No va caure ni una gota

Avui ha estat determinant llegir que un amic com en Javi Laporta escrigués al fòrum de corredors que tenia intenció de venir tan s plovia com si no; em llevo, em canvio al igual que la meva dona en perspectives de l'habitual entrenament i vist que plovia, per dir-ho d'alguna manera, em sento davant l'ordinador amb intenció d'esperar que remeti, i quan llegeixo que en Javi vindria dic: os pedrer ! marxo que ve. Volia inclús girar cua donat que havia deixat l'ordinador engegat i llampegava, però anava just de temps. Quan pujava corrent m'ha caigut tota la pluja al damunt i pensava; em sembla que avui estaré sol. Arribo a la masia, i ningú. Als instants apareix en Joaquim Ortega i tot seguit ja érem tots tres. Com dir que ha estat un entrenament entranyable, sentint els vostres comentaris, aprofundint amb les curses d'orientació, converses agradables i entrenament fantàstic. Fotografies de record com sempre. Ah !, hi havia en Lluis García, que també ha entrenat. Crec que ha fet canvis o alguna cosa per l'estil. Les fotografies amb ambient intimista i de debò que ha valgut la pena mullar-se per tal com ens ha anat. Quan pujava pels carrers tot corrent, la pluja ha descarregat una cortina d'aigua i a més algun llampec il·luminava i algun tro es deixava sentir. Pensava, ara veuràs com haurà girat cua i molt al contrari veig aparèixer en Joaquim i al poc ja érem tots tres i també en Lluís que s'havia deixat les ganes de córrer, donat que no portava cap intenció de fer-ho. Això si, mentre nosaltres anàvem a la tradicional font de la Tartana ha estat caminant als bells voltants de la Masia. En Javi duia elements molt adequats pel clima, tot i que era una ombrela, en comptes d'un paraigües, ejem... Moments previs a l'entrenament Venen els mossenaires en plena plaça de Sant Jordi Aproximació. Vam riure preparant-les Ja marxem cap a la Tartana Dins la cova, amb acudits inclosos. Vam anar molt animats Amb l'automàtic Tots els valents junts i després de la gran pluja, de 8 a 9 que va ser quan corríem: ni una sola gota.

Tornar a dalt

Després de la tempesta.

Com que la pluja havia fet de les seves en els nostres camins, s'havia de triar on no enfangar-se massa, i s'ha d'anar a assegurar. A l'ermita, amb fotografia al solet. De tornada un parellet de canvis, que fan les delícies dels mossenaires. Al re-agrupament i fins a l'àrea de pícnic, amb moments distesos on tothom se'l veu prou conscienciat en que la jornada era de les boniques. Colors vius, i atmosfera neta i els rajos solars presents i ambient dels mes relaxats.



Fotografia al costat de Sant Vicenç de Verders




Re-agrupament, bones converses i ...



Bones converses



Una bona colla a punt d'anar cap a Can Deu


Andrés, Xavi Miquel i Pedro.


José i Manolo, recuperant-se en Manolo d'un problema al bessó


En Fernando d'ençà va venir per proposta del seu cunyat, en Fran, ve sempre que pot i és molt sovint. Ve des de Sabadell. Se'l veu lluitador, li agrada provar-se als canvis de ritme i aprofita els caps de setmana per fer bicicleta de muntanya. Es una persona alegre i es molt agradable entrenar amb ell.