Córrer amb una bona colla

Una gran colla s’aplega de nou per fer un recorregut ben acompanyat d’amistats. El més important és sentir-se degust amb qui vas i ho tenim garantit. Tothom qui ve ho fa disposat a fer “grup”. Hem encetat l’entrenament baixant per dins el torrent de la grípia, al qual li hem agafat gustet. Té la particularitat de ser un entorn fresc i el terra està força bé. Més aviat en la primer part és com si trepitgéssim un catifa d’herba.
Uns reagrupaments, i alguns progressius per fer-ho més divertit, que no son obligatoris per ningú, donat que sempre ens esperem als encreuaments. Hem seguit des de l’intercanviador de Torrebonica, fins a la bassa i tot seguit una bona recta, fent un nou progressiu, molt seguit per la majoria.
En direcció a l’hípica i una fotografia per donar un momentet de repòs i procurant passar per llocs amb frescor.
De nou un bon record i una jornada amb abundància de cordialitat i bona ambient.

moment clau de l’entrenament: aquest en el qual tot el grup va junt i es fa la fotografia de record, al costat de les amistats
Recordàvem l’anècdota de que l’Antonio el vam conèixer l’altre dia i avui ha repetit. També que venen mossenaires nous, com en Sergio, fill de José Expósito, que junta amb en Jesús, el més jove, l’Emilio i en Manel ha estat la família amb més representació avui.
També menció per en Beni, de Vacarisses corre, que avui s’estrenava de “Mossenaire”
Bé, un munt d’amistats com podeu comprovar

Però abans sortíem del “camp base” amb en Ferran el Kñera el capdavant, gran aficionat a la muntanya

En José Expósito, seguit per en Beni

I en Ferran, estrenant aquest nou circuït, que a més ara per ara tenim marcat amb una cinta

Tota la colla a fila índia, al començament de l’entrenament


Ens sorpren aquest racó dedicat a un Sant i a l’alcalde de Terrassa, en Pere Navarro. No tenim una explicació.

Ja deixem el corriol i anem a la recta on suggerirem un progressiu. Al costat d’en Ferran de Xavi Vilanova que ve expressament des de Sant Quirze per entrenar plegats.

L’Adrià avui no anva tan fi com sempre i de prop seguit per en Joan, vestit amb la samarreta Mossenaire

Aquí, sobre el quilòmetre 2,8 i després del progressiu en Marc, de blanc, exerceix de Mossenaire anant a cercar la colla més endarrerida

I en el següent progressiu, ara en baixada, en Juán i l’Enrique


En Beni, que tot i que deia que estava lesionat, s’ha apuntat a tots els progressius

Avui hem tingut una amistat excepcional entre nosaltres: en Rubén Leiva, amb ulleres, que a més anava igualment vestit com en Xavi, que diu que ens ha conegut pel facebook i que també s’estrenava de mossenaire.

I en Dani, qui li hem demanat si volia ser el nostre “Mossenaire d’honor”, i que ha accedit a explicar-nos coses interessants, ja ho veureu
Bé, aquest nou progressiu era el més llarg i complicat i hem aprofitat per retratar als amics, conforme anaven arribant al capdamunt d’un camí fantàstic i a tota pastilla

En David, ha arribat el primer

I en Víctor, el segon. A més, avui, no tan sols ha corregut al nostre costat, si no que a la tarda ha anat a fer la “Cursa de Ca n’Anglada i ho ha fet fantàsticament bé.

