El projecte es modifica i transforma. Ara ja entrenem en grup a
"CAN MOSSENAIRE" tots els dissabtes.

Volem contribuir a donar entendre que estem en pandèmia i que encara no és solucionat, i com que us trobem molt a faltar, ara tens tres possibilitats de sortir als reportatges:

- Venir a "córrer" 10 qm.
- Venir a "caminar" 6 qm.
- Enviar "Una fotografia" teva.

dijous, 23 de maig de 2013

Córrer i gaudir

Sempre és una festa els dissabtes a Torre Mossèn Homs. No sabem on ens portaran. Tampoc amb qui conviurem aquesta estona. i darrerament la incertesa de si ens mullarem. De fet avui la fotografia familiar de recordatori ha estat feta aixoplugant la càmera a una petita finestreta de la capelleta de Sant Josep, per què no es mullés i pensant que l'entrenament podríem acabar tots passats per aigua. I vet a qui, tu, que ens ha fet un dia cinc estrelles. Atmosfera neta, absència de vent i moments de sol radiants. Tota la gama de colors verds al camp. SI que els camins ens han enfangat l'instrumental de córrer. però amb les bones vibracions del moment, ni tan sols li hem donat cap importància, La proposta ha consistit en anar al gronxadors de Castellarnau, prop de mossos. passant al costat del Consell Comarcal i la zona de la Mancomunitat. Un parell de canvis en progressió, seguits per força colla i per provar-nos un xic, i un munt de conversa a l'ambient. Sempre nous mossenaires, que ens honoren amb les ganes de provar el projecte d'entrenament en grup. De pujada, la colla de despistats es passava l'encreuament i atorga la possibilitat de que els darrers passen a les primeres posicions, i tot queda en anècdota. En conclusió; la notícia és que ens queda la sensació d'haver gaudit un munt de nou i esperant al proper dissabte a les 08:00, on de nou farem el que sabem fer: córrer amb bona companyia i gaudir. La fotografia familiar prèvia, per allò de si ens mullaríem. Bones vibracions Però abans de fer la fotogafia familiar, hem demanat a aquesta estaquirot que provés l'entorn, per assegurar el tret. Au nen !, quin ridi !. Ara molt millor, amb la bona colla que feu i en un entorn únic i la sort de tenir una zona privilegiada, que de moment el "Quart Cinturó" ens deixarà gaudir un temps més. Què Joan, anem ? Després del primer progressiu, on en Víctor pot provar-se, com en Casi i en Juanjo que està experimentant una millora i ja s'apunta als progressius. Des d'aquí la nostra felicitació. I anem arribant al nostra reagrupament amb en Fran i en Casi al capdavant I veiem a en Lluis que moltes vegades ens diu ho bé que es sent formant part de projecte, i al seu costat seguit de prop l'Alberto, que hores d'ara treballa fora i de tant en tant bé a casa a estar amb la seva família i com no podia ser d'una altre manera, ha volgut estar al vostre costat. Què em dieu de l'estil d'en Manel Expósito, creuant la riera, amb un domini absolut de l'equilibri i amb un pas de ballet, segur i contundent Enriquim l'esperit per llocs increïbles a tocar de casa La natura hi posa el paissatge, nosaltres hi posem la bona gent Si jo fos un ocell no se si aquest espantall em feria efecte o tindria un atac de riure. Se li ha de reconèixer imaginació. Però a veure, el casc és obligatori o reglamentari ? La Mossenaire Núria Aguilar avui llueix amb goig el seu vestit a la moda. Clar que si. Avui una atleta que en el seu moment no hi havia qui l'atrapés, la noia de blau: muller d'en Jordi Fabra i cunyada de l'Ignàcio. Darrerament ha estat mare d'un vailet, que es diu Oriol, i no havia pogut entrenar com a ella li agrada. Avui s'esetrenava de mossenaire. Al seu costat i rialler en Ricard Moliner, que ha estat en tot els progressius. I a la font dels gronxadors, en Lluís i la Sílvia Picada d'ulls d'en Ricard: si mai necessiteu un bon massatge, o voleu un bon consell no dubteu, ell us el farà. L'Alberto, a l'esquerra, ens diu que ve d'un lloc on la temperatura que te que suportar és de 50º . Al seu costat en Fran, mirant-s'ho en Nicolàs Serra, amb el que hem pogut xerrar una estona Enrique Nilo, Joan i Alberto abandonant els gronxadors Les nostres noies, amb la Cris al capdavant I què passa quan ens passem l'encreuament ? doncs que hem de tornar cap endarrere, com en aquest moment En el darrer reagrupament, on ens saluda la Sílvia En Manel, avui expert en passar rieres, al costat de la Núria. Mirant de no patinar. Aquestes travesses un dia eren les que veien passar pel seu damunt trens i tramvies i ara veuen a mossenaires. Doncs ara que ho revius, te'n adones que ha estat una bona manera d'encetar el cap de setmana que tot ha anat bé, com de fet ja fa temps sabem. 

 Un dia, d'una manera discreta i amb la seva millor amiga i tota una colla d'amistats del terme municipal de Vacarisses, la Maria José provava aquest projecte d'entrenaments en grup. També el seu marit, en Sergio Expósito, que no era corredor habitual, alguna vegada havia vingut. Però aquell dia venien convençuts de que trobarien aquest caliu que tots sabeu donar. Hores d'ara te mil i un projectes al cap, i un dels importants és córrer, esport que practica amb gent que aprecia de moltes maneres. Va començar fa poc, però ara ja competeix, millora marques arreu on va i està especialment il·lusionada amb una idea i projecte d'entrenaments femenins que gira entorn de casa seva, California Sports, i s'ha agafat amb ganes de que sigui un èxit i ho fa comptant amb aquella gent amb la que s'hi troba bé i amb la que hi confia i hi posa tota l'empenta i des d'aquí tots li desitgem aquella sort que es mereix, que és tota. M'ha tocat ser Mossenaire aquesta setmana, i jo, ENCANTADA!! Realment si retrocedeixo a només 3 anys enrere, mai hagués pensat que practicar aquest esport em pogués aportar tantes coses bones. Fa uns 3 anys no practicava cap esport, de tant en tant m'apuntava a algun gimnàs, però deixava d'anar al poc temps. Vaig començar a córrer gràcies al meu marit Sergio i el Jose de California Sport, ell em va fer veure que no hi ha edat per començar i em va transmetre l` il·lusió que te per aquest esport. De fet, vaig començar a córrer sola per Vacarisses, i durant 1 any i mig, sortia dos cops per setmana, i veia com poc a poc guanyava resistència i la meva forma física va canviar espectacularment. Mai havia tingut aquesta constància en res, però el cos ja m'ho demanava ...i em vaig tornar corre-dependent!! ... J en aquestes sortides vaig conèixer a Mari, Julio , Cecilia i Beni de Vacarisses i des de ja fa any i mig som inseparables. Amb ells vaig aconseguir fer els meus primers 10 km, després els meus 23 km..., i amb ells he compartit els moments on he aconseguit sentir-me orgullosa de mi mateixa i dels meus companys de carrera, que ara són també la meva família. Aquest esport no fa distincions d'edats, de "titulitis", d`oficis, de res.. entre els que el compartim, i si t'obres una mica et brinda l'oportunitat de conèixer gent meravellosa mentre trotes per camins, parcs, carreteres... i només per la gent que he conegut gràcies a ell, n'estaré sempre molt agraïda. Quan surto a córrer envoltada de mossenaires cada dissabte, plogui o nevi... ho faig feliç per què em sento que formo part d'un grup molt especial.. Gràcies a tots per fer això possible !!! MªJosé Merino -------

http://www.josepmoliner.com/fupar_suports2013B.gif

http://lh6.googleusercontent.com/-CnW4uqSqJ-U/UZ3ftgMCQOI/AAAAAAAAAkU/LEPvpT0bbNU/runparadis3.gif

http://www.josepmoliner.com/fupar_rentat2013B.gif

SOC DISSENYADOR I TREBALLO COM AUTÒNOM, ESPERO LA TEVA COMANDA ;)
Vols que faci de dissenyador per tu ? escriu-me sense compromís :)