Gaudint del córrer plegats

Les nits son llargues i els dies curts. És el que tenen les jornades de finals de la tardor. Arribar al nostre camp base, la Masia de Torre Mossèn Homs, sempre ens dona aquesta inquietud de saber amb qui tindrem la sort de passar una bona estona. El circuït sempre es opta per buscar llocs amples i avui hem baixat en direcció al torrent de la Grípia que no fèiem des de l’estiu. Hem tingut un nou mossenarie, Yllera, que semblava encantat i que ve aconsellat per en Juan, Pedro i Miguel.
També quan tenim amics que aprofiten venir quan poden, com els amics Pedrero i Zarco, amb els que hem compartit un munt d’esdeveniments al llarg de la vida han estat un regal per nosaltres.
Algun progressiu i moltes persones que se’ls nota que venen degust.
La torçada d’en Garreta, com a nota negativa, un gran atleta de muntanya que ostenta i ha assolit la segona posició del calendari de la FEEC de curses de muntanya ha la finalitzada temporada 2011-2012 i de gran resistència i què malauradament ha tingut que al quilòmetre dos deixar-nos per cuidar-se de no agreujar la inflamació del tormell.
La remor constant de la bona conversa al pas de la colla.
Els reagrupaments i les anades i tornades dels més forts, per fer real l’entrenament en grup.
I el plaer de donar la jornada com a profitosa per veure què la gent és més feliç fent esport en grup.

Gràcies a tothom i us esperem el proper dissabte a les 08:00

tenir un campió gairebé sempre entre-nosaltres i amb aquesta modèstia que gairebé ens passa desapercebut: però hi és i sovint en Diego Garcia

a base de trovar-nos una setmana i un altres, afloren amistats que segurament no existien, i es nota en els gests tant de l’Enrique com en Ignacio

I uns habituals i què ens fan possible el projecte, en Joan, de mossenaire, i d’esquena en Toni parlant amb l’Amela

i en Carles, que l’estiu sol anar sense samarreta, a l’hivern ben abrigat per cuidar de no refredar-se

En José Expósito i en Pedro, a punt de començar

I l’Antoni Gallardo de Eledevall, que ha passat un calvari i durant un any no ha pogut fer allò que tant li agrada i què torna a ser runner i al que animem a cuidar-se, anar mica en mica, per no tenir recaiguda

eso es to, eso es to, eso es todo amigos, sembla que digui el de la gorra, al costat de l’Eugeni amb gorra blanca: el fruiter d’Ullastrell. Si voleu menjar del seu hort, la seva família s’hi dedica professionalment

Avui avall cap a la Grípia.

i gairebé amb foscor, en Lluís baixa cap al torrent de la grípia en primera posició

En Miguel, el nostre Mossenaire més jove, seguit per en Zarco, tot un mite Egarenc dels anys 90

de vert, en Garreta, instants abans de la torçada, acompanyat de l’Enric Mateu, Pantaurells

De vermell, l’Antonio Díaz, que en una època era una habitual i ara va en bicicleta i camina, més que no pas córrer i gran senderista dels camins de Sant Llorenç del Munt

l’Anna, ja ha vingut tres setmanes seguides: proclamada mossenaria per aquest fet i al costat nostre, d’en Zarco

Eugeni Guarch, seguit de prop per qui li demanarem l’honor de ser el nostre Mossenaire de la setmana, en Juan Romero

i entrant per un lloc especialment bonic, on els horts en veiem molts i que fa de bon córrer.

detallasso de l’esperit “mossenaire” el va i bé per què el projecte d’entrenament en grup sigui real


també aprofitar moments per reposar, després de les pujades i sobretot de conversar; no n’hi ha ni un que no estigui practicant conversa

dos gran amics: tots dos feia un munt de dies què no teníem la sort de què vinguessin. Per les casualitats de la vida, dúien la mateixa samarreta. EN Toni Pedrero i l’Antonio Zarco. Molts recordem el exigents entrenaments que feien plegats quan preparaven a consciència la marató i quines marques feien, que a nivell Egarenc eren de les millors.

En Rafael Atienza, que ens regala grans reportatges, al costat de l’Antonio Gallardo, Carles i Fran

Passant pel quarter general de Mossos d’Esquadra i dirigint-nos cap a la Mancomunitat o dit Merca Vallès

Alberto Zarzuela i Juan Romero al capdavant fent pujada

I Miguel, que ve sovint i sobretot en Juan, que sempre porta a algun amic, com avui

Moments de reagrupament al Consell Comarcal del Vallès Occidental

Rosa Trapé, que avui hem tingut el gran luxe de comptar de la seva companyia i que tan bé parla del projecte, al costat d’Sebas Chamorro, amb un signe de timidesa.

El matrimoni Exposito, en Sergio i la seva muller al costat d’en pare i sogre José

Per en Casi no sabem si estem a l’estiu o a l’hivern. Tot energia i l’Anna què també s’ho està passant bé.

Javi i Eugeni

Forte i Amela

i després del repòs tornem a córrer amb ganes,

En Beni, de Vacarisses Corre, que ja és un clàssic entre nosaltres i que se’l veu molt en forma



I la Dolors !!, què no es sent en forma, però que ha fet l’entrenament amb totes les garanties i al costat d’un gran campió; dos gran atletes.

Els Antonio’s que a més comparteixen afició a la btt

La família es retrata tota junta, i davant del que sembla un grup molt gran i molt canviant. El dia que ens ajuntem tots, no passarem pels camins.

La familia Expòsito.

Situant-nos pel gran moment

Yllera, el nostre nou mossenaire

En Joan, en primer terme, al costat d’en Javi, Alberto i dret en Lluís

Ens fa molta il·lusió veure com matrimonis també corren plegats

i pares i fills

“Si tu vas al cel, en patinet, fes-me-hi un bon lloc, que hi pujo jo… ”


Rafa, tot fent fotos

I un bon record, d’una jornada plegats: els Antonio’s

Moltes vegades en fixem en persones que corren al nostre costat i saber detalls de la seva vida ens els fa més propers i quan sabem que a més si tenim la sort, com ha fet en Juan Romero, ens adonem que tenim un atleta expert i que te una experiència àmplia amb aquest esport que tots hem fet nostre. Li agraïm que sempre que pot ens fa costat amb el projecte i del que també aprenem i avui ha quedat proclamat merescudament el nostre “Mossenaire d’honor”.

Ens diu en Juan;

Me llamo Juan Romero Solvas, tengo 50 años y he nacido en Terrassa.

Me inicie a correr en el año 1980 alternándolo con el fútbol, yendo siempre solo a correr por los bosques de Torrebonica, saliendo de Ca n’Anglada y de las antiguas pistas de atletismo de la Union Atletismo de Terrassa en la zona deportiva yendo hasta el Llac Petit y Matadepera. Fue a raiz de un gran accidente laboral (rotura de calcaneo, arrancamiento de astrágalo y tendón de Aquiles ) En 1994 cuando me lo tomé mas en serio.
Participando en la primera carrera sin haber corrido ninguna antes en la 1 Mitja Marató de Terrassa haciendo un tiempo de 1’55h. He hecho como unas 30 mitjas maratones en Terrassa, Granollers, Sitges, Salou, Vendrell y Montornes siempre haciendo tiempos discretos llegando a hacer 1’38h. También he participado en unas 50 carreras de 10 Km y cursas de fiestas mayores. Siempre acabando todas las carreras sin retirarme. También he hecho la Matagalls Monserrat de 84 Km en 2002 y los 100 Km de Ronda (Málaga) en 2004.

Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís