El projecte es modifica i transforma. Ha passat a ser un entrenament individual i a les franges horàries permeses i ara tenim set dies per fer-nos nosaltres la fotografia per recordar que "Mossenaires" ens uneix a la distància i vivim en un mateix espai, i ens il·lusiona, saber que cada dia tenim nou hores per passar-hi, de 6 a 10 del matí, i de 8 a 11 del vespre. S'inicia una nova etapa en temps d'estat d'alarma i per protegir a la gent que estimem. Volem contribuir a donar entendre que estem en pandèmia i que encara no és solucionat, i com que us trobem molt a faltar, veient-vos aquí i ara, ús sentim més a prop. Gràcies per l'acceptació del nou projecte mossenaire..

divendres, 3 de gener de 2020

Ca n'Ustrell amb Mossenaires

Saps què?, hi ha una masia del segle XIII que la volem veure des de fora i és Ca n'Ustrell , i a més ens hi agrada anar amb Mossenaires, per donar-li encara més valor. Gràcies per tot.

L'entrenament, que si vols et pots baixar aquí , ens ha servit per recordar a Mossenaires a qui apreciem: els Mossenaires d'Honor, d'altres anys i que en Joan ens ha ajudat a recordar:



Però abans hem sortit de la Masia de Torre Mossèn Homs i la filla d'en Joan, ha estat qui durant tot el recorregut ha cuidat de la nostra bandera Mossenaire: Gràcies

Quan en Joan llegia Mossenaires, ha sorgit la meva dona, la Marisol, que ho va ser. Si veieu el vídeo veureu com ho festegen.

Tenir entre nosaltres a la Mercè, que ho va estar l'any 2014 ens encanta, donat que li podem dedicar uns aplaudiments, ben merescuts. Gràcies.

I el que ens encanta, és tenir un Mossenaire d'Honor avui: en Jordi. Un luxe i gràcies per acceptar-ho. El podreu llegir al final d'aquesta crònica, amb un fantàstic escrit. Gràcies.

I avui acomiadem el 2019 sabent que no hem fallat ni un sol dissabte i hem tingut l'oportunitat de passar molt bones estones, grans converses, noves amistats i consolidant les velles i el més important: el projecte d'entrenaments en grup, continua viu i diríem que val la pena, o no?. Clar que sí. Feliç 2020 i ens esperem grans moments. Fins dissabte.


I una setmana més tenim el luxe de presentar-vos el nominat a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martínez!!,


Al costat d'en Carlos, en Jordi reb la seva nominació


Carlos i Jordi


I amb qui un dia ens va dur en Jordi, un altre gran Jordi: en Jordi Mas, al costat d'en Carlos


I li demanem ens dugui la bandera Mossenaire, la Carla Puig


Joan i Carla, pare i filla.


I sortim amb en David, Cisco, Núria, Isabel


En Pau davant


Comença a il·luminar-se la Mola


Isabel, Olga, Núria


Patxi Parado , que avui ens ha fet bona companyia


Reagrupem amb la Mercè


Avui és aniversari Mossenaire de la Mercè Nieto


Sap greu la caiguda d'en Joan. Esperem no sigui res.


Loli Roldán


I en Jordi a punt de ser Mossenaire d'Honor


Carmelo, Olga, Isabel


Carla Puig conduint la bandera


Manuel va ser qui ens va ensenyar el racó que anem




Sandra Martínez al seu pas per la font de l'Argelaguet


Joan i Pau, al seu pas per la mateixa font


Dia especial per la Mercè , que avui aplaudirem. Aquesta zona de gebre per recordar aquest dia


Amics que van sempre a la cua, Carmelo, David, Pepe


Diriem que està al revés, oi?


La bandera surt de la motxilla


I toca girar-la del dret


Joan Puig ens llegirà els aniversaris. Gràcies!!


Joan Puig ens llegirà els aniversaris. Gràcies!!


Joan Puig




El document que llegeix en Joan


I tenim la Mossenaire d'honor, tal dia com avui però de l'any 2014 Mercè Nieto . Enhorabona!!


I tenim la Mossenaire d'honor, tal dia com avui però de l'any 2014 Mercè Nieto . Enhorabona!!






Continua la lectura homenatge dels Mossenaires d'honor antics llegits per en Joan Puig


A punt de nominar a Mossenaire d'Honor: en Jordi Martínez Farfán


I tenim Mossenair d'Honor: en Jordi


Enhorabona i moltes gràcies Jordi, per fer el projecte d'Entrenaments en grup molt millor amb tu


I davant de la Masia del segle XIII de Ca n'Ustrell, tenim nou Mossenaire d'Honor


i amb el fons de la masia de Ca n'Ustrell, les fotos Familiars




Podreu triar la foto familiar on millor cara feu: encara que sempre feu bona cara.


I replegar la bandera i sant tornem-hi


I dos amics que feia dies que no venien i que avui tenim el luxe de tenir:
Pepe i Enrique- Nilo


Gràcies Joan


Francisco Javier


Jordi i Joan


Nuria Masegosa


Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!


Estela Arqué i Mercè Nieto


Patxi Parado


Olga, Santi, Manolo


Sempre que travessem carreteres, tenim ajut de Mossenaires que vetllen per nosaltres. Gràcies!!


Miquel i Jordi


Jordi Mas Abellán avui estrena samarreta. Promocionant els entrenaments. Gràcies!!!


