10 maig, Entrenament en GRUP

Crònica socanna
Bon entreno aquest dissabte. Hem anat fins a Can Candi. Quan ja arribavem adalt, s' ha posat a ploure. Cada vegada que vaig fins a Can Candi, primer em fa molta mandra, però mentre vaig enfilant cap dalt, m'agrada. I a tú Vicenç????

Crònica pep
Avui, quedava el dubte de si ens mullariem, després de les intenses pluges que s'estaven registrant, si seriem colla, si feríem les múltiples celebracions, de si sabríem triar un bon circuït que ens deixés un bon regust de boca, donat quei com tots sabeu tenim mossenaires al·lèrgics al Turó de les Roques Blanques. En canvi tots estàveu molt riatllés i la llàstima és que a la màquina no duia la targeta i dalt del turó no vam poder fer la fotografia i que el mossenaire de la setmana hagués quedat com un pollet sota l'aigua. A la plaça Sant Jordi, vaig poder entendre la màquina i fer la fotografia. Aquest era un punt on ens deixava en Juan, que tenia molt mal d'esquena. Esperem que hores d'ara estigui el tema superat.

En massa tenia la marxa romànica a la tarda, que crec que no va finalitzar amb dues una persones, una de les quals vaig conèixer fa poc, l'avi mena i que em va caure molt bé i l'Yves, que no conec.

La cel·lebració de socanna va quedar aplaçada per properes setmanes, tot i que aquesta vegada em vaig apuntar a l'esmorçar post entrenament.

3 de Maig, Entrenament en GRUP

Bé, una mica per recordar: es plantejava anar a retratar el camp de roselles, amb la nostra estimada Mola i quedar amb la Mari Pau, recentment operada, que hi aniria tot caminant. No va ser possible, per què estava un xic lluny i per això no hi surt, encara que va venir, a fer-nos costat amb els entrenaments mossenaires i per això queda constància amb fotografies a l'arribada, junt amb la Dolors, la seva gran amiga i en Jordi i jo mateix. Un bon home que veient que feia fotografies s'ofereix a fer-nos una a tots quatre, que ens ajuda a recordar aquestes bones estones que passem plegats.

Com a mossenaire de la setmana, la Montse Vila, que fa força temps que sovinteja els nostres entrenaments. No fa massa que va començar a córrer, és la mare d'un atleta magnific, com és en Lluis Aguilar. Sempre se la veu contenta. Les curses que hem compartit, l'he vist pujar a podis. Per molts anys,

El circuit va ser d'aquests que passen per llocs molt ombrívols per l'espessor de la natura i molt agradables per la tranquil·litat que s'hi respira, i ben acompanyats per cants dels ocells, típics d'aquestes èpoques de l'any.