Davant el dia en la què la gent ens
desitgem més salut, per allò que lògicament la loteria només toca a un
baix percentatge de gent, almenys “tinguem salut”
El dissabte, era un d’aquells dies en
els que ve molt degust córrer: no fa vent, no fa fred, no plou i hi ha
molt bona gent: qualsevol es queda a casa.
La ruta, en la línia de camins que tots
coneixem, amb alguna petita variant i esperant-nos, com en nosaltres és
costums: almenys fins a la fotografia de família que aprofitem sempre
posar-la en un context que ens porti bons records, amb el fons de la Mola i en un lloc que no havíem fet fins a dia d’avui.
Una mossenaira nova, l’Anna, portada de la mà d’en en Salva Pou que ens demanava que la cuidéssim bé, que li recomanava la nostra companyia. També ens deia que els entrenaments què a Barberà organitzen estaven inspirats en tots nosaltres i el nostre projecte, cosa que ens afalaga.
Resumint, han sortit 9.8 quilòmetres, un parell o tres de progressius i un bon rotlle que és massa. Gràcies a tots.
fotografia de família
Instants abans de sortir; Zarco, Amela, Marga i Quima
Lluís i Zarco
Víctor
La Tensi i el germà
Parlant amb la Rosa, Xavi Miquel
Kim, Wester i Carme
comencem ?
Pedro, Carlos, Lizandro, Joan i d’esquena Javi.
Hassan, que no parla gaire, però s’ho passa molt bé
Josep, Joan i Enrique Nilo
Beni, Sergio i Jose
Ignacio, Jorge i Laura
Antoni, Fran i Manel
Fran en pausa
I tots fent-nos costat
En el primer progressiu, l’Alex i en Victor capdavanters, retornant a buscar a amigues i amics
Després d’un corriol molt maco, ara toca pujar
I passem per la font de l’Argelaguet, amb en Cisco al capdavant
I ara ens tornarem a reagrupar per fer un progressiu, aquell que vulgui provar-se
El primers ratjos solars es lleven de bon matí per regalar-nos aquestes belles vistes
Emilio i la Cristina en primer terme
I l’Anna, la nostra nova mossenaire que s’estrenava avui, segurament no sabent el que l’espera d’aquests entrenaments que fem en grup
L’Alex parlant amb en Viñeta, i a la dreta en Lluís. En Wester amb forra negre seguit pel germà de la Tensi
La Tensi, ja fa tota l’hora seguida corrent i ja te projectes de curses molt llargues al seu pensament
Després d’un progressiu de torre a torre, observeu l’Alex a la dreta que ens ve a buscar.
Emilio i Casi
Jose en primer terme
I de nou la pausa, per ser-hi tots abans no engeguem
Carlos, Rafael, Josep
Joan, Carlos, Rafael i Josep
I ara ve el moment màgic que sempre és diferent on hi som tots, per sentir-nos més part d’un tot
Avui teníem la Carme Ballesteros que ve sempre que pot
L’Anna, que en aquest moment destacàvem la seva primera participació en el projecte
l’Anna al costat d’en Jordi, parant els dos l’orella
Joan Molina
L’Anna l’he fet aixecar i es fa un tip de riure
No se de què em sona aquest
Sergio Expósito, de California Esports
Amb la gran mossenaire que ens farà la fotografia de família, la fantàstica Anna Cos
En José del Califòrnia ens regala uns carnets amb descompte per la seva botiga
l’Antoni Gallardo, què després d’un any sense poder entrenar per problemes a la cama, ara torna a ser un habitual
Rafael Atienza, fotògraf que ens ajuda.
L’Andrés i en Vicente, què com que ara no poden córrer, venen a caminar una estona i ha estar amb els amics mossenaires amb els que aniran a esmorzar en acabar
Allà pels finals dels anys 90 tant l’Antonio com jo començàvem a veure un munt de possibilitats en això de córrer i conèixer a persones que també els agradava.
Per aquella època coincidíem gairebé cada setmana a les curses que es feien prop de casa i també anàvem lluny a fer maratons, com a València. Corria amb el Corredors de Fons de Viladecavalls i estava molt orgullós del seu club i de l’Arturo i molts amics més.
Recordo que cada setmana tenia de felicitar-lo per alguna proesa: quedar primer veterà del calendari de curses que per aquella època organitzava la REvista de Marathó Catalunya, va ser durant alguns anys el primer. També quan va començar a pujar dalt dels podis com a veterà a tot arreu on anava i gairebé sense excepció, la seva presència era garantia d’èxit.
