El projecte es modifica i transforma. Ara ja entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes.

Volem contribuir a donar entendre que estem en pandèmia i que encara no és solucionat, i com que us trobem molt a faltar, ara tens tres possibilitats de sortir als reportatges:

- Venir a "córrer" 10 qm.
- Venir a "caminar" 6 qm.
- Enviar "Una fotografia" teva.

dilluns, 19 d’abril de 2010

Mossenaires amb tu...

Avui l'entrenament ha estat marcat per la tristor. Ens portava a imaginar el durs moments que passaven les nostres mossenaires estimades, Rosa i l'Anna Cos i la pèrdua de la seva mare, el dia quinze d'abril.
Han estat uns instants emotius el minut de silenci en la seva memòria i moments abans de la fotografia de grup i de fet el nostre pensament ha estat amb elles i la seva família a qui els hi desitgem molt d'ànim davant aquest fet tan transcendent.

L'entrenament, com ve estan habitual, amb força amics i amb un recorregut una mica variat. Ha estat un mixta de circuits molt agradable i hem realitzat algun canvi de ritme, per millorar la nostra rapidesa i molt seguit per la colla.
Arribats a la hípica, baixem per fer el recorregut complet, i pujant fins la bassa del golf, i pel bell-mig de l'esplanada hem completat un recorregut d'uns 10,5 en total.


Moments emotius i una bona colla, com sempre.









Es un punt per fer fotografies prou bonic i la colla està forta. Tenim un grup en forma



L'Alex, que al nostre fòrum ens mostra tota la seva preparació per fer l'Ultratrail d'Andorra


l'Alberto s'estrenava de mossenaire, seguit de prop del seu germà en Carlos. Amb ells hem estat entrenant tota la temporada a les fosques i des de l'Ègara els dimarts i dijous a dos quarts de vuit del vespre. Estan molt forts i tenen molt bona projecció.


I tenir a l'Eugeni una setmana darrera l'altre, ens omple de joia. Un luxe



I davant de tot, el mossenaire de la setmana, passada. Bé sempre i fa anys que ens ho passem bé plegats. Aquesta setmana la part femenina era representada per la Montse.


En Torres repetia i sembla que li agrada venir i ens agrada molt .


En Rafa de fotògraf, plasma les rialles continues del grup



Els perseguidors, amb en Paco al capdavant


En Mirabet, un luxe.


Paco i Pep, de la mateixa quinta i bons amics


Avui portava l'anunci de que necessitava abans del dia 25 d'abril la nostra col·laboració en la votació pels projectes de Terrassa, on ell en porta un del molt digne, com tots i que requereix que els Terrassencs empadronats li fem costat tot votant-lo. També tenim un bon amic de la UDFonts. en Jacobo, que ens també ens donava a conèixer el seu projecte. Son el 6 i el 7 i si podeu vota'ls, us estaran molt agraïts. Us poso el link i podeu votar lliurament aquells que us semblin.

https://aoberta.terrassa.cat/participacio/participa.jsp




Josep i Torres. En Josep portava l'uniforme de Messi.


I girem a la dreta. L'Alex lluu el seu company més fidel: el GPS que li diu en tot moment els ritmes.

Els germans, que a més s'assemblen.


I en aquests moments i sense ells saber-ho corrien dues persones amb el mateix cognom: Torres.
En David està en un incipient projecte d'equip de Rugbi

http://rugbyterrassa.wordpress.com/

Penso que estava explican-li al seu homònim



L'Àlex, com és costum amb ell, exerxeix de mossenaire anant a buscar als que anem per darrera.



 I de fa una colla d'anys que coneixem i hem pogut gaudir de la companyia d'en Robert, un Sabadellenc de Castellar amb el que he pogut compartir més d'una trobada històricai ara tenim la sort de que vingui amb tots nosaltres.

Ens ha regalat un escrit i ara el podem conèixer tots una mica més i li agraeixo tot el que diu, de tot cor.








Dèia en Robert:


Hola, sóc en Robert, veí de la capital del Vallés Occidental, Sabadell. Bé capitalitat compartida amb Terrassa; perque no se m´enfadin els Mossenàires. Un recent vingut al món de l´atletisme. Ara tinc 40 anys però “només” corro desde els 34 anys. Jo era futbolero de tota la vida, però una trecada de canyell, unaltre trencada de costella i l´edat em varen fer desistir del futbol.

És curiós, perque a l´hora d´entrenar a futbol, la part de córrer, era la més “ odiada “ . Volia estar tocant pilota tota l´estona i ara , aquí estic enganxat a aixó de córrer.

Tenia clar que volia contiuar fent esport, i l´ideia de tancar-me dins un gimnàs no em seduïa. Sincerament, vaig escollir córrer, perque era el que em treia menys temps. Ja se sap, venen els fills i adéu temps ¡!.

Un dia , per aquelles casualitats, vaig entrar a la web d´atletisme , ja desapareguda de 10de1000.com i vaig contactar amb un parell de sabadellencs que sortien a córrer desde el club Natació Sabadell, Xavi Curull “ Escurçó” i en Xavi Gómez “ Xavi70” . Les primeres sortides amb ells, són les que em varem començar a fer estimar aquest esport. Després coneixent més i més gent , fent més i més amics com en Pep . Sí , sí , el gran Pep Moliner. Grandot de cos i més gran de cor.

Tot va venir rodat, sortidetes, entrenos, coneixença de les particularitats de l´atletisme i finalment les curses. I no en tenie mai prou. Ara una cursa de 5 km , després de 10 km, després Mitja, després Marató i curses i més curses. Ja em deien alguns: “ tu no tens constitució de corredor de fons “ , faig 1,84 i 85 kg; vaja grandot. I sigui com sigui , la qüestió és que al cap d´uns 3 anys vaig començar amb dolors a l´esquena que feia que em quedés pinçat cada dos per tres. Finalment va acabar amb una protusió que si no tenia cura es convertiria en una hèrnia. I ja se sap que aixó no té marxa enrere.

No he aconseguit baixar de 40´en els 10 km i tampoc de 1h 37´en mitja. Marató vaig fer 2 i vaig punxar a les dues , fins acabar amb 4 hores.

Amb la lesió vaig parar durant més d´un any , dedicant l´esforç a fer abdominals i lumbars ; única sol.lució per tornar a córrer amb seguretat.. Ja fa quasi un any que he anat tornant a córrer progresivament i , de moment tot molt bé. Però ara amb el xip un xic canviat. No he tornat a competir, de moment. Ara gaudeixo més amb les trobades per córrer els caps de setmana. Sortides diverses , sobretot per muntanya, per exemple amb l´incombustible Mirabet i la ineludible cita dels Dissabtes a Mossen Homs.

Potser quand veus perillar el poder córrer, disfrutes més de les sortides organitzades amb els amics que de la competició.O sigui , que li dono més importància a gaudir d´una bona estona corrents que a lluitar contra el crono. Però ja m´està picant el cuc de fer alguna cursa ¡!!

Espero amb que amb aquest resum em pugueu haver conegut una miqueta millor.

I no vull acabar , sense donar mil gràcies a en Pep Moliner, per fer-nos disfrutar cada dissabte d´aquesta hora de bon rotllo i sobretot agraïr l´il.lusió que li posa un dissabte sí , i l´altre encara més
Salut i kms



Robert Herrero.