La bandera ben conduida per la Carla, prop de Sant Julià d'Altura




David, Cisco, Manuel


Pau Margarit


Els Xavi's


Fernando, Isabel, Carmelo


Núria


Carlos Rodríguez


Sandra Martínez


Santi, Diego


Joan, Pepe, Joan


Patxi


Patxi Parado


El compte enrere al camp base


Què us podem dir?, doncs gràcies per fer-ho possible





Powered by Wikiloc


Quan llegeixes a en Jordi, t'adones la sort del projecte quan ens venen persones com tu. Sempre és d'agrair la qualitat humana que regales a qui t'envolta i t'agraim que ens dediquis aquest escrit i ens enorgullim de comptar amb tu. També agraïm al teu amic Jordi Mas que ens ha donat l'oportunitat de poder-te conèixer. Gràcies per tot. Per molts anys i enhorabona





Hola Mossenaires,

Sóc el Jordi Martínez, tinc 44 anys, i tot i ser nascut a Barcelona fa 9 anys que vaig decidir venir a viure a Terrassa enamorat de la seva riquesa cultural i proximitat a la natura.

Com vaig començar en això del running? Si quan canviem d'any sovint se'ns acudeix algun nou propòsit a assolir, els reptes més desafiants i els canvis més radicals que la majoria de persones afrontem venen després d'una crisi o al començar una nova dècada, fruit de replantejar-nos la nostra vida.

Així que a les portes dels 30 anys, quan a l'anar a encendre un cigarro vaig adonar-me que l'anterior que m'havia fumat encara no havia deixat de fumejar en el cendrer, vaig decidir que no era una bona idea continuar més temps amb aquell estil de vida. El meu propòsit a partir dels 30 seria ambiciós: zero tabac, exercici físic regular i menjar porqueries només en certes reunions socials o per donar-me algun capritx de tant en tant.

En el cas de l'esport córrer era la millor opció: era barat, fàcil, i ho podia fer sol i a qualsevol hora.

Així que em vaig comprar unes sabatilles Kalenji model "No t'hi fixis" i vaig sortir a córrer per primer cop. Que em plantegés córrer 30 minuts i que als 15 pràcticament ja no pogués respirar ni mantindre'm dret per tornar a casa caminant no em va desanimar i vaig continuar sortint i millorant dia rere dia.

Aviat vaig comprovar que el córrer no només em feia sentir millor físicament, sinó que també m'aportava pau i em feia sentir millor mentalment. M'hi vaig enganxar i des de llavors el córrer, tot i que amb alguns descansos i no sempre amb la mateixa intensitat, sempre ha estat present a la meva vida. Al llarg d'aquests 14 anys he fet servir el córrer no només per entrenar sinó també per oblidar-me de la feina en els dies més estressants, perquè alguns moments difícils ho fossin una mica menys, però també per celebrar moments d'alegria o pel simple fet de connectar amb la natura o amb mi mateix.

I com és que vaig acabar matinant els dissabtes per venir a córrer amb el grup dels Mossenaires? El Jordi Mas em va parlar d'aquest grup i veient com havia augmentat la seva motivació des que feia els entrenaments vaig decidir provar-ho jo també.

Sempre havia corregut sol i potser per idees preconcebudes imaginava la gent en aquests tipus de grups pendents del crono en tot moment, picant-se entre ells a la més mínima i discutint de qui havia fet la carrera més llarga o el millor temps. Bé, no em sento identificat amb aquest concepte del running però estava disposat a fer-ho aquell dissabte, un dia és un dia. Va ser una sorpresa per mi veure com el comportament del grup no tenia res a veure amb el que havia imaginat, hi havia gent amb nivells diferents però no percebia competitivitat en cap moment, paràvem per esperar als últims vàries vegades i els que estaven en millor forma fins i tot els anaven a buscar en lloc d'aprofitar el descans per discutir qui s'havia apuntat a més curses aquell any. A més, el fet que es rememoressin els antics membres del grup llegint el seu nom em va semblar també un acte de respecte molt maco, tot plegat feia que es respirés un ambient de cordialitat i solidaritat que em va agradar molt. Això combinat amb la calidesa i lideratge natural del Pep i l'admiració que vaig sentir al enterar-me de la llarga història d'aquest grup em va fer decidir repetir.

Bé, ara ja sabeu una mica més de mi i haig de dir que si algú de vosaltres estava prou interessat en mi per a llegir tot aquest totxo fins aquí es mereix tot el meu respecte i potser també que el convidi a una birreta si es presenta l'ocasió.

Que tingueu una feliç entrada de 2020 i espero que continuem gaudint de molts quilòmetres junts!!

Jordi








 

 

 

 vols el teu banner?  

Vols sortir al final dels cròniques, pregunta com fer-ho a Pep Moliner

et fem el teu banner a Mossenhoms.be



Cap comentari:

Publica un comentari

Gràcies per tenir aquest espai en compte i t'emplacem sempre que vulguis a acompanyar-nos, tant entrenant per molts llocs, com amb tot tipus d'escrits així com a esmorzars i molts temes anar inimaginables i esperem que et sigui útil. Encara que la part més important és l'Entrenaments Torre Mossèn Homs - Terrassa a les 08:00. És molt bo trobar altres elements per afavorir el nostre plaer per fer esport plegats.

Gràcies per tot i fins aviat.

Mossener

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.