Hem anat enmig d'uns dies que gairebé cada dia plou, i en canvi feia un dia radiant i apte per gaudir d'unes companyies genials. El recorregut, també un clàssic i aprofitem el moment més familiar per proclamar al nostre nominat Mossenaire d'honor, en Niko i recordant els que el mateix dia però d'altres anys van ser-ho.
La bandera ha estat conduïda per en José Luis i més endavant si seguiu llegint, veureu que també té un blog on explica experiències pròpies i cròniques la mar d'interessants.
Hem aprofitat per dir que el dia 6 d'octubre, dissabte, farem un entrenament un xic més curtet i llavors amb cotxes anirem a un lloc que ens dirà l'Anna Cos, per pujar al seu costat i com a Mossenaires a la Mola. Anirem donant detalls, però vés guardant aquest dia i si ara ens estàs llegint, considera't convidada i convidat a passar una bonica matinal al costat de l'Anna, que té el repte de fer 60 Moles, l'any del seu seixantè aniversari.
Gràcies per tot i, vindràs el dissabte?
Quina sort tenir sempre nous amics. I avui tenim al Niko com a nominat
Diu: "si no tienes a nadie..." i: ja tenim "Mossenaire d'Honor". Enhorabona i gràcies Niko
I qui porta la bandera? ... en José Luis Alonso. <— clica
José Luis Alonso té un blog que et convidem a llegir
http://alonsogazquez.blogspot.com/
Paco Barcia , quin gran Mossenaire!!
Les nostres noies!! al capdavant
Anna, Núria, Eva, Txell, Mari Carmen, Anna
Contxita, Silvia, Oriol, Miguel
La bandera a punt de començar, amb en José Luis
I el nominat a Mossenaire d'Honor d'avui, en Niko a punt de posar-se el buff
Paco
I tancant avui el grup, la Gemma, Loli i Eva
Interesant prova la que veiem just al sortir a l'era de la Masia de Torre Mossèn Homs
Veiem com es prepara una marxa Nòrdica sembla que organitzada per http://iwalkbarcelona.com/ , una modalitat que s'està imposant molt
Veiem com preparen bastons
Així com obsequis. Esperem que hagi anat bé. Bon lloc per fer aquesta modalitat: la Marxa Nòrdica
Silvia Moya
Eva, seguida per la Carme, Toni, Oriol
Mari Carmen
Niko, Mossenaire d'honor
Niko
Contxita
Eva, Anna, Loli
Noves amistats: Miguel i Niko
I proposem un progressiu i els primers a sortir:
Gemma, José, José Luis, Montilla, Fernando, Niko
Els guanyadors del progressiu: els dos craks!!!!, José i Gemma.
I com a grans Mossenaires: van cap a la cua. Moltíssimes gràcies!!!, fent projecte!!
El nostre bandera, també va cap a la cua, després del progressiu
Sebas i Fran, fantàstics!!
Grandíssim Paco
En Joan Solé
Anna, Carme, Núria, Txell
Contxita, Toni, Sílvia
Santi, Antonio, Eva, Mari Carmen
Santi i Antonio
I arriba la cua i els que han anat fer-lis costat. Gràcies
Detall de qualitat: en Toni Gañet vigila que ningú prengui mal amb un bloc de ciment que hi havia al camí
Un bon reagrupament tertulià
I arribats a l'encreuament, la Gemma i en Sebas cap a la cua
I en José Luis cap a la cua
La Loli, feia temps que no venia i és maratoniana al costat de l'Eva,
[img][/img]
Aplaudiments als aniversaris
Manolo, Evans, Paco, Nacho, Salmeron, Idelfonso, Carles
Felicitats!!!
La foto de la Txell
La foto de l'Eva i sembla que us estigui senyalant, o m'ho sembla
Parlant un xic com cada setmana per destacar, coses importants que ara diem
La proclamació de Mossenaire d'honor
Niko
Ja tenim al nostre flamant Mossenaire d'honor: en Niko
L'hem conegut gràcies a l'strava i si pot no falla mai, i t'agraïm que facis gran el projecte d'entrenar en grup
I sempre ben aplaudits
I el bandera!!, http://alonsogazquez.blogspot.com/
Gràcies per dur la nostra bandera, José Luís
L'Anna ens proposarà de pujar el proper 6 d'octubre a la Mola, després de l'habitual entrenament Mossenaire. Hi esteu tots convidats
el proper 6 d'octubre a la Mola enguany que té el repte de pujar 60 vegades a la Mola en motiu del seu aniversari
I la noia de rosa, havia vingut fa anys i ha tornat, La Loli. Ben retornada!!
Aplaudim a la Loli
Gràcies per tot i per molts anys. El 9 de juny de 2018 i dissabte, ja és irrepetible i un dia més de la història
Superarem el tronc
Superarem les pujades, ni que sigui caminant, ni que sigui traient la llenga
Gemma Cadafalch ho fa rient i en plena forma
Silvia seguida pel Sebas, la Txell i en Xavier
La bandera a l'esquena del José Luis
Grans persones, Fran i Toni
Niko, Miguel, Anna
El ja Mossenaire d'Honor, en Niko, amb la Mola al fons
Creuament de camins, amb l'Oriol i l'Anna
Aquest bon home, tot i cadascun dels dissabtes que passem per aquí el veiem fent gimnàstica amb molta elasticitat al mateix lloc. També al nostre raconet a la xarxa
I ja anem en pujada i ens venen a buscar
Sorprenent com l'aigua dels rierols d'aquests darrers dies ha fet a un dels nostres camins i per on passa la Carme Valldeperas
i les fotos del compte enrere
Gràcies per aquests moments i des del camp base de la Masia de Torre Mossèn Homs
https://www.strava.com/activities/1636084836
V I D E O. ·.V I D E O. ·.V I D E O. ·.V I D E O. ·.
https://youtu.be/hSO2oSMQ9Co
Un dia, i com ell té costum, es va apuntar al grup de
"Mossenaires" d'strava i aviat va provar-nos i de segur
que us ha trobat fantàstiques i fantàstics, donat que ja
forma part del projecte i cosa que ens alegra i et
desitgem que tot et vagi bé, tant a tu com a la teva
família i fill. Per molts anys!!!
Creo que todo tenemos una razón por la cual empezamos
a correr, en mi caso fue por mi hijo.
Nació en 2011 y al año y medio vimos que algo no iba
bien, después de visitar médicos se le diagnosticó un
pequeño trastorno en su cabecita, algo no acaba de
funcionar como es debido. Empezamos a ir a un
especialista en psicología infantil para tratar de corregir
esas carencias a base de sesiones de aprendizaje para
intentar ordenar su.mundo. Y a mi me dió por correr.
Pesaba casi 95 kg y no había corrido en mi vida. Deporte
si, pádel bici...pero correr nunca. Y debido a mi peso opte
por empezar en una cinta, menos agresivo para las
rodillas. No aguantaba más de 10 minutos. Y fue
entonces cuando me dije : el día que den de alta a mi
hijo correré una media maratón. Visto ahora suena a
poca cosa pero en su momento ambas cosas me parecían
inalcanzables. Pasaron los años el evolucionaba
sorprendentemente rápido y yo corría cada vez más lejos.
En 2017 le dieron el alta y como las promesas son para
cumplirlas acabé haciendo la mitja de Terrassa, además
opté por llevar una mochila en la espalda con su muñeco
preferido, un mic e incluso pude entrar a meta con él
cogido de la mano.
Lo mejor de todo es que le dieron el alta, pero yo no
puedo dejar de correr.....cosas que pasan.
|
Entrades
.jpg)
.jpg)
