Brollem atletes

La família mossenaire cada setmana te triomfadors Aquesta setmana la dediquem a uns quants d’ells, que van fer la prova mítica per a tot corredor: la Marató. A una setmana de la més propera que tenim els Egarencs, la de B©N, teníem molts debutants a més de mossenaires que festegen aquestes proves de tanta duresa. És més, en Gaby ens ha honorat amb donar-se a conèixer a tots vosaltres i s’ha constituït com a mossenarie de la setmana. El recorregut ha estat el que ens durà fins a Castellarnau, on tenim una àrea de lleure un brolla una font ja arranjada, i que sovintegerem a l’estiu, quan tinguem sed i que està just a la meitat de l’entrenament, que sempre mirem que estigui a l’entorn dels deu quilòmetres. De vegades sentim la remor de les converses i son el que predomina als nostres entrenaments i sempre tenim a nous amics i amigues que ens engrandeixen el projecte d’entrenament en grup, venint al nostre costat. Molts repeteixen i a tots us agraïm que els dissabtes a les 08:00 ens tingueu al vostre pensament, ja sigui corrent, ja sigui seguint-nos. Per exemple en Toni Del Moral ens va trobar per internet, ens segueix fa temps i a més venir un parell de setmanes seguides, porta al seu millor amic, a més també s’ha convertit amb Egaramossenaire i ve entre setmana i el felicitem per que diumenge va fer marca personal amb 10 qm. la Llagosta amb una millor marca de 37’50″

En Gaby avui ha esta acompanyat tota l’estona pel Manolo, donat que encara està “convalescent de la gesta de la marató” hem buscat un punt en el qual li podés sortir un xic més curt i sembla que els ha anat prou bé.

En Carles Salmerón s’ha apropat a veure aquesta rudimentària construcció, mentre corríem pel torrent de la Betzuca on una nota demanava que no la desfessin. Ens ha intrigat a molts.

Travessem la riera amb un nou mossenaire al capdavant, en Manel

L’Antonio Rubio i en Joan Molia al seu pas pel l’estació de tren de Torrebonica, en concret pel pont que hi ha al damunt

Isabel Olivan, que fa un parell de setmanes que ens fa costat, dins de l’entrenament que tenia ser més llarg, repetidora

En Fran, que després de molts dies lesionat, ja porta tres dissabtes seguits venint com a mossenaire dels més antics de la colla







Tota la colla a una de les rectes on es sol fer un canvi per provar el nostre cor, el nostre cap i les nostres cames, per saber si tot està en ordre


Moment cabdal el de la fotografia de grup en aquest entorn que tant apreciem

I ara a la font que ja raja, després de veure l’Alberto Lao i a punt de fer-ho la Teresa Farriol

Moments de relax, on encararem la pujada cap al camp base

Foto que trobo simpàtica on a l’esquerra tenim als Sabadellencs, tenim un Sant Quirtzenc, en Xavi Miquel amb gorra blanca i distret, i tota la colla. Just i amb gorra vermella també tenim la Lola que va fer també la marató, com la Teresa, en Joan Forté que debutava, i algun amic al qui encara no hem enganxat el nom i preguem disculpi fins que els l’aprenem.



Algú pot tenir dubtes de l’entorn tan bonic que tenim ?

L’Andreu Aries, que avui ens explicava una anècdota i es que ha vingut corrent de casa. Molts dies ve sense haver dormit, donat que treballa al ram de la sanitat i de nit. Tot venint pujant per la carretera de Castellar i quan ha arribat al monument de la Dona Treballadora, com que anava pensant amb les seves coses, ha anat direcció a l’Avinguda de Jaume I en comptes de seguir sentit Mossèn Homs, i quan ha arribat a la Plaça de l’Aigua s’ha adonat de que anava errat. Ha tingut d’accelerar molt el seu ritme per estar exercint de mossenaire, i per sort ha arribat a l’hora.

I en Toni Del Moral, vestit aMB samarreta negre, i que diumenge va fer millor marca personal en 10 qms. i que ha portat al seu gran amic, amb el que he pogut parlar-hi molta estona i que per cert no vaig preguntar el nom i que esperem torni. Ha patit un xic, per no estar acostumat i el que si diu que entrenarà de valent per no patir i estem segurs, donat que és un emprenedor exitós.
A tots moltes gràcies i fins dissabte.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís

Quan un dia ve una persona nova, només l’acabes coneixent una mica quan repeteix una vegada i un altre, com és el cas d’en Gaby, que és com li agrada que el coneixin. Sempre aplaudeix el que fem en els nostres entrenaments i anima a molts amics i familiars a venir a provar i molts es fan fidels a aquest peculiar entrenament. Avui en José Pérez li ha fet pressió per que fos el nostre mossenaire d’honor, donat que era una setmana important per ell: el seu debut en Marató. És tot un honor tenir persones com ell i ens congratulem de coMPtar-hi com a amic i li agraïm les paraules que ens dedica. Per molts anys !!

Ens deia en Gaby:
Hola sóc Gabriel, però tots em solen cridar Gabi,soc ho que diuen un corredor popular aficionat, tinc gairebé mig segle a les espatlles, i practico running des de fa uns 14 mesos, el motiu del meu inici en aquest món de córrer, va començar quan veia que el practicaven molts dels meus companys i amics, com ara, Jose Perez, Victor, Jose Manuel Portero, Sebastia Vilargunte en pau descansi,Antonio Codina, Joan Paredes i tants altres més així com amics com Lourdes Lozano, Lola Espinosa entre d’altres. Encara recordo la meva primera sortida per la zona del Club Egara, amb Jose Perez que vam fer una ruta que deien fins al tercer pont o alguna cosa així de Matadepera, un total de 8 km aproximadament. Diversos dies d’agulletes, que semblava a les nines de famosa, quan es dirigien al portal.
Sempre he practicat esport tota la meva vida gairebé, començant per natació amb un inici en el waterpolo que dur mesos, etapes de musculació, en gran sobre els 16 anys, després tenia l’afició de les arts marcials la qual vaig practicar durant uns 8 anys aproximadament.
Posteriorment vaig fermen diversos anys spinning que m’enganxo durant molt de temps, fins a l’actualitat que practico uns tres dies de running, un spinning i de vegades alguna hora de defensa personal solta, una mica de tot es veu que és bo combinar esports.
Un dia quan veia que podia aguantar les rutes dels Mossenaires i després de veure per internet els grans reportatges que fa el mestre Pep Moliner, em vaig animar ha assistir un dissabte, i des de llavors no falto cap dissabte si res m’ho impedeix, ja que trobo un lloc per reunir-me amb amics i rebre sempre grans consells de corredors més experimentats, un dia en Pep Moliner em va aconsellar fer alguna cursa per progressar amb els entraments i ja em porto tres, una de 10 km la de Matadepera, després la mitja marató de Barcelona, y per últim la marató de Barcelona, que no tenia preparada ni previst de córrer però em va tocar el dorsal en un sorteig m’ho van comunicar el dia 19 i vaig córrer el 25, la vaig poder finalitzar que ja es prou. No me enrotllo mes no més vull agrair aquesta oportunitat al Pep Moliner i a tots els amics que han fet possible que hores d’ara aquesta sigui mi gran afició la que vull poder compartir molts anys, com per exemple el Casi i els 101 maratons tot, o en Pep i les seves curses de 100 kms pista. Entre altres. Raul Lopez, Toni, Rafa Atienza, Andreu els germans Molina, etc, Alex, i tants antres. Una forta abraçada a tothom. Salud y kilòmetres.