El projecte es modifica i transforma. Ara ja entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes.

Volem contribuir a donar entendre que estem en pandèmia i que encara no és solucionat, i com que us trobem molt a faltar, ara tens tres possibilitats de sortir als reportatges:

- Venir a "córrer" 10 qm.
- Venir a "caminar" 6 qm.
- Enviar "Una fotografia" teva.

dimarts, 29 de març de 2011

Unim Terrassa i Sabadell tot corrent

Pel pas que portem, l'Adrià representa per tots nosaltres el futur i sembla que tenir-lo, és com un raig de joventut que a tots ens satisfà. Avui dia no és molt habitual veure a una persona de catorze anys, que s'ho passi bé corrent deu quilòmetres, setmana darrera setmana. ens m'atreviriem a dir que estem veient com es fa gran al costat nostre.



També comptem alhora amb en Casimir Martin, tot experiència, sempre il·lusionat bé per fer una marató, caminada, o viatjar i us assegurem que us ho penseu si teniu que aguantar el seu ritme de caminant o corredor. Us podem garantir que te una fortalesa física envejable i fa del nostre entrenament aquesta riquesa que ens dona 'entrenar plegats.

Avui, observareu que després de molts entrenaments, les nostres mossenaires no han pogut venir, segur per què els cap de setmanes van plens de bones ofertes, com son la mitja de Montornès, la cursa del Mussols, la mitja de Valls i infinitats de caminades. Vaig pensar amb la caminada de les Ermites de Lloret de Mar, també molt bonica.

El circuit, avui, era dels més antics dins els que portem fent els dissabtes, com és baixar fins a Can Oriach, just a veure les primeres cases de Sabadell. Arribats a la part més allunyada del nostre punt de partida, ens fem una fotografia, per donar una mica de descans a qui ho necessiti, i crear de nou la fotografia de recordatori en un pont, que tot i no tenir res, fer-la diferent.

De pujada farem una curta aturada per refrescar-nos a l'àrea de lleure i farem la resta de la pujada amb aquesta característica de les nostres trobades: una bona xerradeta amb tots i cadascú.

ç

proposant l'entrenament i fent les primeres preses de contacte



També estirant, per posar a punt els mecanismes


I al costat d'en Jordi, un mossenaire recent: en Carles, que va repetint. Bon senyal








En Casimir al costat d'en Kim. Es pot aprendre moltíssim sentint tota l'experiència acumulada i a més, gaudeix explicant i pormenoritzant tot tipus de detalls del que coneix d'aquest mon que tant ens agrada


En Jordi i en Joan


En Ramon i en Jose,


El mossenaire nou, i en Boada que la setmana que ve es posa un repte gran. La marató de Paris en menys de tres hores i al qui desitgem tota mena de sort


En Toni, Manel, Emilio i en Valenzuela. Son dels que no fallen mai



El Mossenaire de la setmana, en Ferran, amb en Pep


Fran al capdavant

En Carles amb l'Antonio, que fa una bona colla d'anys un cotxe el va atropellar mentre corria i va salvar la vida pels pels.



Ferran, Casi i Kim






Els mossenaires tenim aquesta bon costum: ens esperem


L'Adrià irradiant alegria



de taronja i ulleres, en Rafael que cada setmana ens fa el recolzament fotogràfic


En Valenzuela


En Javi amb en Ferran


Creuar-se amb persones que practiquen l'esport del córrer i amb edats avançades, ens complau i ens anima a continuar










Mentre posem a punt la fotografia de grup, en Rafa agafa desprevinguts a més d'un












No hi ha missatges nous TOTS ELS DISSABTES DE L'ANY <---cliquiriqui
Trobada oberta a tothom per entrenar 1h. corrent
a les 08:00 en punt tots els DISSABTES














Vaig conèixer l'any 2000 a en Ferran i molts l'anomenamen el Kñera, per què la seva dona, la Pilar, regenta la botiga d'esports que molts coneixem. És una persona que li agrada molt córrer curses de muntanya, però el pots trobar competint en moltes modalitats, tant d'asfalt, pista o cros. Enguany es va inventar una cursa atípica, recolzat per amics comuns com és "la Cronomilla", que aviat tornarà a anunciar i que podrem gaudir http://cronomilla.webs.com/

Li demanàvem si ens podia mostrar qui és, atlèticament parlant i ens regala a tots aspectes fantàtics de la seva vida esportiva.







Deia en Ferran;

Pep,

En va sorprendre la teva proposta de Mossenarie de la Setmana, ja que pels meu compromisos familiars no soc un habitual en aquests entrenament, encara que si puc si que hi penso i m'agrada participar-hi.

Jo soc d'aquells que ens hem transformat del caminar al córrer i per tant soc dels que ens hem adaptat al nous temps esportius.

Els meus orígens esportius sempre han estat lligats a les muntanyes fent excursions i rutes de Gran Recorregut (GR's) i no ha ser fins al meu servei militar que vaig començar a córrer pels camins del Campament de Sant Gregori a Saragossa al 1989. Tot i que eren els meu inicis i una sortida pel avorriment de la rutina militar l'hi vaig agafar "gustillo". Per acabar de impregnar-me d'aquesta malaltia vaig llegir a una revista militar la experiència d'un noi al finalitzar la reconeguda " MATAGALLS-MONTSERRAT" i vet aquí, que el meu primer repte esportiu de nivell va ser la MATAGALLS

després de la mili, al 1992 (el nostre any olímpic) va ser quan es van aliar els astres i totes meves circumstancies personals per entrenar i preparar la MATAGALLS i es llavors quan es pot dir, que ja definitivament vaig quedar posseït de la màgia d'aquesta activitat tant socialment sana que m'ho ha donat quasi ve tot en aquesta vida.

En aquella Matagalls vaig conèixer a la meva dona (La Pili) que ja era atleta (casualitats de la vida) i amb ella vaig arribar a les curses de fons, a les mitges, a les maratons, les ultraTrails, als farleks, a les sabates, al material tècnic i a tot allò que envolta aquest mon i que ara estem vivint i que transmeten al nostres fills.

Aquests últims anys i amb el naixement de les curses de muntanya, s'han tornat a unir les meves passions i per això els meus esforços i entrenaments van dirigits a aquestes especialitats i per aixo gairebé no faig curses populars.

La llibertat i la grandesa de la córrer fora de les ciutat barrejant-me amb la natura, encara que sigui nomes per uns minuts a la setmana, em fa sentir-me viu i em dona l'energia necessària per conviure en aquest mon tant i tant competitiu de les ciutats.

Salutacions,

Ferran Serred



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Gràcies per tenir aquest espai en compte i t'emplacem sempre que vulguis a acompanyar-nos, tant entrenant per molts llocs, com amb tot tipus d'escrits així com a esmorzars i molts temes anar inimaginables i esperem que et sigui útil. Encara que la part més important és l'Entrenaments Torre Mossèn Homs - Terrassa a les 08:00. És molt bo trobar altres elements per afavorir el nostre plaer per fer esport plegats.

Gràcies per tot i fins aviat.

Mossener