font de l'Argelaguet, racó recollit on, abans les grans ombres d'imponents arbres. Ara s'han canviat per un racó de bons records i encara queden vistes boniques, i des d'on farem aquest moment més familiar on: presentem als nous mossenaires, despleguem la bandera i proclamem al "Mossenaire d'honor", títol honorífic que ja posseïxen més de quatre-centes persones i moltes més que tindrem, si tot va bé. Gràcies per fer el projecte viu i ens veiem un dissabte d'aquests que et vagi bé. T'esperem amb els braços oberts i les sabatilles de córrer posades.

Mentre correm pel camp, curiosament restes d'una festa "Un globus, dos globus, tres globus"

El primer a rebre'ns, sabeu qui és?, doncs el Txavu!!! Txavu Filgueira que creiem un dia va venir a fer-nos un bon reportatge. Us convido a veure'l ----- >> https://www.youtube.com/watch?v=k_fqXiqZPUA

I una gran notícia: l'amic que vam presentar-vos la setmana passada, en Carlos Sánchez Roldán en aquest moment queda nominat com a "Mossenaire d'honor" La seva presentació ens la regala i la veureu i molt interessant al final d'aquest reportatge. Gràcies Carlos!!

I la nostra "Mossenaire Major", l'Anna Cos avui serà la nostra "bandera"

Anna Cos al costat de la Mariona

Anna Cos al costat de la Mariona

i la Gemma Flotats i la Montse: un luxe d'avui, també.

Patxi i Eva, un matrimoni que també entrenen plegats. Patxi: estava força de broma.

inseparables, Eva i Sherlock

Sandra Fernández

I l'Anna amb la nostra bandera

Ens sorpren la gentada i com veieu, moment quality: la bandera, amb l'Anna, va cap a la cua.

I el Mossenaire d'honor, en Carlos, mentre ens reagrupem

s'estrenaven avui i a partir del qm 5 la Silvia amb el Roger, que al final hem pogut xerrar força

M'ha fet gràcia al mati com ha respòs en Pepe, de vermell, a la piulada de primera hora del matí

"Muchas preguntas tan temprano"

Gran Moment: "Quality Moment". Els solidaris a anar a la cua. Gràciessss !!!

"Quality Moment"

I Juan Romero era la cua; i ja la tenim aqui

Garrido, Carlos i Lizandro, re-engeguen després de reagrupats

"Quality Moment"

Yuma, el gran can Mossenaire amb en Juanjo

I ja hi som tots

I l'Evans, com fa unes setmanes, ens delecta amb un progressiu a gran ritme i sent el primer. Ara va al darrere, com en Santi

Coim en Miquel, Jordi i TOni

Travessem, ràpid, ràpid amb la Isa Vergara i la Present

En Toni Granados i l'Antentas

I ara, en Popo vaamb l'Anna i la bandera

Els amics de Sabadell que feia moltes setmanes que no ens creuàvem i mira per on, el primer dissabte en tornem a trobar i venen des de Can Llong: Bon any !!, Pacual i tot el vostre grup.

més "Quality Moment", amb en David a tota velocitat enrere

Conxita al capdavant

Avui ha vingut la Laura, que ja havia vingut. Darrere ve la Silvia i en Carlos

I engeguem un tercer progressiu i… davant l'Evans: no hi ha qui l'atrapi.

Una bona colla ha fet també aquest progressiu i se us veu contentes i contents

amb alguna pujadeta

I sempre ens agrada resaltar als que aneu a la cua: fonamental per entrenat en grup.

I ara en un progressiu de pujada i força gent plantant cara a l'Evans

Res: guanyador per punts. Un crack !!

I la nostra cua, amb l'Angel a l'esquerra i els nous mossenaires.

Muntem el moment familiar?

Aparareix la bandera, que ha dut l' Anna Cos "Mossenaire Major"

Ja està tot a punt i ara...

Aplaudim als mossenaires nous A en Santi: que porta tres vegades i: ja és autèntic Mossenaire.

Carlos, que resideix a Suïssa i avui ens farà els honors.

Queda proclamat el "Mossenaire d'honor"

I des de el raconet especial de la "Font de l'Argelaguet", la foto de família.

Bé; no feu mala cara del tot i sembla que poc o molt hem gaudit de nou plegats. Gràcies a totes i a tots.

I cap al camp base que anem

I no ens hem volgut oblidar de les nostres noves amistats: creiem recordar Silvia i Roger

I mentre retratem al "Mossenaire d'honor" que hem proclamat aquesta setmana.