I completant el nostre podi particular, en Ferran Serred, que regenta junt amb la seva muller “Esports Kñera”

I en Rubén, vestit amb la samarreta de la marató de Barcelona enguany i estrenant-se amb la distància va fer un magnífic temps de 3h14’18″

En Beni, vestit amb l’equipació oficial de Vacarrisses Corre

Joaquín Izquierdo, que portem més de vint-anys corrent plegats

En José Expósito, que ja està superant la lesió d’esquena i sempre ens convida a visitar la seva botiga de California Sports

En Fran, que ha fet el progressiu dels primers

En Juan Estudillo, que després de dos anys de ser operat, ja torna a córrer

En Toni Amela, en Manel Expósito, en Sérgio Expósito i en Daniel Morales

Em Joan Forte i l’Ignacio Bravo

Isabel, que també havia estat lesionada, l’Eva Cantero i l’Enrique Moratalla

l’Emílio Expósito, que gairebé sempre tenim la sort de tenir-lo

I d’una gran familia d’esportistes, la Laura Fabra, parella de l’Ignacio i germana i filla d’atletes

L’Adrià, que avui havia dormit poc i a patit de valent

L’Antonio, a l’esquerra, que ve per segona vegada i que patia per que li semblava que l’havíem d’esperar, i li he explicar la nostra filosofia. En Jose Perez anava al seu costat i en Carles, que va amunt i avall, tancava el nodrit grup

I la fotografia de les nostres fèmines, que volen animar a les noies a venir a entrenar amb elles

I aquí una bona fotografia al costat d’un dels millors atletes maratonians de Terrassa, i de groc, en Javi López. Ens hem posat per tenir un record del moment en Joan, l’Eva, Rubén i jo

I en Jordi ens l’hem trobat a l’aparcament que venia d’entrenar

Saber amb qui ens anem coneixent i deixar constància, és la nostra manera de fer que estem envoltats de grans persones i que tenen les mateixes afinitats com nosaltres. Tenim l’oportunitat de conèixer per les seves paraules a un atleta que gaudeix com nosaltres i al qui agraïm tant que ens faci costat, com que ens regali el seu currículum esportiu així com els seus pensaments. Gràcies i molt contents de conèixer pel que ens expliques

ens deia en Dani;
El meu nom es Dani Morales Parejo. Vaig néixer el dia 9 de març de 1989 a Terrassa. Des de petit sempre m’ha agradat fer esport. És possiblement el meu moment de desconnexió total amb el món.
A la meva adolescència vaig jugar a bàsquet durant uns 6 anys. És el meu esport preferit, però per una lesió al genoll provocat per uns problemes de pes va fer que tingués que deixar de jugar de forma constant. Els metges em van aconsellar que per no tenir mes problemes amb els genolls hauria d’aprimar-me uns 45 kilos.
Durant aquesta etapa d’aprimament, el meu germà José començava a fer les seves primeres curses a Terrassa i voltants. Jo sempre l’acompanyava i veia quin tipus d’ambient havia. M’agradava molt aquesta vida de l’atleta popular. Veure com anaven millorant amb el seu esforç.
Quan la meva cama em va deixar tornar a fer esport vaig començar a córrer. Al notar-me molt mes lleuger anava fent cada vegada mes distancia. Em sentia molt bé amb mi. Vaig ser capaç de perdre pes i a mes vaig començar a fer una cosa que mai pensava que podria fer.
Les meves primeres curses van ser petites curses dels barris de Terrassa. Poc a poc em vaig animar i vaig fer la meva primera cursa de 10000 metres a Barcelona (Cursa de la Vila Olímpica 2010).
Amb el temps anava millorant els meus registres i les meves forces, al meu cap només hi ha una frase: “La mejor fuerza locomotriz es la fuerza de voluntad”.
Al 2011 em vaig animar a fer la meva primera Mitja Marató a Vilafranca del Penedès (Mitja del Espirall). Fins ara només porto 4 mitges, però se que seran moltes mes.
Les meves marques son molt modestes. Tinc la meva millor Mitja en 1 hora y 30 minuts (Terrassa 2012).
Per mi és un privilegi poder córrer amb els Mossenaires i compartir aquesta experiència de gaudir de l’esport, de la naturalesa i sobretot del ambient de companyerisme que es respira cada dissabte.
Per acabar, només diré una cosa: “Corre y se feliz”, aquesta expressió m’acompanya en el meu dia a dia.

. ..

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís