Mossenaires ha fet el que sol fer: correrxerrar i corregaudir, i entrenar per aquests racons que envolten la nostra Masia i avui un circuit que creiem que no ha estat massa complicat, tot i que si molt bonic. Ja el nom ho diu tot: Torrebonica.
Uns quants han anat a caminar, i hi hem dit on faríem la foto de família, just a bassa de rec del golf. Han estat l'Anna, en Juanjo i en Pau, que han fet una bona caminada d'una horeta.
Hem demanat a en Jordi Renom que ens fes els honors i de nou, i després de deu anys, és reanomenés Mossenaire d'honor, donat que abans no teníem escrit personalitzat, i al final d'aquesta crònica el podreu llegir.
La bandera l'ha dut la Isabel Mesa, que feia dies que no teníem el plaer de córrer al seu costat i avui sortosament ha estat amb nosaltres.
Hem aplaudit els aniversaris Mossenaires, de tal dia com avui però d'anys diferents.
Gràcies per la vostra atenció i, t'esperem dissabte.
Va ser el nostre "Mossenaire d'Honor" l'any 2008 Jordi Renom , i no teníem escrit. Avuí ens fa molta il·lusió que deu anys després sigui la confirmació d'un fantàstic Mossenaire i podreu llegir el seu escrit. Moltes Gràcies Jordi per fer gran el projecte.
Jordi: enhorabona!!!, i gràcies!!
I fa temps que duem al cor, i que ens tens present i ens fa il·lusió que hagis vingut, que també vas estar Mossenaire d'Honor Isabel Mesa fa set anys. Avui Isabel ha estat la nostra bandera.
Al costat de la Mossenaire Major, l'Anna i del Javi. Isabel es posa a punt per portar la bandera
Jordi, Marc, Víctor, Quim, Marc, Isabel
Jordi i en Marc
Anna, Victor, Juanjo, Pau, Jordi
José Manuel García Cabello
Txell, Inma, Gemma
Francisco seguint a la Gemma
Santi seguit per en Manolo
Carlos seguit per en Marc
Pau, Juanjo, Jordi, Marc, Isabel
Francisco, Inma, Txell, Jordi, Javi, Antonio
Jose Manuel
Reagrupem
Txell i Inma
Pasem per Torrebonica
Impressionant edifici, l'antic sanatori de Torrebonica
En Víctor saltant amb gran estil la tanca de Torrebonica
Txell al costat del nostra flamant nominat a "Mossenaire d'Honor", en Jordi Renom
Gaudint de paisatges immensos i els primers rajos de sol del dia, pels plans de Can Canya
En un paisatge amb el sanatori de fons, en Jordi i la Txell
Víctor Martín Gros, cada dia millor
I en Juanjo i en Pau, tot caminant han arribat a temps a la foto de família
Deplegament de la bandera que ha dut Isabel, al costat d'en Jordi
Marc, Isabel, Jordi a punt d'obrir la bandera
I donem a l'Anna el llistat dels aniversaris a Mossenaires d'Honor que han estat:
Víctor, Mariona, Cinta
Kostiantyn, Ignasi, Najoua, Jordi
Felicitem a la nostra bandera, Isabel Mesa
Aplaudim a la bandera Isabel Mesa
I toca la proclamació d'en Jordi Renom, que està aixi de content
Moltes contentes, i contents de tenir a en Jordi després de deu anys amb nosaltres, com el primer dia
Gràcies a tu Jordi
La foto de família. Gràcies a tothom!!! i us esperem el dissabte vinent
Toca plegar la bandera
Gràcies Isabel
Yuma , el gos del Juanjo
Yuma
Yuma sempre atent
Bella estampa
I des d'aquí farem el minut de vídeo Mossenaire
V I D E O. ·. V I D E O. ..V I D E O. ·. V I D E O. ..
https://youtu.be/B-zhCRg7fKo
En Jordi, al costat de la Inma
Al camp base. Gràcies a tothom
https://www.strava.com/activities/1365910714
Quan a una persona la pots veure i compartir tantes estones, gràcies a aquest projecte, t'adones que val molt la pena i més quan aquesta persona és en Jordi Renom, que fa molts anys que ve i quan vam pensar que només seríem pocs, el vam nomenar "Mossenaire de la Setmana", com en dèiem abans, l'any 2008 i deu anys després gaudim de la seva companyia i presència i avui ens dediques un escrit fantàstic i molt emotiu. Gràcies Jordi i per molts anys i: ets un luxe. Enhorabona!!!
A Pep Moliner i Mossenaires d'honor i de tota mena,
No recordo pas quants anys fa que el Xavi Miquel em va fer veure que això de la muntanya i la bicicleta que jo practicava no tenia res a veure amb l'experiència de córrer i de trobar-se a Mn Homs a primera hora tots dels dissabtes del món, i me'l vaig creure.
Més endavant, crec que el 2008, El Pep em va fer la distinció d'anomenar-me Mossenaire d'Honor. Des de llavors ha intentat en va que li fes arribar l'escrit preceptiu d'aquesta distinció; per aconseguir-ho ha hagut de recórrer, amb les bones arts que el caracteritzen, a reanomenar-me en el càrrec aquest 2018. Tantes vegades com vaig pensar que això d'aquesta penya era cosa de quatre dies i que no pagava la pena de fer l'esforç! I ara veig amb claredat que estic enganxat al projecte i que no tinc escapatòria.
Finalment te n'has sortit de què et faci arribar l'escrit, Pep!
I en primer lloc, abans de res, t'he d'expressar el meu agraïment, com tantes altres vegades, uns i altres ho hem fet, per dirigir aquest projecte col·lectiu que, en paraules teves, "aplega persones solidàries, que estimen la companyonia, l'amor a la natura, i l'esport"
I com expressar-t'ho?
Aquest mateix dissabte, tot corrent, em recordaves que una vegada us vaig mostrar una fotografia en la que, Daniel Criach i jo, lluíem la samarreta de mossenaire al Central Park de Nova York. Vàrem buscar i trobar a la xarxa un grup semblant al nostre i ens hi vam plantar en una sessió de tarda d'entrenament de la marató al cor de Manhattan. Ens van mirar, ens van reconèixer amb una certa distància, ens van acceptar, apuntar, i donar les instruccions del recorregut a seguir amb les seves pauses d'estiraments. Van ser una mica més formals (?) que a Mn Homs però ens van fer sentir com els protagonistes de 'Carros de Foc'.
En aquest viatge vaig descobrir un fragment que m'agrada molt de Antonio Muñoz Molina del llibre " Ventanas de Manhattan" que expressa molt bé el que vull dir: "Hay lugares de la ciudad que uno descubre por si mismo en sus caminatas solitarias y otros que le son revelados como un regalo generoso de la amistad o el amor. Se puede regalar lo que uno mas ama, cierta perspectiva al fondo de una calle, un parque pequeño junto a un puente, un café, un club de música, hasta un instante de la luz. Ese regalo intangible enriquece a quién lo ha hecho y se vuelve un tesoro enaltecido por el agradecimiento para el que lo recibe, en un recuerdo y también en la posibilidad de otro regalo. En el lugar estará siempre el que nos lo descubrió y en el momento de nuestra vida en el que gracias a su mediación lo conocimos" És en aquest sentit que penso que en el rodal de Matadepera, Terrassa i Sabadell, estarà sempre present el Pep Moliner i els mossenaires, que gràcies a la seva mediació ens el va fer descobrir com un regal en un moment de la nostra vida.
Uns anys més tard, el 2010, a rebuf d'aquesta experiència, una part de la penya ens apuntàvem a la Marató de Nova York; l'Anna, el Xavi Miquel, el Pau, la Teresa, el Ferran i la Tensi, el Xavi Orzo i la Natàtxa, l'Andrés i el Julio. Tots la vàrem poder córrer i acabar.
Ara visc a Barcelona, segueixo corrent i ens anem veient, tot i que per moltes raons que faig servir d'excusa em costa arribar a la trobada dels dissabtes. Però avui encara, i per endavant, sigui en les nostres caminades solitàries, o corrent acompanyats de tants i tants mossenaires, siguin amics, coneguts, recordats, a cops anònims, generosos, solidaris, estaré agraït d'aquest regal generós de l'amistat.
Jordi Renom
Gener de 2018
|