No sé què dir, quan penso que em feu un obsequi que no esperava ni mereixia, i que em sap greu que en feu, donat que aquest projecte el fem entre tots i jo sols me'n faig ressò, creant un historial continuo i basant-nos en un reportatge setmanal, per fer que alguna cosa que quedi d'un dissabte qualsevol. Posant-nos en el dia onze de juliol i amb el que sé, reconec que sabeu posar-vos d'acord i guardar un secret. Ja són moltes vegades que he rebut reconeixements vostres i avui us heu gastat temps diners en mi, en un dia normal i heu estat molts dies preparant-ho. Sé que en David i la Carol van bellugar fils, i de seguida moltes i molts vau fer possible que us poséssiu d'acord i em feu arribar un llibre molt maco, signat amb boniques paraules i escrits, alguns que toquen molt el cor d'un. Els regals, també impressionants. Aquest aparell segur que servirà per anar ampliant reportatges. Espero que els que ho heu fet possible hàgiu rebut personalment el meu agraïment, perquè a força amigues i amics us veig cada setmana i us ho he pogut directament, i d'altres, tot i no venir per diferents motius, també hi heu participat amb aquesta sorpresa. Doncs gràcies per tot i espero poder entendre aquest manual tan llarg i fer-ho servir cada dissabte. Gràcies. Als que heu volgut venir expressament, encara que teniu coses per fer, gràcies i a tothom, que segur que m'oblido coses, gràcies també. De fet, quan en Jordi ja em fa el discurs al començament, que, per cert, podeu escoltar una mica al vídeo, temia que de nou us havia passat de generositat, com així ha estat. Bé, el reportatge us en donarà una mostra. Sempre he pensat que una imatge val més que mil paraules, i intento que les fotografies parlin per si soles cada setmana. Encara que actualment les xarxes estan inundades de fotografies, nosaltres sempre intentem que quan acabem, encara que no hi hàgiu pogut estar, mitjançant aquests infinits reportatges, el pugueu reviure i mirem de completar posant els recorreguts i tot allò que ens aproximi al que ha estat, com avui mateix podreu veure.
Bé, segur que no dic tot el que em passa pel cap, però una vegada més gràcies per ser tan generosos i espero poder estar a l'altura del que us mereixeu: esport, natura i companyonia són els nostres lemes i fer tot això en grup petant la xerrada cada dissabte des de fa més de trenta-tres anys seguits, coneixent-vos a molts de vosaltres i gaudint de moments al vostre costat, això és el que perseguim i sembla que alguna cosa estem aconseguint. Una forta abraçada i gràcies a tothom
Amb els regals vostres: Pep Moliner us dona les gràcies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada