Ni la pluja ens espanta

Ni la pluja ens fa desistir d'un bon entrenament. El que si fa pensar és que la majoria de circuits estan ben enfangats. L'alternativa de fa anys és la següent; anar en direcció al poble de Matadepera i triar, en aquesta ocasió un punt prou eixerit, com és la font de la Tartana.
Arribats allà, surgeixen veus que ens conviden a fer un circuit molt maco, i tot i ser per terrenys naturals, exempts de fangueig i fem una molt bona volta i un xic diferent.
Com sempre molt bon ambient i ganes de passar-s'ho bé.
Avui hi ha una col·lecció més gran, donat que tant en Rafa com l'Oriol han fet de reporters i els hi ho agraïm.
Avui hi ha récord d'instants fotogràfics. Dia històric.



Primer lloc per ajuntar-nos. En Josep va dir que no anava fi, però va acabar molt bé l'entrenament









Els mossenaires i el seu pas ferm davant l'Ajuntament de Matadepera.







Pels bonics carrers del centre de Matadepera


Pep posant a punt la màquina de retratar i fotografia fet per en Rafel


L'arribada d'en Josep


i a la plaça de Sant Jordi, tots.


cap la font de la Tartana





















































Nous llocs on trobar-nos i continuar tots plegats, sense anar enfangats























I immensa alegria de veure que en Pau va millorant, tot i la llarga espera per tornar a estar com abans. Però com ell diu: se el temps i els dies que tinc que esperar per cada cosa i d'aquí un any li trauran el clau i com nou.




La característica d'ell és veure'l de bon humor i li desitgem el millor.


Xavi Miquel i Rosa, no es pot dir que vinguessin a córrer, però no ens deixen de visitar. La Natatxa i l'Orzo entrenant també, al seu ritme donat que la Natatxa també arrossega una lesió 









De l'època que entrenava des del Passeig 22 de juliol, fa més de vuit anys, que conec en Martí. Home donat a la muntanya i que ve molt a entrenar i ens un habitual mossenaire. També hem anat a aventurar-nos amb en Mirabet i sempre aguanta tot el que es proposa. Se'l pot veure en bicileta de muntanya i ens un immens plaer poder entrenar al seu costat. Per molts anys Martí.

Festa del Treball amb els Mossenaires

Festa del treball, però als corredors no ens deu afectar. Anem a córrer. També penso que amb la crisi i amb tan d'atur, aquesta festa dona molt per pensar.
Bé, nosaltres a parlar del feliç entrenament nostre; comentar una mica el com va anar.
Sortim per veure com tenim el torrent de Gotelles i per cert que està magnífic. Això si, l'anem fent de baixada. Javi Laporta el veia patir, pensant que no estava en forma, donat que a i per que li agrada el que en diu el clàssic i després de molts dies de no venir no sabíem quin estat de forma trobaríem. He de dir que perfecte: sempre explicant acudits; aquesta vegada una d'una perruqueria que no reprodueixo per estar en horari infantil.
Un amic mossenaire, que com sempre ara no recordo el nom, i que li pregunto si coneixia l'entorn ens sorpren de tal manera que queda pendent preguntar-li moltes coses. Per exemple, el pantà que tantes vegades passem és el de Ribatellada, que nodria hídricament a Sabadell. També que ara fa cent anys, pels llocs on passem pertanyien a l'antic Poble de Sant Pere. Bé, la història ens guarda sorpreses, als que no la coneixem.
Fem fotografia a Sant Julià i com que ens queden completar un parell de quilòmetres per dinte el Bosc de Can Deu i quan acabem l'entrenament el gps ens marca 10,2 qm. molt bonics al costat de tota una colla de "mossenaires". Gràcies per venir i fins dissabte que t'esperem.


Avui hem tingut la sort de tenir la família Portero, pare i fill. He de dir que tan l'un com l'altre son dos atletes admirables i se'ls veu sovint entrenar plegats. En Jordi, sempre discret, però aguanta tot el que es proposa.

Tenim en Carles ja ben enganxat tots els dissabtes junt amb el seu germà l'Albert


Una mica de pujada


La Dolors no podia venir darrerament i en tenia moltes ganes i se li notava. Lluu la samarreta de la marató de Barcelona, que va fer fa poc. Enhorabona !!


Sant Julià, i tota la colla contenta


El Pere de Sant Quirze, un fenòmen de la naturalesa ens el trobàrem que va venir tard i ens buscava i va encertar el lloc.



Pere i Javi. Sant Quirze representada. Ja veieu que estan en forma. Sobretot si mai veieu en Javi, penseu que a mi m'enreda cada setmana amb els seus acudits i ho continuarà fent


Un luxe, dues atletes de lo milloret de lo milloret.





Ja fa més de deu anys que conec en Juan. Va ser a la cursa de la Roca que hi anava amb en Jesús i des de llavors que ens saludem i de fa uns quants anys que sempre que pot ve els dissabtes, tot i que abans entrenava molt sol, ara no dubte en compartir la seva companyia amb nosaltres i a més ens regala el seu currículum atlètica per què el podem conèixer tots una mica més.
Gràcies Juan.




Juan Francisco Estudillo Fernàndez, nacido el 20/02/1960

Empecé a correr a los 35 años con el fin de dejar de fumar, cosa que logré con gran éxito. Al inicio solo corría los domingos. Fui incrementando los días de tres o a cuatro días a la semana.
Mi primera cursa fué en el Prat de Llobregat de 10 km. con un tiempo de 45 minutos, así como mi primera Mitja Marató fué en Castellbisbal, cuando se inauguró la misma, com un tiempo de 1h36 minutos y mi primer Maratón en el año 1997 con un tiempo de 3h48 minutos. En la actualidad he ido mejorando mi tiempo y es de 41'36" en 10 km., la mitja Maratón de 1h29 minutos y mi mejor tiempo de maratón es de 3h28 minutos en 1998.
He participado en diferentes Maratones, Mitja Marató y cursas. El atletismo es mi deporte favorito, mientras que pueda estaré entrenando, pués ha cambiado mi vida.

Saludos a toda la Peña.

Juan