Cert que l'aigua és necessària per la vida. Diuen que l'aigua és vida, però:quan correm tenim un sentiment diferent. Personalment sempre m'ha agradat la pluja i més quan es diu que plou bé, i dissabte plovia bé.
Inevitablement cada cop anàvem més xopats. Mirava la cara de la gent, i no es veia del tot amoïnada. És més: semblava que us divertia i em pregunto si és que només el fet de sentir-se amb bones companyies ens fa oblidar moltes coses, entre elles que l'aigua ens està fent la guitza. Gràcies per venir, i esperem que no agaféssiu cap refredat.
El recorregut, hem buscat un que no quedéssim massa enfangats i més o menys la meitat era sobre asfalt i altra meitat per terrenys amb bons drenatges i això si, no ens oblidat de petar bones xerrades.
Com anècdota, quan la Montse ha tingut la brillant idea d'aturar-nos a la Mancomunitat, que el conserge amb un gest contrariat ens negava la possibilitat de fer-nos la fotografia. Quan ha vist que érem bona gent, ha acabat ajudant-nos a la fotografia i ens ha portat i ha aguantat pacientment amb un paraigua per fer una gran fotografia: la que sortiu vosaltres que ens sou els protagonistes d'una història irrepetible i agraïment al bon home el seu ajut i segurament tornarem el dia vinent que plogui, que de fet en aquell moment la gota era gruixuda.
Gràcies a tothom i ens veurem qualsevol dissabte d'aquests i sobretot no faltis, que fa dies que t'enyorem.









Avui ha fet també alguna fotografia al que escriu.



Un dia plujós i anant en direcció a La Mola Hotel and Conference Center per sobre d'un camí asfaltat













I Això és quasi tot per avui i tot i xopes i xops... ens ho hem passat bé. Oh hi tant!!!
|