Va fer molts amics, i gairebé tothom sempre què parlem d’en Zarco només tenim que bons records.
Va ser el primer Terrassenc en fer una marca d’elit, treballada en la prova dels 100 quilòmetres, amb 8h 38′, feta a consciència i que anava a entrenar per acumular quilòmetres. Recordo un especialment, que després de venir de molt lluny, quan va arribar a les pistes Municipals d’Atletisme de Can Jofresa, encara va completar unes voltes per arribar als setanta quilòmetres.
Segur que destacaríem un munt d’amics i ell recorda, molt, en Jordi Martínez Abad, com a massatgista gràcies al qual es trobava en un punt adequat pels seus reptes.
Quan entrenava amb el seu gran amic Miguel Piqueras, que semblaven dos Kenians, quan els veies a passar junts pels camins de Can Bon Vilar.
També, el seu gran amic Antonio Pedrero, que feien un munt de sèries per afinar l’estat de forma.
Només cal dir que si amb més de quaranta-tres anys era capaç d’assolir marques 1h11′ en mitja i de 2h32′ en marató, us en podeu fer una idea.
Tinc un record molt profund, de quan ell i jo van fer la Matagalls-Montserrat, on el vaig conèixer encara amb més rotunditat i podies parlar d’ell de tot i veies com la gent se l’apreciava al seu pas. Sempre recordem que vam arribar a dalt a Montserrat corrent pel camí del cremallera per fer una marca per sota de les quinze hores.
Quan jo vaig debutar a la cursa dels 100 quilòmetres va voler estar al meu costat i s’hi va passar tot el dia, des de la sortida fins que vaig finalitzar, passant pels meu defalliments i si no recordo malament, tota la segona part va estar rodant al meu costat i no em va deixar ni per anar a dinar. Son coses què només recordem els què sabem qui hem tingut la sort de conèixer a aquesta vida com ha estat l’Antonio Zarco.
Molts més records em venen al cap, però penso què sabeu que ell és molt modest i no vol parlar bé d’ell mateix, i ara, encara què corre menys i fa esport amb els seus grans amics en Miguel Piqueras i l’Antonio Díaz, aquestes dues darreres setmanes s’ha engrescat a venir i a més sabem que en Miguel també ho farà i això ens omple de joia i alegria, com no us podeu imaginar.
Bé, tan sols agrair-li personalment les estones que gràcies a ell he sabut apreciar el que és un amic de manera directe en la seva persona.
Va venir a casa a portar-me el seu escrit i me’l va llegir i ara el podreu llegit també vosaltres:
Diu l’Antonio:
¡ Hola !
Me llamo Antonio Zarco.
Tengo 58 años.
Mi vida deportiva empezó cuando yo tenia 30 años. Un poco tarde pero acertado. Los 5 primers años estube en un gimnasio haciendo pesas. Salíamos a correr un día por semana, hasta que llego mi primera cursa: la de Guanta. Y así, todas las semanas, compitiendo durante 13 años, pues fueron los mejores años de mi vida. Dejé de correr y me pasé a la bicicleta btt y hacer senderismo. Pues también me lo paso bien.
Estas semanas atrás he vuelto otra vez a correr y la verdad es que no hay ningún deporte que me haga tan feliz como correr.
Quisiera decir a los que corren que en los últimos 15 años he estado practicando yoga, estiramientos y te sanas y lo recomiendo a todos los que practican este deporte, ya que no te lesionas casi nunca y siempre estás en forma.
A todo esto, quisiera hacer una reflexión: que las marcas buenas; esto es lo de menos. Para mi, el que llega el primero o el último todo tiene su mérito y lo mas importante es disfrutar y pasártelo bien con los compañeros. Es lo que hacemos todos, cuando nos encontramos en Mossèn Homs. Gracias Pep por organizarlo tan bien.
Tu amigo Zarco que te aprecia.
——————————————————————————–
Marcas.
Maratón Valencia – 2h32’43″
Media Maratón Sitges – 1h11’38″
10 Kilómetros — 33’16″
Copa Catalana, 4º
Campeonato de Catalunya
1º Media Maratón Berga
2º 10 Km. Sant Boi
1º Media Maratón Barcelona
100 Km.
8h38’44″
 |
 |
 |
 |
 |
 |
 |
||
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís
 |
Entrades
.jpg)
.jpg)
.jpg)
