La setmana que ve farà just un any del nostre darrer entrenament en grup i serà un trist aniversari, donat que s'ha allargat tot en el temps més del que els que no hi entenem pensàvem. Durant aquest any han passat moltíssimes coses i segur que de molt tristes, i s'han trencat moltes relacions de forma momentània i que estem desitjant reemprendre, i ens han traspassat amics i familiars, i encara ens entristeix més. Quan sigui el moment, que no és ara, els entrenaments multitudinaris esperem tornin. Nosaltres hem volgut no perdre contacte i animar-nos els uns als altres, donat que teníem moltes converses, i amistats engegades i el més prudent ha estat el que les autoritats sanitàries i de forma reiterada han anat dient, que és no fomentar les trobades, tal i com les coneixem i us hem d'agrair molt el vostre esforç i per la vostra paciència. Els que esteu fent possible aquest projecte, que preté mantenir unides les amistats, encara que us trobem molt a faltar. Recordem, ara més, aquells dissabtes en que teníem la possibilitat de #corrergaudir i #correrxerrar i mantindrem la flama fins al moment que es pugui. Des d'aquest racó el nostre més gran agraïment.
I per la setmana que ve, què toca?
Us tornem a demanar: foto i àudio. A veure que ens dieu, i volem els vostres ànims. Penseu que farà un any just del darrer entrenament en grup i això ens dona que pensar.