Aquests dies va ésser l'aniversari del què escriu i fa just un any, el mateix dia va ser el dia que se'ns va acudir i que pensàvem que podíem iniciar un projecte, que com a molt tres o quatre mesos. Els hi vaig dir a dos amics: Anna Cos i Joan Forte, amb grups com '"Et seguim" i "Runparadis i sense dubtar-ne em van dir endavant. Heu estat al costat d'aquest projecte, així com moltes amigues i amics que cada setmana. Sense les vostres aportacions, Mossenaires ja no existiria. Doncs si: fa un any i comencem a intuir que si estem protegits i amb més garanties la cosa s'anirà normalitzant. També hem de dir que hem après sopar d'hora, pels tocs de queda, a córrer soles i sols, i a fer recorreguts per tots els voltants dels quatre punts cardinals dels nostres pobles, en el meu cas Terrassa. Hem après a anar a córrer de 6 h a 10 h, o a partir de les 10 h. Hem après molts recorreguts nous dels nostres parcs naturals de Sant Llorenç i l'Obac, i el de Montserrat. Hem trobat a faltar aquells grups i converses que teníem, i ha estat tot complicat de gestionar.
Ja sé que pot cansar pensar que encara n'hi ha per dies, però encara diuen que no podem anar més de sis, i Mossenaires no s'entén sense aquell bullit d'amigues i amics dels dissabtes. Ens quedem esperançats.
Continuem amb les fotografies, i esperem les vostres i a veure si animeu a gent, per no perdre la seva visió.
David Hernández