Un moment que ens agrada és quan tenim oportunitat mitjançant la possibilitat que ens dónes per poder-te conèixer i ens fa moltíssima il·lusió que aprofitant aquests dies en què has estat a Terrassa, i residint a Suïssa, vinguis a córrer amb els "Mossenaires" i enriqueixis encara més la nostra trobada. Quedem amb la promesa que quan tornis, vindràs i estem contents que allà on siguis sabem que ens segueixes i tenim un "ambaixador mossenaire" . Altra cosa és que nosaltres et podem seguir, donat que una vegada llegit el teu currículum hem vist que ets un gran atleta, amb moltes ganes. Per molts anys i fins a sempre.

Hola, em dic Carlos Sanchez, he viscut a Terrassa tota la meva vida, més de 40 anys on vaig estudiar Enginyeria Industrial, fins que fa ara 2 anys i mig la família vam fer el salt a Suïssa gràcies a una oportunitat laboral de la meva dona, l’Ana.

Ja feia anys que havia sentit parlar del grup dels Mossenaires, uns bojos del running que matinaven tots els dissabtes a les 8 del matí i que, pel que podia veure i llegir, havien fet una molt bona i gran pinya.

Finalment, aquest Nadal com baixàvem per Terrassa per passar les festes, i gràcies a la suggerència de Marie i del seu marit Pep Prado, la persona que millor diu “PERFECTO” al món, ens vam decidir a sortir amb vosaltres i, haig de reconèixer que ens vam sentir molt ben acollits i còmodes.

Parlant una mica de mi, i del tema pel que sóc aquí, vaig començar a córrer tard, quan anava a fer 39 anys per avançar una mica la famosa crisi dels 40 i que no es notés tant. En un principi el meu objectiu va ser la Cursa de la Mercè (10 Km semblaven impossible) i poc després, després de molts mesos d’entrenament, vaig començar a incrementar les distàncies fins a la mitja marató fins, finalment, i gràcies als consells i supervisió del Pep Prado, vaig fer el salt a la marató, distància on, junt a la mitja, em sento més còmode.

Després de més de 5 anys corrent per tot arreu, tot i que principalment asfalt, ja que la muntanya em venç cada cop, he acumulat un bon grapat de km a les cames així com de curses de tot tipus.

Gràcies a aquesta afició, he córrer a moltíssims països, com França, Itàlia, Alemanya, Suïssa, Holanda, Croàcia, UK, Andorra i, evidentment, a casa.

Com sempre, tot i haver-ne fet moltes curses, sempre hi han algunes que són per mi especials, com per exemple la marató de Barcelona on vaig debutar, la marató de Paris on vaig aconseguir la meva millor marca personal i que vaig gaudir moltíssim per l’ambient i la gent que em vaig anar trobant durant la cursa, la mitja de Terrassa, la de casa, i que és tant fàcil i plana (els que l’hagueu fet ja m’entendreu), la 3Länderlauf de Basilea, una mitja que surt de Suïssa, passa per França i Alemanya i acaba a Suïssa, els 20K de Lausanne, prova també molt dura pel desnivell, la Gurten Classic, amb unes vistes increïbles, etc. La veritat és que aquest “mundillo” et permet de conèixer molts llocs i gent maca, així que duri.

Per aquest any, em poso diversos reptes, la marató de Rotterdam a l’Abril i una marató a l’Octubre que encara no està decidida però que podria ser Frankfurt, on el meu objectiu principal és el de baixar de 3:20 per tal de ser un “qualified” i tenir una plaça assegurada per Boston (necessito 3:25 i un marge de 2-3 minuts) , el meu gran repte i la marató que més m’agradaria fer per sobre de les altres “grans”. També tinc pendent fer totes les clàssiques de Suïssa, com la Course de L’Escalada, les 10 milles de Berna, un altre cop els 20K de Lausanne i, si puc, alguna de muntanya.

Per acabar, i com no podia ser menys ja que segur que molts dels que estan llegint volen saber, les meves millor marques, tot i que no són res de l’altre món:

5K: 19:20 a la Sansi de Viladecans (de les curses més dures que he fet, tot i ser plana i curta)

10K: 41:27 (Cursa dels Nassos 2012)

Mitja marató: 1:32:10 (Mitja de Terrassa 2012)

Marató: 3:18:51 (Paris 2013)

I ja sabeu, si alguna vegada pugeu per Suïssa, concretament per Vevey a la vora del llac Léman, feu-me un truc i fem una sortideta .

Usuari Strava: Carlos SR

Algunes fotos:

Marató de Barcelona 2012 – Debut

Marató de Paris 2013:

Marató de Berlín 2015 amb el Pep:

No tot ha de ser córrer: Excursió amb Ana al Dent de Lys a Châtel-Saint-Denis:

Vevey, vora del llac Leman: Lloc on corro cada matí i uns dels paisatges més macos que conec

Visita de la família Prado-Morales (Pep i Marie)

Els meus 7 trofeus de la marató:

Barcelona – París – Lausanne – Roma – Lucerna – Ginebra – Berlín

vols el teu banner?