De Terrassa a Sabadell com si res

Enmig de la Setmana Santa, on s’aprofita la festivitat per a fer moltes coses i que nosaltres també hem tornat a fer el que els dissabtes tenim costum de fer: aprofitar l’amistat, l’esport i la natura per passar una bonica estona.
El circuit d’avui és molt atractiu, donat que ens uneix a dues grans capitals com son Sabadell i Terrassa, per camins ben cuidats, més que res pel pas de la gent que no els malmet i ara son compartits per ciclistes, senderistes i corredors com nosaltres. També alguna vegada motos, que son segurament els que menys ens agrada trobar, pel soroll i polseguera
Amb una colla tan heterogènia es fa divertit una mica de joc i a part del munt de fotografies que venim fent, també fem algun canvi de ritme en progressió que alguns seguim i que ens fa estar expectants i amb ganes de provar-nos més d’un.
Aquesta fotografia em fa especial gràcia de comentar: tres persones que gairebé no s’havien vist mai: l’Alex, Toni i Carlos. Tots tres han acceptat el joc i a més sempre a un ritme elevat i veient aquesta fotografia semblen amics de tota la vida: els uneix la nostra passió per l’esport i tot el que l’envolta i la trobada és una bona oportunitat per conèixer nous amics.

Alex, Toni i Carlos


Moment de retrobar-nos de nou

En Josep que sembla ben recuperat físicament i content






En aquest punt els començo anunciar la meva intenció de fer el primer progressius al que tothom hi és convidat a realitzar-lo



Alberto i Carlos, tiet i nebot que avui entrenaven plegats fent de Mossenaires

I aquí veiem com l’Àlex retorna després del progressiu a la cerca del mossenaire endarrerit, Per altre banda veiem a en Rafa allargant bé la passa fent el seu canvi

Toni també retornant com l’Àlex a cua a buscar amigues i amics

Joan i Sebastian. En Joan s’estrenava de Mossenaire i Sebas serà el d’honor que ens explicarà més endavant la seva faceta esportiva. explicada per ell.



Moments preparatius abans la fotografia del grup

De blanc, la Trini que s’estrenava avui de Mossenaire; procedent dels grups de “Les Tortuguetes” i del “Trànsfugues” on hi tenim bons amics, com ara en Xavi Boronat, que és qui em va iniciar en el món del córrer i les curses.



Moment que es repeteix una vegada i un altres, però segur que no trobareu dues fotografies iguals. Sempre tenim a nous amics i sempre en trobem a faltar a d’altres.

EL menda lerenda

Les dues noies de la fotografia avui era el primer dia de Mossenaires. Dreta, la Rosa.


Amb samarreta taronja en Joan, gran atleta, al costat d’en Sebas i la Rosa,


Els dos fotògrafs del grup: en Fran de lila

Foto de família
Després de la foto de familia i endinsant-nos pels camins amples del Bosc de Can Deu, farem un canvi força llarg fins a l’entrada de Sant Vicenç de Verders


,
Juan Carlos de blau, moments abans d’arribar a Sant Vicenç de Verders








Qm 5,00 just a Sant Vicenç de Verders


Instants després del nostre tercer progressiu, aquest per un corriol que arriba fins a l’esplanada arbrada de Sant Julià d’Altura

Isabel Olivan, que ja porta tres setmanes seguides venint a la trobada i que també a fer el canvi

Fran Frutos, també s’ha provat

El tiet Agustí, que feia dies que no podia venir, des de que s’ha plantat pel seu compte en un taller de planxisteria al carrer Pare Llaurador, 273 de Can n’Aurell

L’Andreu Aries, que fa llargs entrenaments sense haver encara dormit

Albert Cardona, que havent estat entrenador de futbol, ara és un excel·lent atleta.

L’Antonio Rubio, apassionat de la informació i que ens regala cada setmana els recorreguts i que podeu veure al fòrum.mossenhoms.be i al facebook i al connect garmin.

Joaquin Ortega, cantautor que li agrades les curses d’orientació seguit d’aprop per la Teresa Farriol, de les atletes més conegudes de C.N. Sabadell i corredors.cat , alhora que sovinteja el podis de totes les distàncies.

i tota la colla


En Rafael Atienza, que sempre que ve ens regala un bon conjunt de fotografies que es fan recordar el nostre entrenament

En Josep i la Trini. Nosaltres, els mossenaires sempre ens esperem els uns els altres.

En Gaby, el mossenaire d’honor de la setmana passada, al costat d’en Raúl López.

Fa molts anys que ha Terrassa els Chamorro i els Serrano son sinòmin de grans atletes locals, fets a si mateixos i molt reconeguts pels que hi entenem una mica. En Sebastian i com fem molts, i com sovintegem aquests ambients, ens a saludàvem, però no havíem coincidit. Donat que les xarxes socials també ha aconseguit una revolució en el món dels entrenaments, han sorgit nous grups, clubs i llocs en qui compartir el córrer. Jo m’hi vaig apropar en un grup que surten els diumenges de la plaça de Can Roca, on de fet de sempre hi havia quedat amb diferents amics. Hores d’ara alguna vegada hi vaig i he pogut conèixer aquest grup on es fa broma i on hi ha molta cordialitat i que es fan anomenar “Nenazas Runnig Club” i que podeu seguir pel seu blog i al facebook.
Coneixia una mica als seus germans i sobretot al seu cosí en Bartolomé Serrano i ara també tinc la sort de poder ser amic seu i esperem poder gaudir de valent com ho estem fent molts anys amb l’excusa de gaudir de l’esport.

Ens deia en Sebastian
Bon dia Pep, muy orgulloso por ser Mossenaire de honor y compartir entreno con buena gente y bien avenida y no dudaré entrenar con vosotros cuando pueda , un saludo a todos los Mossenaires y a ti ,todo un caballero…
Tengo poco que contar Pep, un corredor popular no muy bueno pero ahora peor por problemas lumbares, pero mientras me permita entrenar ya me conformo , Primo del Bartolome Serrano, fue y es un gran deportista y persona que no voy a contar que tu no sepas y que tengo cuatro hermanos que corren Bartolome , Juan y Fernando que todos conocéis y que por casualidad se monto el grupo de las nenazas que tu ya conoces empezando a entrenar con Jaume Leiva en el Terassasport y poco a poco se fue agrandando el grupo saliendo a entrenar casi diariamente a las 7.30 pm y los domingos con todo el que quiera bien del TE , CNT, demás club que tu también participas y nada mas, las marcas personales ya pasaron ahora se trata de disfrutar lo que se pueda y dar ánimos a los demás , un saludo Pep..

.
.
.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís