Fem el clàssic - 10 quilòmetres tot xerrant

Hom pensa que vestir una mica les fotografies setmanals amb algun escrit, completa la trobada.
Com que sabia que venia la Mari Pau i la seva tendència és a fer aquest circuit, crec que era la manera d'anar-hi plegats i de fet és un circuït molt maco, equilibrat i sol agradar. Bé, segur que n'hi ha de millors i com no, de pitjors. Però, com que el que compte és desconnectar de les tensions setmanals i fer una trobada amistosa, res millor que baixar fins a Sant Vicenç de Verders, aquesta ermita bonica que està en un paratge bonic i ben envoltada d'arbrada i que ens diu que les pedres de vegades parlen, i si podessin fer-ho les d'aquesta ermita son ben curioses. Que hagin estat portades una i a una des de on ara és una gran embassament, el de Sau, i estigui muntada fidelment i tal com estava aquí ens fa que en tinguem més curiositat.
La baixada ha estat com sempre plena de conversa i el moment de relax que fem la fotografia, per preparar els canvis de ritme que es proposarien aviat i seguits per gran nombre de mossenaires.
Arribats a Sant Julià, ens hidratem a les fonts, unes quantes fotografies més i cap al camps base fins a completar el deu quilòmetres de que consta aquest circuit.




Després d'un any, la Mari Pau s'atreveix a fer tot el circuit i val a dir que molt rebé. En Javi, fent el que més li agrada. El circuit "clàssic"



Maribel i Jordi, en un moment previ al descans a la font


En David fa poc que fa curses i se li dona molt bé, aprop de l'Emilio



Joan, Emilio, Barto, Fernando, Casi, David, Maribel i Manel



L'Eugeni és un home polivalent. Tan el veus fent la marató, com corre un cros, com se'n va fer una cursa de muntanya i amb un esperit jovial encomanadís. El seu entrenador, el seu propi fill. I tant aquest com la seva jove, uns grandíssims atletes. L'Eugeni ven fruita i segur que aquest aliment tan saludable l'ajuda a practicar aquest esport que requereix tenir cura alimentària. Vol dir que ja ho sabeu.

Récord femení mossenaire

Dir que encetem récord mossenaire, i és un orgull per tots nosaltres. Per primera vegada s'assoleix el compartir plegats amb dotze fèmines un entrenament i això fa que el grup sigui realment el que es vol. Un lloc on compartir una hora d'entrenament amb gent que els agrada el mateix que nosaltres: entrenar gaudint de la natura, d'una bona conversa i envoltat de bons amics. En aquest cas calia destacar-ho. Cadascú busca el seu ritme i tots ens ajudem els uns els altres i no ens descuidem de ningú. Doncs bé, dit això hem baixat fins a l'estació antiga de trens de Torre Bonica i tot seguit hem seguit baixant fins quedar per sota de l'edifici immens i bonic de la Torre Bonica amb la vista al davant de l'Hospital de Terrassa. Un primer canvi en pujada. La fotografia l'hem fet en aquest entorn tant pictòric, i tot seguir un canvi llarg. Re-agrupament i tercer canvi fins la torre elèctrica. Aquí per la vorera fins el canvi de rasant on farem el quart canvi fins l'hípica a l'espera de la pujada forteta que ens espera fins el capdamunt de la pujada. Ara aquest circuït esdevé un xic perillós per que hi ha més transit i si no amplien la vorera haurem de fer un pensament i començar a descarta'l, abans no patim algun accident. És trist, per què és molt bonic, però la seguretat és el primer. Darreres pujades i mica en mica fins a l'arribada, on es nota bon ambient i la sensació de que la gent s'ho ha passat bé. Crec haver recontat tres mossenaires nous, que esperem que repeteixin. Per exemple en Valentí bé de la ma de la Rosa, que ens va fer propaganda, com la majoria de vosaltres que trobeu algú que us diu les excel·lències d'un grup que el que vol és compartir una estoneta sense maldecaps. Manel Murillo, Carles i Rafa; just al començar a córrer Lluís júnior trepitjant-me'n els talons Dues bones amigues, Juani i Montse Rosa i Valentí seguits de prop pel mossenaire que no recordo el nom, Josep i Antoni Després de la pujada encara anem contents No recordo ara els noms, el noi de la barba s'estrenava avui i sembla que se li fa estrany que estigui fent tanta fotografia Esbufegant després de la pujada Marta i Pili. Fina i Marta Gemma, Albert i Vicenç, seguits de prop de Juani i Montse Marc i Mirabet, a l'entorn de Torrebonica Valentí ,en la seva estrena mossenaire. Mari Pau, Marta, Marta, Teresa, Fina, Gemma Rosa, Dolors, Maribel, Pili, Montse, Juani Entorn bonic Un dia de récord de noies mossenaires Javi imposant un fort ritme, seguit per en Lluís i en Carles: clàssics mossenaires Juani i Montse, seguide de prop per en José del California Sports Aquí venia la forta pujada, en entorn bonic però ara amb més trànsit de vehicles En Martin, ens coneixem des de l'època que fèiem el test de Cooper a les pistes de Can Jofresa ja fa més de tres anys per les pistes, i amb qui hem compartir moltes estones plegats. Ha fet diverses maratons, tan a l'Escala, a la marató d'Empúries com a Barcelona i entrena amb molta regularitat i se'l pot trobar tant en curses curtes de barri, com les que es fan cada any per Terrassa, com en grans distàncies com moltes mitges que fa durant tot l'any. Sempre se'l veu satisfet i corre, juntament amb la seva dona la Mari Carmen, que té un bon nivell i assoleix èxits allà on van.