Teresa Farriol, en memòria

 

La nostra família atlètica vol retre homenatge el dissabte 6 d'octubre a les 08:00,   a la Teresa Farriol, gran amiga de molts de nosaltres, companya i excel·lent persona que durant molts anys l'hem tingut fent pinya. [...+veure més] Aquest dissabte farem allò que li hagués agradat a ella i segur que la tindríem com sempre corrent al nostre costat, com cada vegada que feia esport d'ultrafons, i en gaudiríem d'ella. Això si, als nostres caps i als nostres cors demà hi serà, ara i sempre. Al començar li dedicarem un peça musical especial tot fent uns instants de silenci en la seva memòria. Com que tots formem una gran família en la que hem perdut un membre molt important, la Teresa o 3a, com era el seu nick name a corredors.cat , ho farem abans de començar a rodar per si algú no pot córrer i en canvi hi vol ser, escoltarem aquesta peça musical i tot allò que vosaltres, que éreu part de la seva vida, cregueu oportú Acte seguit anirem per llocs que havíem repetit amb ella un munt de vegades, de Terrassa a Sabadell, unint les dues grans ciutats, en el que algú havia anomenat el circuït clàssic per camins amples fins a l'ermita de Sant Vicenç de Verders i tornarem en un entrenament en el que tots pensarem molt amb ella i que no oblidarem mentre ens quedi un bri de vida. Moltes gràcies i fins demà. Pep Moliner

Dia Gris

El dissabte va ser un dia gris, per molts motius i avui ens costa fer l’habitual comentari de l’entrenament. Poca estona després mentre tornàvem a casa ens assabentàvem d’una terrible notícia. La Teresa Farriol acabava de morir fent Cavalls del Vent, a Bagà, i no ho sabíem.

Va ser el dia en el qual la pluja semblava que volia que fos un dia especial Mai havia plogut tant mentre entrenàvem. Vam quedar xops per primera vegada a la història i els camins semblaven esborrats, i en el mateix moment una amiga que durant molts anys ens havia fet costat moria deixant un gran buit dins nostre: de part de tots els mossenaries, Teresa: descansa en pau.

Avui no comentarem les fotografies, tan sols dedicar-li el nostre entrenament, on només feia una setmana també hi era i durant tants anys.

Un dia gris, un dia trist: la vida continua amb l’absència de la Teresa Farriol. Gràcies per les estones que ens has regalat.