Hi anem un parell de cops l’any i ja feia dia que el trobàvem a faltar. El “Dinosaure Mossenainire a Ègara” sempre dona la benvinguda a qui entra a Terrassa per la carretera N150. De fet es veu que sempre dic el mateix quan ens fem la fotografia: “Venim dos cops l’any” i en Marc, el meu cosí, em diu que no és precisament un circuit que l’entusiasmi. Però d’aquí a deu anys i portem vint vegades… qui sap!!! jeje
El recorregut ric i variat i amb algun progressiu. Tot i que Strava fa anys que existeix, ara estem fent proves posant “segments”, per jugar una mica amb els temps, tothom que vulgui. Ja anirem parlant.
De nou agrair la vostra predisposició a aguantar-me les propostes i fer-les vostres, i jo agraeixo veure aquestes cares amb rialla, que em fan feliç.
En David ens regala un escrit al final de la crònica, que ens fa posar vermells, de com a copsar la idea. Els aniversaris a Mossenaires i passejar la bandera, un altre punt a tenir en compte i també el costum de fer una rotllana per sentir un acudit d’en Carmelo, que a més, mentre corres sempre te n’explica un i fa molts anys que té aquest fantàstic costum.
Una meravella.
Bé; haurem d’espera al dissabte vinent per la següent mossenejada a on esteu tothom convidades i convidats. Gràcies




























































































































Tant en David com la Gemma fa molts anys que són consagrats Mossenaires i avui en David ja ho és d'Honor i sempre ens fa molta il·lusió que formeu part d'aquest projecte únic i que gràcies als dos, es justifica què val molt la pena, donat que no us deixem de veure. Només paraules d'agraïment per tot el que dius i esperem que segueixis donant prestigi amb la teva presència. El més gran agraïment i per molts anys i enhorabona


Sóc el David, el Mossenaire d’honor d’aquesta setmana.
Primer de tot voldria agrair la possibilitat de rebre aquest càrrec, trobo que és una idea molt original posada a dins d’un grup de córrer per fer més pinya i coneixe’ns més. També voldria donar les gràcies a en Pep per aconseguir una cosa tan difícil com aquesta, que és fer que un grup de persones quedin cada dissabte a les 8 del matí per córrer 10 km, faci fred o calor, nevi o faci sol, o simplement sigui un pont o època de vacances.
És un grup on pot venir un corredor que faci asfalt o muntanya, un que faci temps per fer podis com un que li costi arribar a la meta, tan joves com grans, tan homes com dones… Simplement, em sembla espectacular.
Darrera de tot això, hi ha una feina que és el buscar una ruta cada setmana, haver de dir no a plans per dissabte el matí o sopars llargs el divendres al vespre, portar una càmera de fotos a sobre i fer fotos mentre corres, passar les fotos, escrits i rutes al Facebook. Felicitats per tenir tanta passió, ganes i moral de fer tot això!
Aquest grup d’entrenament és també aconseguit gràcies a tots els que hi anem cada dissabte, uns més sovint que altres, però sempre saps que el dissabte a les 8 del matí trobaràs gent per córrer, parlar sobre molts temes, aprendre coses, conèixer gent, conèixer curses,… Voldria també dir que portar la bandera és molt bona idea, ja que hi ha d’haver un col·laborador cada setmana per portar la motxilla. Aquesta setmana una nova proposta, l’acudit del dissabte hahaha… va estar molt bé el punt d’humor.
Aprofito per fer propaganda del meu poble, Centelles. Un poble de 7.000 habitants a Osona, molt tranquil i amb molt bona gent, on els diumenges hi ha un mercat amb molt ambient i les botigues estan totes obertes. Tenim molts productes bons de la zona, una via ferrada molt transitada, molta vegetació per endinsar-s’hi, unes muntanyes per caminar i córrer molts corriols per anar amb bici. Durant l’any s’hi fan moltes festes i fires, destacant el Cau de Bruixes i la festa del Pi, molt recomanables. Si algun dia voleu pujar per aquesta zona i necessiteu recomanacions, no dubteu en demanar-ho.
Passo el meu torn al següent Mossenaire d’honor. Salut i cames. Gaaaaaaas!
|